30 d'abril de 2025: dimecres II de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, vos demanem que, 

al reviure, també enguany, el misteri de Pasqua, 

que retorna a la humanitat la dignitat original 

i li dona l’esperança de la resurrecció, 

pugam posseir en la caritat que mai no mor 

allò que ara celebrem per la fe.

Lectura primera Fets 5,17-26

Els de la presó,

els trobareu en el temple ensenyant al poble

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el gran sacerdot i tots els seus, del grup dels saduceus, portats per l'enveja, van detindre els apòstols i els tancaren en la presó pública.

Però, a la nit, l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va traure fora i els va dir: «Aneu, presenteu-vos en el temple i anuncieu al poble totes estes paraules de vida». Ells li feren cas: entraren al temple de bon matí i es posaren a ensenyar.

Quan va arribar el gran sacerdot amb els seus, convocaren el sanedrí, el ple del senat dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó; però els guardes enviats no els trobaren en el calabós, i se'n tornaren a informar el sanedrí. Els digueren: «Hem trobat la presó ben tancada, i els sentinel·les drets fent la guàrdia a la porta, i l'hem oberta, però no hem trobat a ningú dins». 

En sentir això, tant l'oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots no s'explicaven què havia pogut passar. En aquell moment va arribar u que els va dir: «Els de la presó, els trobareu en el temple ensenyant al poble». Efectivament, va eixir l'oficial amb els guàrdies i se'ls endugueren, però sense fer ús de la força, perquè temien que el poble els apedregara.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.

O bé:

Al·leluia.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat,

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor l'escolta

i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels i els allibera.

Tasteu i voreu que bo és el Senyor;

feliç l'home que confia en ell. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu ha estimat tant el món

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 3,16-21

Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. 

Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. I este és el juí: la llum ha vingut al món, però s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïns; perquè qui obra el mal odia la llum, i no s'acosta a la llum, per a no deixar al descobert les seues obres; però el qui viu d'acord amb la veritat, s'acosta a la llum, per tal que tots vegen les seues obres, ja que les fa segons Déu».

* * * * *

Sant Pius V, papa (mem. ll.).

Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).

El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'abril

Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)

2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)

4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)

5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)

6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)

7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)

8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)

9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)

10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)

11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)

12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)

13. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís, els quals, durant la persecució desencadenada pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l'evangeli de Crist. (855)

14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)

15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)

16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)

17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. (1625)

18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014.

19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842)

• J.M. Bausset: Sant Josep Cottolengo (2015)

20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)

21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)