2 de maig de 2024, dijous: Sant Atanasi

DIJOUS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Lectura primera Fets 15,7-21

Segons el meu parer, no hem d'inquietar

els gentils que s'han convertit a Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà i els digué: 

«Germans, vosaltres sabeu que Déu em va escollir d'entre vosaltres des dels primers dies per a que els gentils sentiren de la meua boca la paraula de l'Evangeli i cregueren. I Déu, que llig els cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres. Sense fer diferències entre nosaltres i ells, ha purificat els seus cors per la fe. ¿Per què ara provoqueu a Déu, volent imposar a estos creients una càrrega que ni els nostres pares ni nosaltres hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens salvem només per la gràcia de Jesús, el Senyor».

Tota l'assemblea va callar per a escoltar dels llavis de Bernabé i de Pau els signes i prodigis que Déu havia fet gràcies a ells entre els no jueus. Quan acabaren de parlar, Jaume prengué la paraula i digué: 

«Escolteu-me, germans. Simó ha exposat com des del començament Déu procurà fer-se un poble escollit d'entre els no jueus. Açò concorda amb la paraula dels profetes en l'Escriptura: 

"Després jo tornaré a reconstruir 

la casa de David que havia caigut. 

Reconstruiré les seues ruïnes i l'alçaré, 

per a que busquen el Senyor els altres hòmens, 

tots els pobles que porten el meu nom, 

ho diu el Senyor, que fa estes coses 

que sempre s'han conegut". 

Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar els gentils que s'han convertit a Déu; només els escriurem que s'abstinguen de menjar res oferit als ídols, d'unions il·legítimes, de menjar carn d'animals ofegats i sang. Estes prescripcions ja són conegudes de temps antic en moltes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès en les sinagogues».

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.10 (R.: cf. 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Digau a tots els pobles: «El Senyor és rei!»

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 15,9-11

Mantingueu-vos en el meu amor

per a que la vostra alegria siga ben plena

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor. 

Vos he dit açò per a que la meua alegria siga en vosaltres, i la vostra alegria siga ben plena».

* * * * *

Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església, el qual, preclar per la seua santedat i doctrina, a Alexandria d'Egipte va defendre amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins a Valent, per la qual cosa va haver de suportar nombroses trampes per part dels arrians i ser desterrat en diverses ocasions. Finalment, va tornar a l'Església que se li havia confiat, on, després d'haver lluitat i patit molt amb heroica paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisé aniversari de la seua ordenació episcopal. (373)

• J.M. Bausset: Sant Atanasi d'Alexandria (2015)

Sant Antoní de Florència, bisbe, fou un dels primers biògrafs de sant Vicent Ferrer

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de maig

2. A Attália [Antalya], a la regió de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Hèsper i la seua esposa Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Tots ells, segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servici d'un pagà, i per orde del seu mateix amo van ser primer assotats a causa de la seua lliure confessió de fe cristiana, després brutalment turmentats i finalment llançats a un forn encés, on van entregar les seues ànimes a Déu. (s. II)

3. A la ciutat d'Hispalis, Sevilla actualment, a la Hispània Bètica, sant Fèlix, diaca i màrtir. (s. IV)

4. Commemoració dels sants màrtirs Vindemial, bisbe de Gafsa, a Numídia, hui Tunísia, i Longinus [o Longí], bisbe de Pomaria, a Mauritània, els dos decapitats per orde d'Huneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians en el concili de Cartago. (483)

5. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, actual França, sant Valdebert [o Valbert], abat. (665/670)

6. Al territori de Sant Gal, a Helvècia, hui Suïssa, santa Viborada, verge i màrtir, que va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des d'on atenia el poble. A causa de la seua fe i dels seus vots religiosos, va escometre la mort a les mans d'invasors hongaresos. (926)

7. A Linköping, a Suècia, beat Nicolau Hermansson, bisbe, el qual, exigent amb si mateix, es va entregar per complet a la seua Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. (1391)

8. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que després de dur a terme una labor de reforma en l'Orde de Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seua diòcesi, on va resplandir per la seua santedat i per la seua profitosa i constant predicació. (1459)

9. A Clonmel, a Irlanda, beat Guillem Tirry, prevere de l'Orde de Sant Agustí, màrtir sota el règim d'Oliver Cromwell per mantindre's fidel a l'Església de Roma. (1654)

10. A la ciutat de Vinh Long, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Josep Nguyên Van Luu, màrtir, que, agricultor i catequista, es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats, i va morir en la presó en temps de l'emperador Tu Duc. (1854)

11. A la ciutat d'Aranjuez, a la regió espanyola de Castella la Nova, sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que es va significar per la seua atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seues visites als pobres en els suburbis de Madrid. (1929)

12. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir, el qual, en esclatar la guerra, va ser empresonat per la seua fe, i va aconseguir la corona de la glòria per les tortures rebudes. (1941)