17 de setembre de 2023, diumenge XXIV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Un curs per a preparar el Jubileu Universal (2023, setembre 13)

DIUMENGE XXIV DURANT L'ANY / Cicle A

Lectures de la missa (AVL):

Lectura primera Sir 27,30-28,7: Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8): El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, generós en l'amor

Lectura segona Rm 14,7-9: Tant si vivim com si morim, som del Senyor

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou, diu el Senyor.

Que us ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 18,21-35: No et dic que perdones set vegades sinó setanta vegades set

El perdó de les ofenses centra la litúrgia de la Paraula de hui. Així en la primera lectura: «Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes». I l'Evangeli ens diu: «No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set». El perdó que demanem a Déu està lligat al perdó que donem als altres. Així, en el parenostre direm: «perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». D'eixa manera, perdonant, imitarem i viurem en la nostra vida la inapreciable misericòrdia de Déu (Salm resp). En la celebració de l'eucaristia Crist continua escampant la seua Sang per al perdó dels nostres pecats.

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Missa d'À Punt: El coratge del perdó (Alî Amîn)

«Encara que vejau alguna cosa roïna, no jutgeu a l’instant el vostre proïsme, si no més prompte excuseu-lo en el vostre interior. Excuseu la intenció si no podeu excusar l’acció. Penseu que ho haurà fet per ignorància, o per sorpresa, o per desgràcia. Si la cosa és tan clara que no la podeu dissimular, encara creeu-ho així i digueu per al vostre interior: la temptació haurà estat molt forta» (Sant Bernat, s. XII).

«Que la Mare de Déu ens porti a progressar en el veritable amor sense retòrica» (Emili Solano, benedictí, 2023)

* * * * *

DIA DELS NOUS TEMPLES a l'arxidiòcesi de València

• L'arquebisbe beneirà l'obra nova de la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors de València

JORNADA MUNDIAL DEL TURISME

Sant Robert Bel.larmino, bisbe i doctor de l'Església

Recordem sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l'Església, membre de l'Orde de la Companyia de Jesús. Va nàixer l'any 1542. Va intervindre sàviament, amb aportacions subtils i peculiars en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal i, durant algun temps, també bisbe de la diòcesi de Càpua, a Itàlia. Finalment, va exercir en la Cúria romana múltiples activitats relacionades amb la defensa doctrinal de la fe. Va entregar la seua ànima a Déu l'any 1621. Fou canonitzat en 1930 per Pius XI, i l'any següent el va declarar Doctor de l'Església universal.

• J.M. Bausset: Sant Robert Bel.larmino (2015)

Sant Robert Bel·larmino

A Alcoi, romeria al santuari de la Font Roja, dins dels actes de la Festivitat de la Mare de Déu del Lliris

• M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
• Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de setembre

Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per a no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor, a Milà, a la regió italiana de Ligúria. († 377)

Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir, que, desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot, i temps després, restituït a la seu, encara que innocent va ser assassinat a Lieja (Austràsia, actual Bèlgica) pels enemics de l'Església mentre exercia brillantment la funció pastoral. († c. 705)

Sant Roding, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, pròxim a Lió. († Bosc de la regió d'Argona, a la vora del Mosa, a Austràsia, França actualment, s. VIII inc.)

Santa Coloma, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels musulmans va confessar espontàniament la seua fe davant el jutge i altres magistrats, per la qual cosa va ser degollada enfront de les portes del palau. († Còrdova 853)

Sant Reinald, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per a millor viure els preceptes del Senyor. († Mélinais, a la regió d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, c. 1104)

Miniatura del Liber Scivias
amb Hildegarda dictant a un escriba

 Santa Hildegarda (Bermersheim, Alemanya 1098 - Bingen am Rhein 1179), verge i doctora de l'Església, va exposar i va descriure piadosament en llibres els seus coneiximents experimentals, tant sobre ciències naturals, mèdiques i musicals, com de contemplació mística.

• Georgina Rabassó: Hildegarda de Bingen: pensar, imaginar i crear a l'Edat Mitjana (CEIC Alfons el Vell, 2019)

Beat Querubí Testa, prevere de l'Ordre d'Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. (†Avigliana, territori de Torí, el Piemont, actual regió d'Itàlia, 1479)

Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l'Orde de Sant Agustí, que, dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a les mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. († Saragossa, 1485)

Beat Estanislau de Jesús i Maria (Joan Papczynski) (Gora Kalwaria, Polònia 1631-1701), sacerdot i fundador dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu.

Passió de sant Manuel Nguyen Van Triêu, prevere, màrtir sota el règim de l'emperador Canh Thinh. († Hue, Annam, hui Vietnam, 1798)

Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l'Orde de Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seua caritat envers els pobres, així com pel seu lliurament al bé i salvació dels seus veïns malalts d'una pesta arrasadora, de la qual ell mateix es va fer ofrena com a víctima a Gènova, de la regió italiana de Ligúria. († 1866)

Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia, que enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l'Església, i per a atendre les necessitats del poble va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Família de Maria. († Cracòvia, a Polònia, 1895)

Beat valencià Joan Ventura i Solsona, prevere i màrtir (mem. a Vilafermosa). (†Castell de Vilamalefa, 1936)

Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seua fe sota un règim estranger hostil a Déu. († Boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, 1940)

Beata Leonella (Rosa) Sgorbati (1940- Mogadiscio, Somàlia 2006). Religiosa professa de l'Institut de les Missioneres de la Consolata assassinada per odi a la fe.