Dilluns XXIII del temps ordinari
Lectures de la missa:
Lectura primera Col 1,24-2,3
Soc servidor de l'Església per a completar el misteri que,durant segles, Déu guardava amagatLectura de la carta de sant Pau als cristians de ColossesGermans, ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meua carn allò que falta als patiments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. Ara jo soc servidor d'esta Església en virtut de la missió que Déu m'ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, el seu misteri, amagat durant segles i generacions, i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. Déu els ha volgut fer conéixer la riquesa i la glòria d'este misteri seu a favor dels qui no són jueus, és a dir, que Crist, l'esperança de la glòria, estiga en vosaltres.Nosaltres l'anunciem a ell, encaminnat a tots els hòmens i instruint-los en tota classe de saviesa, per a conduir-los a tots a la perfecció en Crist. Per això treballe i sostinc una lluita constant, amb l'energia poderosa que ell em comunica.Vullc que sapiau quins treballs passe per vosaltres, pels de Laodicea i pels altres que no m'han vist mai. Desitge que els seus cors siguen confortats i que, íntimament units en l'amor, arriben a la riquesa d'un coneiximent ple per a comprendre el misteri de Déu, que és Crist. En ell s'amaguen tots els tresors de la saviesa i del coneiximent.
Salm responsorial 61,6-7.9 (R.: 8a)
Només Déu és el meu descans,d'ell em ve l'esperança.Només ell és el Déu que salva,el meu castell. No puc vacil·lar.R. En Déu tinc la salvació i la glòria.Poble seu, confieu sempre en ell,poseu-li davant els vostres cors:Déu és el nostre refugi. R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Lc 6,6-11
Esperaven a vore si curaria en dissabte᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucUn dissabte Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els fariseus i els mestres de la Llei esperaven a vore si curaria en dissabte, ja que buscaven un motiu per a acusar-lo.Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, va dir a l'home que tenia paralitzada la mà: «Alça't i posa't ací al mig». Ell es va posar al mig.Després Jesús els va dir: «Vos pregunte: ¿què està permés en dissabte, fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després se'ls va mirar un per un i va dir a l'home: «Estén la mà». L'home ho va fer i recobrà el moviment.Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.
 |
| Mare de Déu de la Cova Sant |
Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa
(diòcesi de Sogorb-Castelló)
La Mare de Déu de la Cova Santa és patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i patrona de Beniarrés [pregària]
- La Cova Santa (Ajuntament d'Altura)
- J.M. Bausset: Torneu-nos la Mare de Déu! (2015)
Lectura primera Jdt 13,14.17-20: Recordaran per sempre més esta obra del poder de Déu
Salm responsorial Jdt 13,18bc-19 (cfr. Jdt 15,10): Maria, vos sou l'orgull del nostre poble
Al·leluia Lc 1,28.42
Alegreu-vos, Maria, plena sou de gràcia.El Senyor és amb vos.Beneïda sou entre totes les dones.
Evangeli Lc 1,39-47
¡Feliç tu que has cregut! Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. I va passar que, quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura saltà d'alegria dins del seu ventre, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, exclamà amb totes les seues forces:«Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: només he sentit la teua salutació, la criatura ha saltat d'entusiasme dins del meu ventre. ¡Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».Maria digué:
«La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador».
* * * * *
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)
- Manuel Ureña Pastor, bisbe (Enc. d'Eivissa i Formentera)
A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives
- Bernat Daràs i Mahiques: La Mare de Déu d'Aigües Vives (2014)
A Caudiel, festa patronal
A Montcada, festa a Sant Jaume, apòstol
A Salem, festa a Sant Roc
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'11 de setembre
Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)
Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci (s. inc.). Patrons de Zuric.
 |
| Sant Pafnuci |
Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)
- Sòcrates Escolàstic: Pafnuci i el celibat del clero (s.V)
Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)
Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)
Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. (c. 584)
Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)
Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)
Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)
Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).
Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.
Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.
Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).
Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).
Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)
Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada