12 de maig de 2024, diumenge: Mare de Déu dels Desamparats

Mare de Déu dels Desamparats

Patrona principal de la ciutat de València

i de la Comunitat Valenciana

Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Mare de Déu dels Desamparats, Mare dels últims, Mare de tots (2024, maig 8)

Propi de la missa de la Mare Déu dels Desemparats (AVL).

Lectures

- Ap 21, 1-5a. Vaig veure una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs

- Rom 12, 9-13. Sigueu solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters

- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble

- Jo 19, 25-27. Ací teniu el vostre fill. Ací teniu la vostra mare

• Cercapou: Mare de Déu dels Desamparats
• Missa d'À Punt (Missa d'Infants a les 7.55): Al matí cap al llevant.

* * * * *

Jornada de València Missionera

L'arxidiòcesi de València celebra hui, 12 de maig, la jornada de "València Missionera", en la qual es recorda i realça el treball i la missió que els missioners i missioneres valencians realitzen allí on hi ha necessitat de conéixer l'Evangeli.

* * * * *

DIUMENGE VII DE PASQUA

ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle B

Solemnitat

Lectures de la solemnitat (AVL)

* * * * *

El 12 de maig de 1923 fou coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de maig

Sant Pancraç, Guercino (1616)

Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)

Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoni del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)

3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)

4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)

5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)

6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)

7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)

9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)

10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)

11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)

12. A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994) bisbe, Prelat de l'Opus Dei.