DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA
Lectura primera Fets 4,1-12
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.
Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?»
Pere, ple de l'Esperit Sant, va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el teniu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts.
Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, davall del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».
Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor.Que responguen els qui veneren el Senyor:perdura eternament el seu amor.
R. La pedra que rebutjaven els constructorsara és la pedra cantonera.
O bé:Al·leluia.
La pedra que rebutjaven els constructorsara és la pedra cantonera.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo. R.
¡Senyor, doneu-nos la victòria!¡Senyor, doneu-nos prosperitat!Beneït el qui ve en nom del Senyor.Vos beneïm des de la casa del Senyor.El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. R.
Al·leluia Salm 117,24
Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo.
Evangeli Jo 21,1-14
Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera:
Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va dir: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li diu a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els diu: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.
Lectura primera Fets 4,1-12
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.
Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.
L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?»
Pere, ple de l'Esperit Sant, va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el teniu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts.
Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, davall del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».
Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.
Que responga la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que responguen els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.
R. La pedra que rebutjaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
O bé:
Al·leluia.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
¡Senyor, doneu-nos la victòria!
¡Senyor, doneu-nos prosperitat!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Vos beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. R.
Al·leluia Salm 117,24
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.
Evangeli Jo 21,1-14
Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera:
Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va dir: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li diu a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.
Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els diu: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.
* * * * *
Aniversari de la defunció de Josep Domènec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció (1864)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 d'abril
1. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs. (s. inc.)
2. A Antioquia de Síria, hui Turquia, santes màrtirs Bernice i Prosdoca, vèrgens, i la seua mare Domnina, que en temps de persecució, per a evitar els que volien atemptar contra la seua puresa, van buscar remei en la fugida, però van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. (s. IV)
3. Al desert de Nítria, a Egipte, sant Frontó, abat, que, juntament amb setanta companys, es va retirar a aquell lloc inhòspit. (c. s. IV)
4. A Elphin, lloc d'Irlanda, sant Asac, bisbe, considerat deixeble de sant Patrici i primer bisbe d'esta Església. (s. V)
5. A Alexandria, a Egipte, santa Tomaide, màrtir. (476)
6. A Lió, a França, sant Lambert, bisbe, que abans havia sigut monjo i abat del monestir de Fontenelle. (c. 688)
7. A Montemarano, a Campània, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clero. (s. XI/XII)
8. A l'abadia de Tiron, al costat de Chartres, a França, sant Bernat, abat, que va portar vida eremítica en boscos i a l'illa de Chausey, i va ser mestre insigne dels deixebles que acudien a ell en gran nombre, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. (1117)
9. A Avinyó, a França, sant Benet, jove pastor, que sent adolescent es va traslladar a esta ciutat i gràcies a ell, amb l'ajuda de Déu, es va construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. (1184)
10. A Tui, a la regió de Galícia, beat Pere González "Telm", prevere de l'Orde de Predicadors, que va tractar de ser tan humil com en el passat havia desitjat la glòria, i es va entregar a ajudar els més desvalguts, sobretot a mariners i pescadors. (1246)
11. A Schiedam, a Gueldres, a l'actual Holanda, santa Lidvina o Liduina, verge, que, per la conversió dels pecadors i l'alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. (1433)
12. Al poble de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, beata Isabel Calduch Rovira, verge de l'Orde de Clarisses Caputxines i màrtir, que va entregar la vida per confessar a Crist. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada