1 d'octubre de 2023, diumenge XXVI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de la Creació (2023, setembre 27)

DIUMENGE XXVI DURANT L'ANY / Cicle A

Lectures de la missa (AVL)

Lectura primera Ez 18,25-28

Si el pecador es convertix i deixa de fer el mal, salvarà la vida

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor diu:

«Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor. Poble d'Israel, escolta bé açò que et dic: ¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua, la que va desencaminada?

Si el just deixa d'obrar el bé, comet el mal i mor, mor pel mal que va cometre.

Però, si el pecador es convertix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la vida. Només que reconega el mal que havia fet i es convertisca, viurà i se salvarà de la mort».

Salm responsorial 24,4-5.6-7.8-9 (R.: 6a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

Cada dia espere en vós.

R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Oblideu els pecats de la meua joventut,

però recordeu-me amb misericòrdia,

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Lectura segona Fl 2,1-11

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, per tot allò que trobeu en Crist, de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, vos suplique que em doneu plenament el goig de vore-vos units per uns mateixos sentiments i per un mateix amor dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts.

No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú es guie pels propis interessos, sinó que mire pels altres.

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:

[ell, que era de condició divina,

no volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no-res,

fins a prendre la condició d'esclau.

i fer-se semblant als hòmens.

Començà a comportar-se com un home qualsevol,

s'abaixà

i es feu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,

dobleguen el genoll al nom de Jesús,

i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare].

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els recaptadors d'impostos i les prostitutes vos passaran davant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:

«¿Què vos pareix? Un home que tenia dos fills va dir al primer: "Fill meu, ves hui a treballar a la vinya". Ell respongué: "No hi vull anar". Però després se'n penedí i hi anà. El pare digué açò mateix al segon i ell li respongué: "De seguida, pare". Però no hi anà. ¿Quin d'eixos dos va fer allò que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Vos dic de veres que els recaptadors d'impostos i les prostitutes vos passen davant en el regne de Déu, perquè vingué Joan amb la missió d'ensenyar-vos el camí de la justícia, però vosaltres no l'heu cregut, mentres que els recaptadors d'impostos i les prostitutes sí que el van creure. I vosaltres, ni després de vore això, encara no vos en penediu ni el voleu creure».

Déu manifesta especialment el seu poder amb el perdó i la misericòrdia (Co). Per això, el Senyor ensenya el bon camí als pecadors (Salm resp). I si el pecador reconeix el mal que ha fet i es convertix, viurà i se salvarà de la mort (1 lect). Tots som pecadors i hem d'escoltar la veu del Senyor que ens crida a la conversió. Sigam senzills i cregam en Jesucrist, el nostre Salvador (Ev). I tingam els maiteixos sentiments que hem vist en Crist Jesús, mirem els altres amb humilitat, i considerem-los superiors a nosaltres. Ell, que era de condició divina, no volgué guardar zelosament la seua igualtat amb Déu, i es feu semblant als hòmens (2 lect).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Ens heu cridat a col·laborar en l'obra de la salvació (Claret)

• Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.

• J.M. Bausset: Santa Teresa de l'Infant Jesús (2015)

Fragments de l'autobiografia

I

Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

II

Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

III

Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

* * * * *

Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné  (Barcelona, 1909)

Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

Santoral

Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)