DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA
Nosaltres som testimonis d'estes paraules,i també l'Esperit SantLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, els guardes s'emportaren els apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Vos prohibírem severament ensenyar res més en el nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'eixe home».
Pere i els apòstols contestaren: «Obeir a Déu és primer que obeir els hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeïxen».
Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre en els llavis la seua alabança.Tasteu i voreu que bo és el Senyor;feliç l'home que confia en ell.R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.O bé:Al·leluia.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record. R.El Senyor s'acosta als cors afligits,renova els cors trencats.El just patix molts mals,però el Senyor sempre l'allibera. R.
Perquè m'has vist Tomàs, has cregut;feliços els qui creuran sense haver vist.
El Pare, que ama el Fill,ho ha posat tot en les seues mans᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Qui ve de dalt està per damunt de tots. Qui és de la terra és humà i parla com els humans. Qui ve del cel està per damunt de tots. Dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però no accepta ningú el seu testimoni.
El qui l'accepta certifica que Déu diu la veritat, perquè l'enviat de Déu anuncia les paraules de Déu, ja que Déu li dona sense límit el seu Esperit.
El Pare, que ama el Fill, ho ha posat tot en les seues mans. Qui creu en el Fill té la vida eterna, però qui es nega a creure en el Fill no la tindrà mai, sinó que la ira de Déu pesa damunt d'ell.»
* * * * *
El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 d'abril
1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)
2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)
3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)
4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)
5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)
7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)
8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)
9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)
10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)
11. A Pisa, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)
 |
| Santa Ainés de Montepulciano |
13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)
14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)
15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, van complir el seu martiri a Tyburn. (1584)
16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)
17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)
18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)
19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)
20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada