16 de maig de 2024, dijous VII de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 22,30;23,6-11

També a Roma hauràs de donar testimoni de mi

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el comandant va manar que el deslligaren i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va presentar davant d'ells.

Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar al mig del sanedrí: «Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts».

Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en les tres coses. Hi hagué, per tant, una gran escama. Alguns escribes del grup dels fariseus es posaren drets i protestaven: «No trobem res a dir contra este home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel».

La discussió era tan acalorada que el comandant va témer que allí Pau acabara destrossat. Per això va manar que la tropa baixara a traure'l i se l'enduguera al quarter.

La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

O bé: 

 

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.

També de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

El meu cor s'alegra i exulta el meu pit,

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts,

ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que du a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Al·leluia Jo 17,21

«Que tots siguen u;

com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,

per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 17,20-26

Que es perfeccionen en la unitat

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:

«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u, com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós. Que també ells estiguen en nosaltres, per tal que el món crega que vós m'heu enviat. 

Jo els he donat la glòria que vós m'heu donat, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món sabrà que vós m'heu enviat i que els heu amat com m'heu amat a mi.

Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi on jo estic, i contemplen la meua glòria, la que m'heu donat per haver-me amat ja abans de la creació el món.

Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conéixer el vostre nom i els el faré conéixer més encara, per a que l'amor que em teniu estiga en ells, i en ells estiga jo».

Meditació amb el papa Francesc

Papa Francesc: Vespres amb sacerdots, consagrats i seminaristes a l'Havana (20 de setembre de 2005)

És freqüent confondre unitat amb uniformitat; amb un fer, sentir i dir tots el mateix. Això no és unitat, això és homogeneïtat. Això és matar la vida de l'Esperit, és matar els carismes que Ell ha distribuït per al bé del seu Poble. La unitat es veu amenaçada cada vegada que volem fer els altres a la nostra imatge i semblança. Per això la unitat és un do, no és una cosa que es puga imposar a la força o per decret. M'alegra vore-vos ací, hòmens i dones de diferents èpoques, contextos, biografies, units per l'oració en comú. Demanem-li a Déu que faça créixer en nosaltres el desig de proximitat. Que puguem ser proïsmes, estar prop, amb les nostres diferències, manies, estils, però prop. Amb les nostres discussions, baralles, parlant de cara i no per darrere. Que siguem pastors proïsmes al nostre poble, que ens deixem qüestionar, interrogar per la nostra gent. Els conflictes, les discussions en l'Església són esperables i, fins i tot m'anime a dir, necessàries. Signe que l'Església està viva i l'Esperit continua actuant, la continua dinamitzant. ¡Ai d'eixes comunitats on no hi ha un sí o un no! Són com eixos matrimonis on ja no discutixen perquè s'ha perdut l'interés, s'ha perdut l'amor. 

* * * * *

Dia Internacional de la Convivència en Pau

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de maig

1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)

4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

5. Commemoració de sant Possidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)

7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)

Viatge de Sant Brandan. El sant celebra una missa sobre el cos d'un monstre marí

8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe. (c. 600)

9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)

10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)

11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)

12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)

13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)

14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)

15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoni de la fe. (1657)

16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.

* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.

17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)

Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.

Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.

18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)

19. Beat Vladimir Ghika (Constantinoble 1873 - Jilava, Romania 1954), prevere, màrtir. Nascut com a ortodox, lliurement va optar per la plena comunió amb l'Església, fidelitat que va mantindre amb fermesa durant la repressió comunista, per la qual cosa, després d'un llarg període de tortures va rebre la palma del martiri.