DIMECRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA
Vos encomane a Déu,que és prou poderós per a edificar-vos i donar-vos l'herènciaLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis:
«Vetleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant vos ha fet guardians per a pasturar esta Església de Déu, que ha costat la sang del seu propi Fill.
Jo sé que, després de la meua partida, s'introduiran enmig de vosaltres llops voraços, que no tindran pietat del ramat. Fins i tot d'entre vosaltres, n'eixiran alguns que propagaran doctrines de perdició, per a endur-se els creients darrere d'ells. Per tant, estigueu alerta. Recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he deixat d'exhortar amb llàgrimes a cada u de vosaltres.Ara vos encomane a Déu i a la paraula de la seua gràcia. És prou poderosa per a edificar-vos i donar-vos l'herència enmig de tots els qui han sigut santificats.No he desitjat ni plata ni or ni vestits de ningú, perquè amb estes mans, com sabeu, he guanyat el meu pa i el d'aquells que anaven amb mi; sempre vos he ensenyat que cal socórrer els necessitats amb el treball. Recordeu les paraules de Jesús: Fa més feliç donar que rebre».Després de dir estes paraules, Pau es va agenollar i van pregar tots junts. Tots ploraven i se li tiraven al coll i el besaven, commoguts sobretot perquè els havia insinuat que ja no el tornarien a vore. Després l'acompanyaren fins a la nau.
Déu meu, mostreu la vostra força,Déu meu, confirmeu el que heu fet per nosaltres,des del vostre temple de Jerusalem,a on els reis vos duen regals.R. Canteu a Déu, regnes de la terra.O bé:
Al·leluia.Canteu a Déu, regnes de la terra,canteu himnes al Senyor,al qui avança pel cel, el més antic,el qui llança la seua veu, la veu imponent.Canteu la majestat de Déu. R.Canteu la seua grandesa sobre Israel,la seua majestat dalt dels núvols.¡Beneït siga Déu! R.
La vostra paraula és veritat, Senyor:santifiqueu-nos en la veritat.
Que siguen u, com nosaltres ho som Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:
«Pare sant, guardeu en el vostre nom els qui m'heu donat, per a que siguen u, com ho som nosaltres.
Quan estava amb ells, jo guardava en el vostre nom els qui m'heu donat. He vetlat per ells i no se n'ha perdut cap d'ells, tret d'aquell que s'havia de perdre, per tal que es complira l'Escriptura. Però ara vaig a vós. Mentres encara estic en el món dic tot açò per a que tinguen plenament la meua alegria.Els he confiat la vostra paraula, i ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no soc del món. No vos demane que els tragueu del món, sinó que els guardeu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no soc del món. Santifiqueu-los en la veritat: la vostra paraula és veritat. Jo els he enviat al món com vós m'heu enviat a mi al món; i per ells jo mateix em santifique, per a que ells també siguen santificats en la veritat».
* * * * *
Sant Isidre el Llaurador (mem. ob.)
Sant Isidre el Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova. Festa de Sant Isidre a Benaixeve, Casas Altas, Casas Bajas, Cox, Pavías, Sacanyet, Sinarcas, Teresa, Utiel, Sant Isidre, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.
El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum novarum.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de maig
Memòria de sant Isidre, llaurador, que a Madrid, al regne de Castella, juntament amb la seua dona, santa Maria de la Cabeza, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra, i d'esta manera es va convertir en un verdader model de l'honrat i piadós agricultor cristià. (c. 1130)
2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, actual Turquia, sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs. (s. III)
3. A Clarmont d'Alvèrnia, a Aquitània, hui França, sants Cassi i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, patiren el martiri sota la persecució de Crocas, rei dels alamans. (s. III)
4. A l'illa de Sardenya, sant Simplici, prevere. (s. III/IV)
5. A Làrissa, lloc de Tessàlia, sant Aquil·leu, anomenat "Taumaturg", bisbe, que va participar en el primer Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. (s. IV)
6. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí referix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe, i sant Jeroni el recorda com a gran exegeta de la Sagrada Escriptura. (s. IV)
 |
| Moneda de Caleb |
8. A Septempeda [ara San Severino Marche], al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Severí, bisbe, del qual esta ciutat va prendre el seu nom. (s. inc.).
9. A Bingen, al costat del Rin i prop de Magúncia, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Rupert, duc, que, sent encara molt jove, va partir en peregrinació per a visitar les tombes dels Apòstols, i en tornar als seus dominis va erigir moltes esglésies. Va eixir a l'encontre del Senyor recentment complits els dèneu anys. (s. VIII)
10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por dels musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el mataren per odi al cristianisme. (855)
11. A Ais de Provença, a la regió francesa de Provença, beat Andreu Abellón, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, malgrat no comptar amb molts mitjans per a l'acompliment del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular en els convents on va ser superior. (1450)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada