1 de maig de 2023, dilluns: Sant Josep, obrer

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als gentils

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els gentils havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que baixava penjat del cel per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues per impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur tot una altra vegada cap al cel.

A continuació van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i glorificaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als gentils la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cérvola ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir:

«Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seues ovelles. El sagal que treballa a jornal no és el pastor,  perquè les ovelles no són seues. I, quan veu vindre el llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop les agarra o les dispersa. I és que el sagal no té cap interés per les ovelles.

Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, i done la vida per elles.

Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral. També les he de conduir jo; escoltaran la meua veu i hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.

El Pare em té amor perquè done la vida i després la recobre. No me la lleva ningú. Soc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i poder de recobrar-la. Este és l'encàrrec que m'ha fet el Pare».

• El bon pastor dona la vida per les ovelles (Joan 10,11-18) (laparaula.com)

1 de maig

SANT JOSEP OBRER

Memòria lliure

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.

Al·leluia Salm 67,20

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.

Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.

* * * * *

Comença el mes de Maria

Sant Josep, obrer (mem. ll.)

• J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
• Sant Josep (Cercapou)

Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)

Dia del Treball

• Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar (2019)
• Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de maig

Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.

2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.

3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)

4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)

• Els set barons apostòlics

5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb obstinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)

6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)

7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)

8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, rei dels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)

9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)

10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)

11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)

12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)

13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)

14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)

15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)

16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)

17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)

18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).

19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)

20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)

21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)

22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)

23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)