5 de maig de 2024, diumenge VI de Pasqua

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B

PASQUA DEL MALALT

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Donar esperança en la tristesa (2024, maig 1)

Lectura primera Fets 10,25-26.34-35.44-48

El do de l'Esperit Sant ha sigut abocat també

sobre els no jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

Quan Pere estava a punt d'entrar a la casa, Corneli va eixir al seu encontre i es va prosternar als seus peus, però Pere el va alçar dient-li: «Posa't dret, que jo soc un home, igual que tu».

Pere prengué de nou la paraula i afegí: «Ara veig clarament que Déu no fa distinció de persones, sinó que accepta el qui creu en ell i obra rectament, siga de la nació que siga».

Pere parlava encara, quan l'Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la Paraula.

Els creients d'origen jueu que havien vingut amb Pere quedaren molt sorpresos en vore que el do de l'Esperit Sant era abocat també sobre els no jueus.

De fet, els sentien parlar en diverses llengües i proclamar la grandesa de Déu.

Pere continuà dient: «¿Qui pot negar l'aigua del baptisme a estos que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?». I va manar que els batejaren en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedara amb ells alguns dies.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 26)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat als pobles la salvació.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Lectura segona 1Jo 4,7-10

Déu és amor

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, hem d'amar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tot aquell que ama ha nascut de Déu i el coneix. El qui no ama no coneix a Déu, perquè Déu és amor.

L'amor de Déu s'ha fet visible entre nosaltres quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, per a que viscam gràcies a ell.

L'amor de Déu consistix en açò: no som nosaltres qui ens hem avançat a amar a Déu, sinó que ell ens ha amat primer, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula,

diu el Senyor;

mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.

Vos he dit açò per a que la meua alegria siga en vosaltres, i la vostra alegria siga ben plena.

Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.

No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres». 

 

L'Esperit Sant comunica l'amor del Pare i del Fill, perquè Déu és amor. Per això este amor és per a tots i pot arribar a tots, sense distinció de persones. Sabem que els camins del Senyor no són els nostres camins i que nosaltres l'única cosa que podem fer és obrir-nos cada dia al seu amor, a través de l'Esperit que clama dins de nosaltres. Jesús explica el que significa estar units a ell, significa amar i guardar els seus manaments, i si nosaltres podem fer això és perquè Jesús ens ha amat primer amb un amor d'amistat. L'amor és manat perquè abans ens ha sigut donat, i el deixeble que sap estar unit a Jesús ha de donar el fruit d'un amor d'amistat. Este amor ens renova per a la vida eterna.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària de l'amic de Jesús (Ermita en xarxa).

Mare de Déu del Lledó

Festa a Castelló de la Plana, patrona principal de Castelló de la Plana

Clausura de l'Any Jubilar del Lledó

• Francesc Cantó i Blascó.: L'aparició de Madona Sancta Maria, la Mare de Déu del Lledó
• Mare de Déu del Lledó (Cercapou)
• La paraula del dia: lledó (AVL)

El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de maig

1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir. (s. III)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir. (c. 305)

3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)

4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)

Sant Hilari d'Arle

 5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe. (s. V)

7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe. (c. 472)

8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)

9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)

10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clero la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)

11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)

12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)

13. A Licata, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Àngel, prevere carmelita i màrtir. (1225)

14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)

15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada per la càries i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018

16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)

17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)