Diumenge de la Divina Misericòrdia
El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.
Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Els sagraments pasquals (2023)
Lectures del dia (AVL)
- Lectura primera Fets 2,42-47: Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els béns
- Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1): Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.
- Lectura segona 1Pe 1,3-9: Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts
- Evangeli Jo 20,19-31: Huit dies més tard, Jesús entrà
El diumenge és el dia en què sant Joan va tindre la visió de Crist que li va encarregar escriure l'Apocalipsi. El dia que fa huit, el diumenge, és el dia en què els cristians reunits ens trobem amb el Senyor ressuscitat a qui no veem, però en qui creiem per la fe, com aquells primers cristians que van creure pel testimoniatge dels apòstols i els signes que feien (1 lect). Així, es va aparéixer als apòstols reunits la vesprada del dia en què va ressuscitar i al cap de huit dies se'ls va aparéixer una altra vegada. Els envia pel món a portar la salvació, com el Pare el va enviar a ell, i els dona potestat per a continuar fent present la divina misericòrdia en el perdó dels pecats (Ev).
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Pregària a Crist ressuscitat (Josep Lligadas).
- Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.
MARTIROLOGI ROMÀ
1. A Corint, ciutat d'Acaia, hui a Grècia, sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa, que, després d'haver patit diverses tortures, van ser llançats a la mar. (III/IV)
2. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense, commemoració de sant Optat i els seus dèsset companys, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats, Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. (s. IV)
Els noms són: Luperci, Succés, Marcial, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Frontó, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i altres quatre que portaven tots el nom de Saturní [o Sadurní].
3. A la mateixa ciutat de Saragossa, santa Engràcia, verge i màrtir, que va patir durs suplicis i li van quedar les nafres com a testimoniatge del seu martiri. (s. IV)
4. De nou a Saragossa, sants Gai i Crescenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se'ls van infligir. (s. IV)
5. A la seu d'Astorga, durant el regnat dels sueus a Espanya, sant Toribi, bisbe, que, sota el mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista, que allí estava difonent-se. (s. V)
6. A Braga, a la regió de Lusitània, hui Portugal, sant Fructuós, bisbe, el qual, monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume [Dumium], i després, per voluntat dels Pares del X Concili de Toledo, també bisbe metropolità de Braga, seu que, juntament amb els seus monestirs, va regir amb prudència. (c. 665)
7. A Escòcia, sant Magnus, màrtir, que, sent príncep de les Illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana, i enfrontat amb el rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser assassinat a traïció quan es va presentar desarmat davant d'ell per a signar la pau sobre el domini d'aquelles illes. (1116)
8. A Sebourg, a Hainaut, actualment França, sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor, que, buscant una vida senzilla i solitària, va acabar els seus dies reclús en una cel·la menuda. (c. 1186)
9. A Broni, prop de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, commemoració de sant Contard, pelegrí, que va triar viure en pobresa total i va morir en contraure una malaltia mentre es trobava de camí cap a Sant Jaume de Galícia. (1249)
10. A Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Joaquim, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que es va distingir per la seua devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. (1306)
11. A Roma, sant Benet Josep Labre, el qual, desitjós des de la seua adolescència d'una aspra vida penitent, va realitzar peregrinacions a cèlebres santuaris vestint parracs i acontentant-se amb almoines, donant exemple de pietat i penitència, i tornat a Roma es va entregar a una vida d'oració i de pobresa extrema. (1783)
12. A Avrillé, en la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes, quasi tots llauradors, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)
Són els seus noms: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, viuda; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.
13. A Nevers, també a França, santa Maria Bernadeta Sobirós, verge, la qual, nascuda a Lorda d'una família molt pobra, sent encara xiqueta va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i després va abraçar la vida religiosa i va portar una vida amagada i humil. (1879)
- J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)
El papa Francesc parla de Bernadeta
Bernadeta, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seua fragilitat en ajuda als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir el seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seua vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demane que rese pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que patixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de manera cristiana, arribant a donar-la com a verdaders deixebles missioners de Crist. A Bernadeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar perquè es fera Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre vore el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb ella un do a compartir amb els altres.
(Missatge per a la XXV Jornada Mundial del Malalt de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada