7 de maig de 2024, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els pegaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.

Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presos els escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol va somoure els fonaments de la presó i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, quan va vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 

Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 

I van anunciar la paraula de Déu a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va rentar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,

vos cantaré en presència dels àngels.

Em prostraré davant del santuari

i enaltiré el vostre nom,

perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen

el que havíem sentit de vós.

Quan vos invocava, m'escoltaveu,

heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continue afavorint-me.

El vostre amor perdura sempre.

No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Ara me'n torne a aquell que m'ha enviat, i ningú de vosaltres em pregunta on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 

I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i el juí: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte al juí, perquè el príncep d'este món ja està jutjat».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs. (s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient. 

L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa. (1060)

6. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec. (1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.