13 d'abril de 2023: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Lectura primera Fets 3,11-26

Vosaltres vau matar l'autor de la vida.

Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, com que l'home que Pere i Joan acabaven de curar no se separava d'ells, tot el poble, meravellat, va córrer darrere d'ells cap al pòrtic de Salomó.

Pere es va dirigir al poble amb estes paraules:

«Israelites, ¿per què ens mireu tan estranyats? ¿Vos penseu que és pel nostre propi poder o per la nostra virtut que hem fet caminar este home? El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat a Jesús, el seu Servent, que vosaltres entregàreu i negàreu davant de Pilat, quan havia decidit deixar-lo lliure. Ell era el Sant, el Just, però vosaltres el negàreu i demanàreu a Pilat que vos indultara un assassí, mentres matàveu l'autor de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. I nosaltres en som testimonis. I per la fe en el seu nom, Jesús ha redreçat este home que teniu davant i que tots coneixeu; sí, esta fe l'ha curat, tal com vosaltres heu pogut presenciar.

Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, però d'esta manera Déu ha complit allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades els vostres pecats. D'esta manera el Senyor farà vindre el temps de la consolació i enviarà el Messies Jesús, que vos està destinat i que està en el cel fins al temps de la restauració universal, de què Déu ha parlat per boca dels seus sants profetes. 

En efecte, Moisés va dir: "El Senyor, el vostre Déu, farà que s'alce d'entre els vostres germans un profeta com jo. Escolteu tot el que vos dirà. Els qui no l'escolten deixaran de formar part del poble". I també tots els altres profetes que han parlat des del temps de Samuel fins ara han anunciat estos dies.

Vosaltres sou els fills dels profetes i hereus de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan va dir a Abraham: "Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teua descendència". A vosaltres, els primers, Déu, ara que ha ressuscitat el seu Servent, vos l'ha enviat per a beneir-vos si cada u s'aparta de les seues maldats».

Salm responsorial 8,2a i 5.6-7.8-9 (R.: 2ab)

Senyor, sobirà nostre,

¿què és l'home, per a que vos en recordeu?,

¿què és un mortal,

per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre,

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

O bé:

Al·leluia.

L'heu fet un poc inferior als àngels

l'heu coronat de glòria i de prestigi,

l'heu fet rei de les coses creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què ha vençut el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,35-48

D'esta manera està escrit:

El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan partia el pa. Mentres parlaven d'açò, Jesús es va presentar enmig d'ells i els va dir: «La pau siga amb vosaltres». Ells, espantats i atemorits, cregueren que veien un esperit. Jesús els va dir: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor eixos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo en persona. Toqueu-me i mireu bé: un esperit no té carn i ossos, com veieu que jo en tinc». I mentres deia açò, els mostrava les mans i els peus.

Veent-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els va dir: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li donaren un tros de peix a la brasa, i se la va menjar davant d'ells. Després els va dir: «Quan encara estava entre vosaltres, vos havia dit que s'havia de complir tot allò que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms». A l'instant els va obrir els ulls a fi que comprengueren el sentit de les Escriptures, i va afegir: «D'esta manera està escrit: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia, i calia predicar en nom d'ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres sou testimonis de tot açò».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'abril

Sant Martí I, papa i màrtir

Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el Concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)

A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)

Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.

Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]

3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)

4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)

5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)

6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)

7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)

8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)

9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.

10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)

11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)

12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.

13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)

14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)

15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.