26 de setembre de 2023, dimarts XXV

DIMARTS DE LA SETMANA XXV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Esd 6,7-8.12b.14.20

El temple de Déu va quedar acabat

i van celebrar la festa de Pasqua

Lectura del llibre d'Esdres

En aquells dies, el rei Darius va donar als governadors de la regió occidental de l'Eufrates este decret:

«Deixeu continuar les obres d'este temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus notables el reconstruïxquen al mateix lloc on estava.

Estes són les meues ordes sobre com heu de procedir amb els notables dels jueus respecte a la reconstrucció del temple de Déu: amb els ingressos reials de la regió occidental de l'Eufrates, pagueu puntualment esl gastos de les obres als notables dels jueus, de manera que no s'interrompen els treballs. Jo, Darius, he promulgat este decret. Que siga executat fidelment».

Els notables dels jueus avançaren la reconstrucció, encoratjats pels oracles del profeta Ageu i del profeta Zacaries, fill d'Idó. Pel voler del Déu d'Israel, acabaren feliçment la reconstrucció, tal com ho havien decretat Cir, Darius i Artaxerxes, reis de Pèrsia. L'edifici del temple va quedar acabat el dia tres del mes d'Adar, l'any sext del regnat de Darius.

El poble d'Israel, sacerdots, levites i els altres repatriats, van celebrar amb alegria la dedicació d'este temple de Déu. Per a dedicar-lo oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents corders i dotze bocs com a sacrifici expiatori per tot Israel, un per cada una de les dotze tribus.

Després designaren els torns dels sacerdots i dels levites per al servici del culte a Jerusalem, tal com ho prescriuen els llibres de Moisés.

El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. Els levites, que es trobaven, sense cap excepció, en estat de puresa legal, immolaren els corders per a tots els repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.

Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós:

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

i la guarden.

Evangeli Lc 8,19-21

Ma mare i els meus germans

són els qui escolten la paraula de Déu

i la posen en pràctica

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la mare de Jesús i els seus germans arribaren a on ell estava, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.

Alguns li van fer saber que sa mare i els seus germans estaven allí fora i el volien vore.

Jesús els va respondre: «Ma mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica».

* * * * *

Sants Cosme i Damià,
de Roderic d'Osona
(Museu de Belles Arts
de Castelló de la Plana)

 Sants Cosme i Damià, màrtirs (mem. ll), titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.

Sants Cosme i Damià, màrtirs, que, segons la tradició, van exercir la medicina a Cir, ciutat d'Augusta Eufratense, a l'actual Síria, sense demanar mai recompensa i sanant a molts amb els seus servicis gratuïts. (c. s. III). 

• J.M. Bausset: Els sants metges Cosme i Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Pau VI, papa (1897)

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Dia Europeu de les Llengües

Martirologi Romà

Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manasés, jutge a Israel (Jt, 6, 37), que va rebre del Senyor el signe de la rosada, que descendia a un velló de llana, com a fortalesa de Déu, i va deslliurar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal.

Sant Senador, màrtir. († Albano, lloc del Laci, actual Itàlia, s. III/IV)

Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambròs de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les jóvens. († Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, s. IV)

Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. († Gaeta, localitat del Laci, 1001)

Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i peregrinació, i esclarit en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grotaferrata, al qual va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals, i en el qual, nonagenari i en oració, va entregar el seu esperit a Déu. († A la comarca tuscolana, pròxima a Roma, 1004/1005)

Beata Llúcia de Caltagirone, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. († Salern, ciutat de la Campània, igualment a Itàlia, 1400)

Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i huit companys màrtirs, decapitats per la seua fe cristiana després de patir turments cruels. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, viuda, i la seua filla Magdalena Cho, verge, les quals, empresonades per la seua fe en Crist, van morir també a causa del cruel suplici rebut, en dia incert d'este mes. († Seül, a Corea, 1839)

*Els seus noms: sants Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol; Coloma Kim Hyo-im, verge; Magdalena Pak Pong-son i Perpètua Hong Kum-ju, viudes; Julita Kim, Àgueda Chon Kyong-hyob i Magdalena Ho Kye-im.

Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense passar grans tribulacions però amb ànim seré, de la Congregació de Germanes del Retir (o Cenacle), en la localitat de la Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. († Lió, a França, 1885)

Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels jóvens, per als quals va ser model de caritat alegre i assídua oració. (†lloc de Gars, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, 1899)

Beat Lluís Tezza, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts, que, per a servir a Déu dedicant-se als malalts, va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, a la qual va encaminar per a dur a terme moltes obres de caritat. († ciutat dels Reis, al Perú, 1923)

Beates valencianes Maria Amparo (Teresa) Rosat Balasch (memòria a Mislata) i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana (memòria a Carlet), vèrgens de la congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, i màrtirs. († La Llosa de Ranes, 1936)

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs.

Beats valencians Rafael Pardo Molina, religiós de l'Orde de Predicadors, màrtir. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere del mateix Orde. (memòria a València) († València, 1936)

Beata valenciana Crescència Valls i Espí, màrtir (memòria a Ontinyent), († Canals, 1936)

Beata valenciana Ma. de l'Oblit Noguera i Albelda, màrtir (memòria a Carcaixent) († Port de Canals, 1936)

Beat valencià Juli Esteve i Flors (Bonaventura de Puçol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

Beata valencia Maria Jordà i Botella (memòria a Alcoi), verge seglar i màrtir valenciana.(† Benifallim, 1936)

Beat valencià Manuel Legua i Martí (Lleó Maria d'Alaquàs), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alaquàs). († Madrid, 1936)