23 de setembre de 2023, dissabte XXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera 1Tm 6,13-16

Et recomane que guardes irreprensible el manament rebut,

fins a la manifestació del nostre Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, davant de Déu, que dona vida a totes les coses, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seua noble declaració de fe, et recomane que guardes irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist, que, quan serà l'hora, ens serà revelada per Déu, 

el benaurat i únic Sobirà, 

el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, 

l'únic que posseïx la immortalitat 

i habita en una llum inaccessible: 

No l'ha vist mai ningú i no pot arribar a vore'l ningú. 

A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Entreu davant del Senyor amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances als seus atris,

enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 8,4-15

La llavor que cau en terra bona

vol dir aquells que acullen la paraula i,

sofrint amb constància, arriben a donar fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, es va reunir entorn de Jesús una gran multitud que venia de totes les poblacions. Ell els va dir amb una paràbola:

«El sembrador va eixir a sembrar la seva llavor. I sembrant, una part va caure arran del camí, i la van xafar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part va caure damunt de la roca, però quan començava a créixer es va assecar, perquè no hi havia saó. Una altra part va caure entre els albarzers, els albarzers van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, va caure en terra bona, va créixer i va arribar a donar el cent per u».

Acabat de dir açò, va dir ben alt: «Qui tinga orelles per a sentir, que ho senta!».

Els seus deixebles li preguntaren què volia dir esta paràbola. Ell va respondre:

«Déu vos fa a vosaltres el do de conéixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles per tal que

miren bé, però no hi vegen;

senten, però no entenguen.

La paràbola vol dir açò: La llavor és la paraula de Déu. La que ha sigut sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s'endu la paraula sembrada en el seu cor, a fi que no es convertixquen a la fe i no se salven. La llavor sembrada damunt de la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, l'acullen amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan arrere. La llavor que cau entre albarzers vol dir aquells que han escoltat, però, quan se'n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau en terra bona vol dir aquells que acullen la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».

ELS MIGRANTS I ELS REFUGIATS

Demà celebrarem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i Festa de la Mare de Déu de la Mercé (2023, setembre 20)
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2023
• Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2022

* * * * *

Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)

Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.

Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. (s. I)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de setembre

Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.

Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).

Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. (†Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)

Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)

Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)

Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)

Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)

Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)

Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)

Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. (†Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)

Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per a això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)

Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.

Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)

Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. († Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).

Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)

Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)

Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)