28 d'abril de 2023, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit

per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 

Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra a la ciutat, i allí et diran què has de fer». 

Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 

El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 

Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.

Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a predicar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

Glorifiqueu-lo totes les nacions. 

 

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  

 

Al·leluia 

 

El seu amor per nosaltres és immmens 

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot este donar-nos la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 

Qui menja la meua carn i beu la meua sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el qui em menja a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa baixat del cel. No és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viuran per sempre». 

Açò va dir Jesús a Cafarnaüm, quan ensenyava a la sinagoga.

* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel

 Sant Pere Chanel, prevere i màrtir (mem. ll.)

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere (mem. ll.)

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

• Joan Piris i Frígola (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1716)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1841)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).