27 d'abril de 2023, dijous III de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 8,26-40

Ací tenim aigua. ¿Què impedix que em bateges?

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, un àngel del Senyor va dir a Felip: «Ves-te'n al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que està desert». Felip es va posar en camí. En això que es troba un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer de Candace, la reina dels etíops, que havia vingut en peregrinació a Jerusalem i ara se'n tornava. Acomodat en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.

L'Esperit va dir a Felip: «Acosta't i apega't a eixe carruatge». Felip va alleugerir el pas, el va sentir com llegia el profeta Isaïes i li va preguntar: «¿Entens això que estàs llegint?» Ell li va respondre: «¿Com ho he d'entendre, si ningú em guia?» I va invitar a Felip que pujara dalt amb ell. 

El passatge de l'Escriptura que llegia era este: 

«Com els corders quan els porten a matar 

o les ovelles mentres les esquilen, 

ell callava i no obria ni tan sols la boca. 

Humiliat, no li han fet justícia; 

¿qui podrà parlar dels seus descendents? 

Perquè va ser segat d'entre els qui viuen». 

L'eunuc va demanar a Felip: «¿Em podries explicar si ací el profeta parla d'ell o d'algun altre?» Felip prengué la paraula i, començant per este punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús. 

Pel camí arribaren a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc li va dir: «Ací tenim aigua. ¿Què impedix que em bateges?» Va fer parar el carruatge; baixaren els dos a l'aigua, i Felip el va batejar.

Quan van eixir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà a Felip. L'eunuc ja no el tornà a vore, però va seguir el seu camí ple d'alegria. 

Felip va anar a parar a Asdod i anunciava l'evangeli per les poblacions on passava fins a arribar a Cesarea.

Salm responsorial 65,8-9.16-17.20 (R.: 1)

Pobles, beneïu el nostre Déu,

feu sentir la veu de la vostra llaor;

ell ens ha tornat a la vida

i manté segurs els nostres peus.

R. Aclama a Déu, tota la terra.

O bé: 

 

Al·leluia.

Vingau, fidels de Déu, escolteu-me;

vos contaré què ha fet per mi.

L'he invocat amb els llavis,

l'he exalçat amb la llengua. R.

Beneït siga Déu:

no ha rebutjat la meua súplica,

ni m'ha negat el seu amor. R.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, que baixat del cel,

diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,44-51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat. I jo el ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tot el qui ha sentit l'ensenyança del Pare i l'ha apresa ve a mi. No vullc dir que algú haja vist mai el Pare, sinó el qui ve de Déu: eixe ha vist el Pare. 

Vos ho dic de veres: el qui creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren; este, en canvi, és el pa que baixa del cel per a que no muiga ningú dels qui el mengen. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món».

* * * * *

Mare de Déu de Montserrat
(Picanya)

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Picanya, titular d'esglésies parroquials a Picanya i València (Malilla).

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de Montserrat (2015)
• Lluís Brines: Montserrat i el País Valencià (2020)

Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 d'abril

1. A Jerusalem, commemoració de sant Simeó, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, era fill de Cleofàs i parent del Salvador segons la carn. Ordenat bisbe de Jerusalem després de sant Jaume, el germà del Senyor, en la persecució sota l'emperador Trajà va ser sotmés a diversos suplicis, fins que, ja ancià, va morir en la creu. (107)

2. A Cibalae, lloc de Pannònia, hui Vinkovci a Croàcia, sant Pol·lió, lector i màrtir, que detingut durant la persecució sota l'emperador Dioclecià i interrogat pel prefecte Probe, per haver confessat insistentment a Crist i haver-se negat sacrificar als ídols, va ser cremat viu als afores de la ciutat. (c. 303)

3. A Tabennisi [o Tabenna], a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Teodor, abat, deixeble de sant Pacomi i pare d'una comunitat monàstica. (s. IV)

4. A Altino, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Liberal, eremita. (c. 400)

5. A l'illa de Man, a la costa septentrional de Càmbria, a l'actual Regne Unit, sant Macau o Maughold, bisbe, cèlebre per la seua santedat. (s. VII)

6. A l'illa d'Afusia, a la Propòntide, actualment Turquia, sant Joan, abat de Catari, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defendre el culte de les santes imatges, va haver de lluitar amb fermesa. (s. IX)

7. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, santa Zita, verge, qui, nascuda en llar humil, a dotze anys va entrar a servir a la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en este servei domèstic. (1278)

8. A Tarragona, ciutat de la corona d'Aragó, sant Pere Ermengol, que durant un temps va ser capitost de bandoler i, convertit després a Déu, va entrar en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, dedicant-se amb totes les seues energies a rescatar captius a Àfrica. (1304)

9. A Bitetto, a la regió de la Pulla, beat Jaume Varinguer de Zara, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (c. 1485)

10. A Kotor, població de Montenegro, beata Caterina, verge, la qual, batejada a l'Església ortodoxa, va ingressar en l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec assumint el nom d'Hosanna i va viure reclosa al llarg de cinquanta-un anys, immersa en la divina contemplació, i intercedint pel poble cristià durant el setge dels turcs. (1565)

11. A Reims, a França, beat Nicolau Roland, prevere, que, preocupat per la formació cristiana de la infància, va establir escoles per a les xiquetes pobres, llavors excloses de qualsevol forma d'instrucció, i va fundar la Institució de Germanes de l'Infant Jesús. (1678)

12. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, que, detingut en visitar de nit un moribund, per no voler calcigar la Creu va ser assotat i decapitat en temps de l'emperador Tu Duc (1856)

13. A Salamanca, a Espanya, beata Maria Antònia Bandrés i Elósegui, verge de la Congregació de les Filles de Jesús, que va concloure en breu temps la seua vida consagrada a Déu, amb ànim seré i sense descoratjar-se. (1919)