24 d'abril de 2023, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia començaren a discutir amb Esteve. Però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu. 

D'esta manera amotinaren el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el Temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el Temple i canviarà els costums que ens havia donat Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent, que s'havia quedat a l'altra vora de la mar, va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. Quan la gent va vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar a Jesús a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora de la mar, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres no em busqueu perquè heu vist prodigis, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets. No treballeu tant per l'aliment que caduca, sinó pel que perdura per a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha assenyalat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de complir per a fer les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: que cregau en aquell que ell ha enviat». 

 

Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «L'obra de Déu és que cregueu en qui ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor. 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 d'abril

Sant Fidel de Sigmaringen

Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir, que, sent advocat, va decidir entrar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va portar una vida observant de vigílies i oracions. Assidu en la predicació de la Paraula de Déu, va ser enviat a la regió de Rècia per a consolidar la verdadera doctrina, i per la seua fe catòlica, a Seewis im Prättigau, a Suïssa, va patir el martiri per obra d'alguns heretges. (1622)

Nascut a Sigmaringen (alt Danubi), els pares li van posar el nom de Markus Roy. Després d’estudiar Dret el va exercir amb professionalitat: «Demanava ajuda als poderosos i socorria els òrfens i les viudes; no deixava mai d’ajudar tots els empresonats que podia; visitava els malalts» (Elogi). Però, decebut, va triar els caputxins de Friburg, que li van canviar el nom i la professió: evangelitzar els calvinistes de regions alemanyes i suïsses. Tant d’èxit tingué que en 1622 va ser assassinat per uns calvinistes radicals. Benet XIV el va canonitzar en1746. [font]

2. A Jerusalem, commemoració de les santes dones Maria de Cleofàs (o de Clopas o Jacobé) i Salomé, que juntament amb Maria Magdalena, a l'alba del dia de Pasqua, es van dirigir al sepulcre del Senyor per a ungir el seu cos i allí van rebre el primer anunci de la Resurrecció. (s. I)

3. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Alexandre, màrtir, que, tres dies després de la passió de sant Epipodi, va ser tret de la presó, assotat i clavat en una creu fins a expirar. (178)

4. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sant Antim, bisbe, i companys, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. Antim, per confessar a Crist, va rebre la glòria del martiri en ser decapitat, i de la multitud de fidels del seu ramat, uns van ser també decapitats, altres cremats vius i els restants portats a alta mar en xicotetes embarcacions per a ser ofegats. (303)

5. A Illiberis, actual Elvira, a la Hispània Bètica, sant Gregori, bisbe, l'obra titulada del qual Sobre la fe va ser lloada per sant Jeroni. (s. IV)

6. A la rodalia de Blois, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Deodat, diaca i abat, que després de portar vida d'anacoreta, va ser guia d'un grup de deixebles que en este lloc s'havien reunit entorn d'ell. (s. VI)

7. A Canterbury, a Anglaterra, sant Melitó [o Mel·lit o Mel·litó], bisbe, que enviat a Anglaterra pel papa sant Gregori el Gran com a abat, va ser ordenat allí bisbe dels saxons orientals per sant Agustí, i finalment, després de patir moltes tribulacions, va accedir a la seu de Canterbury. (624)

8. A York, a Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Wilfrid, bisbe, que durant quaranta-cinc anys va exercir amb gran obstinació el seu ministeri, i obligat a cedir la seua seu, va acabar en pau els seus dies entre els monjos de Ripon, dels qui va ser abat durant un temps. (709)

9. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Egbert, prevere i monjo, que es va ocupar amb dedicació a evangelitzar diverses zones d'Europa i, ja ancià, va reconciliar els monjos de Iona envers l'ús romà del còmput pasqual, celebrant la seua Pasqua eterna al final de la missa de la solemnitat. (729)

10. A Mortain, a la regió de Normandia, a França, sant Guillem Firmat, eremita, que, canonge i metge a Tours, després d'una peregrinació a Jerusalem es va retirar a la soledat fins a la seua mort. (1103)

11. A Angers, de nou a França, santa Maria de Santa Eufràsia (Rosa Virgínia) Pelletier, verge, que per a acollir piadosament les dones de vida esgarriada, que ella denominava "Magdalenes", va fundar l'Institut de Germanes del Bon Pastor. (1868)

12. A Dinan, també a França, sant Benet (Àngel) Menni, prevere de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, fundador de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. (1914)

• J.M. Bausset: Sant Benet Menni (2015)

13. A Roma, santa Maria Elisabet Hesselbald, verge, que, oriünda de Suècia, després d'haver prestat servici durant llarg temps en un hospital, va reformar l'Orde de Santa Brígida, dedicant-se particularment a la contemplació, a la caritat envers els necessitats i a la unitat dels cristians. (1957) Canonitzada en 2016