DIJOUS DE LA SETMANA XXV / I
Reconstruïu el temple, i jo m'hi complauréComença la profecia d'AgeuL'any segon del regnat de Darius, el dia u del mes que fa sis, a través del profeta Ageu, el Senyor va fer sentir la seua paraula a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, gran sacerdot, i els va dir:«Açò diu el Senyor de l'univers: Este poble creu que encara no ha arribat el moment de reconstruir el temple del Senyor».Però la paraula del Senyor diu a través del profeta Ageu:«Com? ¿A vosaltres ja vos ha arribat l'hora de viure en palaus enteixinats, i este temple ha de quedar en ruïnes? Açò diu el Senyor de l'univers: Reflexioneu sobre el vostre comportament: sembreu molt i colliu poc, mengeu i no quedeu farts, beveu i no vos poseu mai alegres, vos vestiu i no aneu prou abrigats; els jornalers posen el sou en saquets foradats.Reflexioneu sobre el vostre comportament, diu el Senyor de l'univers. Au, aneu a tallar fusta a la muntanya i reconstruïu el temple; jo m'hi complauré i en seré glorificat, diu el Senyor».
Canteu al Senyor un càntic nou,alabeu-lo en l'assemblea dels fídels.Que es recree Israel en qui l'ha creat,que els fills de Sió celebren el seu rei.R. El Senyor estima el seu poble.Alabeu el seu nom amb danses,acompanyeu els cants amb tambors i cítares.Perquè el Senyor estima el seu poble,coronarà de triomf els humils. R.Que els fidels celebren la seua glòria,que el festegen també de nit,mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.És la glòria reservada a tots els fidels. R.
Jo soc el camí, la veritat i la vida,diu el Senyor;ningú no ve al Pare sinó per mi.
A Joan, jo el vaig fer decapitar.Però este de qui sent dir tot això, qui és?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havien ressuscitat alguns dels antics profetes.
Herodes deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui sent dir tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús.
Sant Venceslau [o Wenceslau] de Bohèmia, màrtir (mem. ll.). Patró de Txèquia
Hui fem memòria de sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia, a l'actual Txèquia, on va nàixer l'any 907. Educat per la seua àvia, va ser sever amb si mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós amb els pobres. A esclaus pagans que estaven a Praga esperant la seua venda, els va redimir per a ser batejats. Després de patir moltes dificultats en el govern i en la defensa de la fe, va ser traït pel seu germà Boleslau i assassinat en una església, entre els anys 929 i 935.
Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs (mem. ll.).
Commemorem hui els sants Llorenç Ruiz, pare de família, oriünd de Filipines, i quinze companys, màrtirs, tant preveres com religiosos i laics. Van ser sembradors de la fe cristiana a Filipines, Formosa i algunes illes japoneses, a causa de la qual cosa, per decret del suprem governador del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies, però celebrats en una única commemoració, van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist, entre els anys 1633 i 1637.
Beat Francesc Castelló |
Aniversari del naixement de Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435)
- F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
- Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
- L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
- Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.
Martirologi Romà
Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs*
*Els noms són: sants Doménec Ibáñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni González, Miquel d'Aozaraza, Guillem Courtet, Vicent Shiwozuka, Lluc Alfons Gordo, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l'orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del Tercer Orde de Sant Agustí; Marina d'Omura, verge del Tercer Orde dominicà; Llatzer de Kyoto, seglar.
Sants germans Alfeu, Alexandre i Zòsim, màrtirs. († Chiliadu, lloc de Pisídia, a la moderna Turquia, s. IV)
Sant Caritó, abat, perseverant en l'oració i dejunis, i fundador de moltes laures al desert de la Judea. († monestir de Souka, prop de Betlem, a Palestina, c. 350)
Sant Zama de Bolonya, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. († Bolonya, a Emília-Romanya, regió d'Itàlia, c. s. IV)
Sant Exuperi de Tolosa, bisbe, que va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní, va defensar acèrrimament la seua ciutat davant la invasió dels bàrbars i, en dir de sant Jeroni, va ser tan parc amb si mateix com generós amb els altres. († Tolosa, ciutat d'Aquitània, a la França actual, d. 411)
Commemoració de santa Eustoqui, verge, la qual, amb sa mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per a no privar-se del consell del mestre sant Jeroni, i allí, plena de preclars mèrits, va volar al cel. († Betlem de Judea, a Palestina, c. 419)
Sant Saloni de Ginebra, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins, que, durant el seu bisbat, va afirmar la doctrina del papa sant Lleó Magne i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. († Ginebra, a la regió de Helvecia, hui Suïssa, d. 450)
Sant Faust de Riés, bisbe i abans abat de Lerins, que contra els arrians va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, i va ser exiliat pel rei Euric. († Riés, lloc de Provença, a la Gàl·lia, actual França, d. 485)
Sant Annemon [o Ennemon], bisbe i màrtir. († Lió, també a la Gàl·lia, c. 658)
Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. († Salzburg, a Baviera, actualment Àustria, s. VIII)
![]() |
Santa Lioba |
Beata Amàlia Abad i Casasempere, mare de família i màrtir valenciana (memòria a Alcoi). († Benillup, 1936)
- Amàlia Abad Casasempere, màrtir (Josep Miralles Climent, en Diccionari biogràfic de dones).
Beat Josep Tarrats i Comaposada, religiós de l'Orde de la Companyía de Jesús i mártir. († València, 1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada