DILLUNS DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Lectura primera Fets 16,11-15
El Senyor va obrir el cor de Lídia per a acollir el que deia PauLectura dels Fets dels ApòstolsA Troas ens embarcàrem en direcció a Samotràcia, i l'endemà ja ens trobàvem a Neàpolis. D'allí anàrem a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Allí vam parar alguns dies.
El dissabte vam eixir fora de la ciutat i vam anar vora riu al lloc on pensàvem que feien la pregària. Ens vam assentar i enraonàvem amb les dones que s'hi havien ajuntat. Entre elles escoltava atentament una dona que es deia Lídia, venedora de púrpura, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja creia en l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor per a acollir el que deia Pau.
Una vegada batejada, junt amb tots els de sa casa, ens va invitar dient: «Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a quedar-vos a ma casa». I per força haguérem de dir que sí.
Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)
Canteu al Senyor un càntic nou,alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.Que es recree Israel en qui l'ha creat,que els fills de Sió celebren el seu rei.R. El Senyor estima el seu poble.O bé:
Al·leluia.Alabeu el seu nom amb danses,acompanyeu els cants amb tambors i cítares.Perquè el Senyor estima el seu poble,coronarà de triomf els humils. R.Que els fidels celebren la seua glòria,que el festegen també de nit,mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.És la glòria reservada a tots els fidels. R.
Al·leluia Jo 15,26b.27a
L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,diu el Senyor,i vosaltres també sereu els meus testimonis.
Evangeli Jo 15,26-16,4a
L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré des del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis.
Vos dic açò per a que no tingueu un desengany. Vos expulsaran de les sinagogues; més encara: vindrà el dia que vos mataran pensant que així donen culte a Déu; i ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. Vos ho dic per a que, quan arribe l'hora, recordeu que jo vos ho havia anunciat».
* * * * *
El 6 de maig de 1540 va morir a Bruges l'humaniste Joan Lluís Vives i March
Aniversari del traspàs de Maria Montessori, pedagoga, feminista i humanista italiana (1952)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de maig
1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)
2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)
3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)
4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)
5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)
6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)
- J.M. Bausset: Sant Pere Nolasc, un crit per l'alliberament (2015)
7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)
8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)
9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014
10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)
11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)
12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada