- Enric Benavent, arquebisbe de València: El papa Francesc ha sigut cridat a la casa del Pare (2025, abril 23)
DIUMENGE II DE PASQUA:
OCTAVA DE PASQUA / Cicle B
El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.
Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.
Oració col·lecta
Oh Déu sempre misericordiós,que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,reanimeu la fe del vostre poble,a fi que tots comprenguen millorquin baptisme ens ha purificat,quin Esperit ens ha regenerati quina sang ens ha redimit.Per nostre Senyor Jesucrist,...
Lectura primera Fets 5,12-16
Cada vegada se'ls afegien més hòmens i donesque creien en el SenyorLectura dels Fets dels ApòstolsPer obra dels apòstols es feien molts miracles i prodigis entre el poble. Tots els fidels es reunien en harmonia en el pòrtic de Salomó, peró dels altres no s'atrevia ningúa a unir-se a ells, encara que el poble els feia grans elogis. Cada vegada se'ls afegien més hòmens i dones que creien en el Senyor, fins al punt que la gent treia els malalts al carrer i els deixava allí en llits i lliteres per tal que, quan Pere arribara, almenys la seua ombra en tocara algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant persones malaltes i turmentades per esperits impurs, i tots recobraven la salut.
Salm responsorial 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)
Enaltiu el Senyor per la seua bondat,el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:el seu amor durarà sempre.
R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,el seu amor durarà sempre.O bé:Al·leluia.Que diga la casa d'Aaron:el seu amor durarà sempre.Que diguen els fidels del Senyor:el seu amor durarà sempre.. R.La pedra que descartaven els constructorsara és la pedra cantonera.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo. R.
¡Senyor, doneu-nos la victòria!
¡Senyor, doneu-nos prosperitat!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Vos beneïm des de la casa del Senyor.
Déu, el Senyor, ens il·lumina. R.
Lectura segona Ap 1,9-11a.12-13.17-19
Vaig estar mort, però ara visc per sempre mésLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la realesa i la constància en Jesús, em trobava a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor, l’Esperit s’apoderà de mi i vaig sentir darrere de mi una veu vibrant com una trompeta, que deia: «Escriu en un llibre açò que veus i envia-ho a les set esglésies».Em vaig girar per a vore de qui era la veu que em parlava i vaig vore set lampadaris d’or i, enmig dels lampadaris, algú que pareixia un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’altura del pit amb una corretja d’or. En vore’l, vaig caure com un mort als seus peus, però ell em posà la mà dreta damunt i em digué: — «No tingues por; jo soc el primer i l’últim. Soc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu regne. Escriu, per tant, les coses que has vist, les que ara són i les que seran després».
Al·leluia Jo 20,19-31
Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?Feliços els qui creuran sense haver vist.
Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes
Evangeli Jo 20,19-31
Huit dies més tard, Jesús va entrarLectura de l'evangeli segons sant Joan
Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres». I va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». A continuació, alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts».
Quan vingué Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.
B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).
- Hem vist el Senyor (Joan 20,19-31) (laparaula.com)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Jo sé que Crist ha ressuscitat... (Caritas Diocesana de València).
En la pregària dels fidels cal dir:
Que Déu concedixca a l'Església un pastor que li agrade per la seua santedat i que servixca el seu poble amb atenta dedicació pastoral. Preguem al Senyor.
Oració sobre les ofrenes
Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble[i dels nou batejats]que, renovats per la professió de la fei pel baptismeaconseguim la vida eterna.Per Crist, Senyor nostre.
Prefaci
És realment just i necessari,és el nostre deure i la nostra salvació,que sempre, Senyor, vos alabem,però més que mai en este diaen què Crist, la nostra Pasqua,ha estat immolat.Perquè Crist és l'Anyell verdaderque lleva el pecat del món.Ell, morint, destruïa la nostra mort,i ressuscitant ens ha tornat la vida.Per això,ple de la gran alegria de la Pasqua,d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;i també els àngels i els arcàngelsi tots els cors celestialscantem l'himne de la vostra glòria:
Oració després de la comunió
Feu, oh Deú omnipotent,que els fruits del sagrament pasqualperduren sempre en nosaltres.Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *
Mare de Déu de Montserrat, se celebrarà demà.
Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 27 d'abril
1. A Jerusalem, commemoració de sant Simeó, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, era fill de Cleofàs i parent del Salvador segons la carn. Ordenat bisbe de Jerusalem després de sant Jaume, el germà del Senyor, en la persecució sota l'emperador Trajà va ser sotmés a diversos suplicis, fins que, ja ancià, va morir en la creu. (107)
2. A Cibalae, lloc de Pannònia, hui Vinkovci a Croàcia, sant Pol·lió, lector i màrtir, que detingut durant la persecució sota l'emperador Dioclecià i interrogat pel prefecte Probe, per haver confessat insistentment a Crist i haver-se negat sacrificar als ídols, va ser cremat viu als afores de la ciutat. (c. 303)
3. A Tabennisi [o Tabenna], a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Teodor, abat, deixeble de sant Pacomi i pare d'una comunitat monàstica. (s. IV)
4. A Altino, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Liberal, eremita. (c. 400)
5. A l'illa de Man, a la costa septentrional de Càmbria, a l'actual Regne Unit, sant Macau o Maughold, bisbe, cèlebre per la seua santedat. (s. VII)
6. A l'illa d'Afusia, a la Propòntide, actualment Turquia, sant Joan, abat de Catari, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defendre el culte de les santes imatges, va haver de lluitar amb fermesa. (s. IX)
7. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, santa Zita, verge, qui, nascuda en llar humil, a dotze anys va entrar a servir a la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en este servici domèstic. (1278)
8. A Tarragona, ciutat de la corona d'Aragó, sant Pere Ermengol, que durant un temps va ser capitost de bandoler i, convertit després a Déu, va entrar en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, dedicant-se amb totes les seues energies a rescatar captius a l'Àfrica. (1304)
9. A Bitetto, a la regió de la Pulla, beat Jaume Varinguer de Zara, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (c. 1485)
10. A Kotor, població de Montenegro, beata Caterina, verge, la qual, batejada a l'Església ortodoxa, va ingressar en l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec assumint el nom d'Hosanna i va viure reclosa al llarg de cinquanta-un anys, immersa en la divina contemplació, i intercedint pel poble cristià durant el setge dels turcs. (1565)
11. A Reims, a França, beat Nicolau Roland, prevere, que, preocupat per la formació cristiana de la infància, va establir escoles per a les xiquetes pobres, llavors excloses de qualsevol forma d'instrucció, i va fundar la Institució de Germanes de l'Infant Jesús. (1678)
12. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, que, detingut en visitar de nit un moribund, per no voler calcigar la Creu va ser assotat i decapitat en temps de l'emperador Tu Duc (1856)
13. A Salamanca, a Espanya, beata Maria Antònia Bandrés i Elósegui, verge de la Congregació de les Filles de Jesús, que va concloure en breu temps la seua vida consagrada a Déu, amb ànim seré i sense descoratjar-se. (1919)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada