11 d'abril de 2025: Divendres de Passió

DIVENDRES V DE QUARESMA

DIVENDRES DE PASSIÓ O DE DOLORS

Dia d'abstinència

Mare de Déu dels Dolors (la Dolorosa, la Pietat o Mare de Déu al peu de la Creu), patrona de Castelló (la Ribera Alta), Canals, Puçol, Requena, etc.; titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València. Patrona dels poetes valencians.

• Avel·lí Flors: La Mare de Déu dels Dolors
• Avel·lí Flors: Divendres
• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

Lectures i oracions de la missa, i meditació:

La Quaresma: el Senyor està amb nosaltres

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Pacem in terris, de sant Joan XXIII (1963)

• Ramon Arnau i Garcia: Recordant la Pacem in terris (2003)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'abril

Memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir, que enmig de les dificultats de la seua època, va ser constant defensor de la humanitat i dels costums cristians, va regir com a bon pastor l'església de Cracòvia, a Polònia, va ajudar els pobres, va visitar cada any els seus clergues i, finalment, mentre celebrava els divins misteris, va ser mort per orde de Boleslau, rei de Polònia, a qui havia représ severament. (1079)

2. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, commemoració de sant Antipas, que va ser testimoni fidel, com diu sant Joan en l'Apocalipsi, en ser martiritzat pel nom de Jesús. (s. I)

3. Commemoració de sant Felip, bisbe de Gortina, a Creta, que en temps dels emperadors Marc Antoni Ver i Luci Aureli Còmmode, va tutelar enèrgicament l'Església que se li havia encomanat, enfront de la violència dels pagans i les insídies dels heretges. (c. 180)

4. A Salona, a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Domnió, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, va ser martiritzat durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (299)

5. Prop de Gaza, a Palestina, sant Barsanufi, anacoreta, el qual, d'origen egipci, dotat de gràcies de contemplació, va ser també eximi per la integritat de la seua vida. (540)

6. A Spoleto, població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Isaac, monjo, oriünd de les regions de Síria i fundador del monestir de Monteluco, les virtuts del qual van ser recordades pel papa sant Gregori el Gran. (c. 550)

7. A Calàbria, també a Itàlia, beat Lanuí, que va ser company de sant Bru i successor seu, insigne intèrpret de l'esperit del fundador en les institucions i monestirs de la Cartoixa. (1119)

8. A Coïmbra, ciutat de Portugal, beata Sança, verge, filla del rei Sanç I, que va fundar el monestir de Cellis de monges cistercenques, on va abraçar la vida regular. (1229)

9. A Cuneo, a la regió italiana del Piemont, beat Àngel (Antoni) Carletti di Chivasso, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne en la doctrina, la prudència i caritat. (1495)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Jordi Gervase, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, que en temps del rei Jaume I, mentre exercia el seu ministeri pastoral en la seua pàtria, va ser detingut dos vegades, i no va deixar de confessar amb constància la seua fe catòlica fins a ser penjat. (1608)

Santa Gemma Galgani

11. A Lucca, a Itàlia, santa Gemma Galgani, verge, qui, insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors suportats amb paciència, a vint anys va consumar la seua angèlica vida el dia de Dissabte Sant. (1905)

12. A la mateixa ciutat de Lucca, beata Elena Guerra, verge, que va instituir la Congregació d'Oblates de l'Esperit Sant, per a l'ensenyament de les xiquetes, i va instruir admirablement els cristians sobre la cooperació de l'Esperit Sant en l'economia de la Salvació. (1914)

13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Sempronià Ducki, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que capturat en temps de guerra per la seua fidelitat a Crist, va culminar el seu martiri enmig de tortures. (1942)