21 d'abril de 2023: divendres II de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,34-42

Els apòstols es retiraren,

contents d'haver sigut dignes

de ser maltractats per causa del nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei, respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment aquells hòmens i va dir: «Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i van quedar reduïts a no res. Més tard, en els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es van dispersar els seus seguidors. I ara jo vos dic: desenteneu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar. Perquè si el seu pensament o la seua obra és cosa humana, ja es dissoldrà; però si és de Déu, no aconseguireu dissoldre'ls i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».

El sanedrí va fer cas de Gamaliel. Però després cridaren els apòstols, els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús, i els soltaren.

Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.

I no paraven cap dia d'ensenyar i anunciar la Bona Nova del Mesies Jesús, en el temple i per les cases.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. Una cosa he demanat al Senyor:

poder viure en sa casa.

O bé:

Al·leluia.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,1-15

Jesús va repartir els pans a tota la gent.

En repartia tants com en volien

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 

Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On comprarem pa per a que puguen menjar tots?» 

De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què volia fer. 

Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u». 

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xic que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però, ¿què és açò per a tanta gent?»

Jesús va dir: «Feu que s'acomoden tots»  En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren. Només d'hòmens, n'eren uns cinc mil. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats. Igual va fer amb els peixos. I en repartia tants com en volien. Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es perda res». 

Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres. 

Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món». 

Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar a soles a la muntanya.

* * * * *

Aniversari de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló (2002).

• Avel·lí Flors: Josep Maria Cases d'Ordal (2021)
• J. M. Bausset: Centenari del bisbe Josep Maria Cases (2020)

• Pere Saborit Badenes: "Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996)",  en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 2011, vol. 52, pp. 861-866.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 d'abril

 Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església, originari d'Aosta, que va ser monjo i abat del monestir de Le Bec, al territori de Normandia, a França, on ensenyava els germans a caminar per la via de la perfecció i a buscar a Déu per la comprensió de la fe. Promogut a la insigne seu de Canterbury, a Anglaterra, va treballar intrèpidament per la llibertat de l'Església i, per això, va patir dificultats i desterraments. (1109)

• J.M. Bausset: Sant Anselm (2015)

2. A Roma, commemoració de sant Apol·loni, filòsof i màrtir, que en temps de l'emperador Còmmode, davant del prefecte Perenni i del Senat, va defendre amb aguda paraula la causa de la fe cristiana, i la va confirmar amb el testimoniatge de la seua sang en ser condemnat a la pena capital. (185)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Arist, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Anastasi, abat, que va defendre incansablement la fe ortodoxa davant dels monofisites i va escriure molts sermons útils per a la salvació de les ànimes. (c. 700)

5. Al monestir d'Applecros, a Escòcia, sant Maelrub, abat, que, oriünd d'Irlanda i monjo de Bangor, va fundar un monestir de missioners, des del qual, durant cinquanta anys, va difondre la llum de la fe a la població d'aquelles regions. (722)

6. A la ciutat de Cagli, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Saziari, religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (c. 1372)

7. A Cervere, prop de Fossano, al Piemont, també a Itàlia, beat Bertomeu Cerveri, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va lluitar per defendre la fe catòlica i va confirmar el seu lliurament en morir llancejat per uns heretges. (1466)

8. A Altötting, a la regió de Baviera, a Alemanya, sant Conrad (Joan) Birndorfer de Parzham, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que durant més de quaranta anys va exercir l'humil ofici de porter, sempre generós amb els pobres, i que mai va acomiadar un necessitós sense haver-li oferit una ajuda cristiana amb les seues amables paraules. (1891)

9. A Nochistlán, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Romà Adame, prevere i màrtir, que durant la persecució contra l'Església va ser martiritzat per confessar a Crist Rei. (1927)