24 de setembre de 2023, diumenge XXV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i Festa de la Mare de Déu de la Mercé (2023, setembre 20)

DIUMENGE XXV DURANT L'ANY / Cicle A (AVL)

Lectura primera Is 55,6-9: Els meus pensaments no són els vostres

Salm responsorial 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a): El Senyor està prop dels qui l'invoquen

Lectura segona Fl 1,20c-24.27a: Per a mi, viure és Crist

Al·leluia Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

per a que escoltem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 20,1-16a: ¿Tens enveja perquè jo soc generós?

«Els meus pensaments no són els vostres», ens diu el Senyor (1 lect.). Pensem que nosaltres som els bons i que per això tenim dret a la salvació; i ens molesta que gent nouvinguda a la fe o a la conversió siguen considerades en la comunitat cristiana amb els mateixos drets que nosaltres. I oblidem que tot el que som com a cristians, no és pels nostres mèrits sinó que li ho devem al Senyor, que és compassiu i benigne, estima entranyablement tot allò que ha creat, just en tots els seus camins (Salm resp.); i que ens diu «¿Tens enveja perquè jo soc generós? Així, els últims seran primers i els primers, últims» (Ev.).

• Missa d'À Punt: Pregària dels jornalers de la vinya del Senyor

• Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.

Papa Francesc: Àngelus. Diumenge 24 de setembre de 2017 

Benvolguts germans i germanes, bon dia! 

En la pàgina de l'Evangeli de hui (cf. Mt 20, 1-6) trobem la paràbola dels treballadors anomenats jornalers, que Jesús conta per a comunicar dos aspectes del Regne de Déu: el primer, que Déu vol cridar a tots a treballar per al seu Regne; el segon, que al final vol donar a tots la mateixa recompensa, és a dir, la salvació, la vida eterna. 

L'amo d'una vinya, que representa a Déu, ix a l'alba i contracta un grup de treballadors, concordant amb ells el salari per a una jornada. Després ix també en les hores successives, fins a la vesprada, per a contractar altres obrers que veu desocupats. En acabar la jornada, l'amo mana que es donen diners a tots, també als qui havien treballat poques hores. Naturalment, els obrers que van ser contractats al principi es queixen, perquè veuen que són pagats d'igual manera que aquells que han treballat menys. Però l'amo els recorda que han rebut el que havia estat pactat; si després ell vol ser generós amb uns altres, ells no han de ser envejosos. 

En realitat, esta «injustícia» de l'amo servix per a provocar, en qui escolta la paràbola, un salt de nivell, perquè ací Jesús no vol parlar del problema del treball i del salari just, sinó del Regne de Déu! I el missatge és este: en el Regne de Déu no hi ha desocupats, tots estan cridats a fer la seua part; i tots tindran al final la compensació que ve de la justícia divina –no humana, per fortuna!–, és a dir, la salvació que Jesucrist ens va aconseguir amb la seua mort i resurrecció. Una salvació que no ha sigut merescuda, sinó donada, per a la qual «els últims passaran a primers, i els primers, a últims» (Mt 20, 16). 

Amb esta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf. Is 55, 8). Els pensaments humans estan, sovint, marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als camins amplis i rectes del Senyor. Ell usa la misericòrdia, perdona àmpliament, està ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascú de nosaltres, obri a tots els territoris del seu amor i de la seua gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria. 

Jesús vol fer-nos contemplar la mirada d'aquell amo: la mirada amb què veu a cada un dels obrers en espera de treball i els crida a anar a la seua vinya. És una mirada plena d'atenció, de benevolència; és una mirada que crida, que convida a alçar-se, a posar-se en marxa, perquè vol la vida per a cada u de nosaltres, vol una vida plena, ocupada, salvada del buit i de la inèrcia. Déu que no exclou a ningú i vol que cada u alcance la seua plenitud. 

Que Maria Santíssima ens ajude a acollir en la nostra vida la lògica de l'amor, que ens allibere de la presumpció de meréixer la recompensa de Déu i del juí negatiu sobre els altres.

JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT

• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2023
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2022
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2021
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2020
• Papa Francesc: Migrants i refugiats: hòmens i dones que busquen la pau (2018, gener 1)
• Grup Cristià del Dissabte: Davant la situació de les persones que migren (2019, maig)
• Grup de Seglars i Rectors del Dissabte: Davant de la situació de les persones immigrants i refugiades a Europa (2016, maig)

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

 La Mare de Déu de la Mercé, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

 Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobre i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)