DIMECRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA
Oh Déu, il·lumineu els cors dels vostres fills,purificats per la penitència,i escolteu benignament les supliques d’aquellsa qui concediu servir-vos amb devoció.Per Crist, Senyor nostre.
Déu ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus serventsLectura de la profecia de DanielEn aquells dies, el rei Nabucodonosor va dir: «¿És veritat, Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que vosaltres no venereu els meus déus ni voleu adorar l'estàtua d'or que jo he fet alçar? Si esteu disposats a adorar-la, en el moment que sentireu tocar els corns, les flautes, les cítares, les lires, les arpes, les cornamuses i tots els altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l'estàtua que jo he fet. I si no la voleu adorar, a l'instant vos faré tirar al forn. ¿I quin déu serà capaç de salvar-vos de les meues mans?»
Sidrac, Misac i Abde-Nagó respongueren al rei Nabucodonosor: «No cal ni parlar-ne. Hi ha un Déu, aquell que nosaltres venerem, que ens pot alliberar del foc i de les teues mans. Però, encara que no ho fera, que sàpia la teua majestat que no venerarem els teus déus ni adorarem l'estàtua que has fet erigir».Nabucodonosor es va posar furiós contra Sidrac, Misac i Abde-Nagó, i l'expressió de la seua cara es transmudà. Immediatament ordenà que encengueren el forn set vegades més fort que de costum i que els hòmens més forçuts del seu exèrcit lligaren Sidrac, Misac i Abde-Nagó i els tiraren al forn en flames.
Una vegada tirats al foc, Nabucodonosor es va alçar de colp i va dir als seus consellers: «¿No havíem tirat al foc tres hòmens lligats?» Ells li respongueren: «És veritat». El rei va dir: «Jo veig quatre hòmens que es passegen lliurement al mig del forn, deslligats, i el quart té l'aspecte d'un àngel».
I Nabucodonosor exclamà: «Siga beneït el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que ha enviat el seu àngel per a alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït les órdens del rei i s'han exposat a la mort per a no adorar ningun altre déu fora del seu».
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares,és beneït el vostre nom gloriós i sant.R. Glòria i lloança per sempre.Sou beneït en el temple de la vostra glòria.R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït en el vostre soli reial.R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït en la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.R. Glòria i lloança per sempre.Sou beneït en el firmament del cel.R. Glòria i lloança per sempre.
Feliços els qui amb cor bo i dòcilguarden la paraula de Déui donen fruit amb perseverança.
Si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de deveres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als jueus que ja creien en ell: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, sereu realment deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat vos farà lliures». Ells li replicaren: «Som descendents d'Abraham; no hem sigut mai esclaus de ningú. ¿Com pots dir que serem lliures?»
Jesús els va contestar: «En veritat vos dic que qui peca es fa esclau del pecat i l'esclau no es queda en la casa per sempre: és el fill qui s'hi queda. Per això, si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de veres. Ja sé que sou descendents d'Abraham, però voleu matar-me, perquè la meua paraula no vos entra en el cap. Jo vos parle de les coses que he vist estant amb mon Pare, mentres que vosaltres feu allò que li heu sentit al vostre».Ells insistiren: «El nostre pare és Abraham». Jesús els va dir: «Si fóreu fills d'Abraham, faríeu les obres d'Abraham. Però ara resulta que em voleu matar, a mi, que vos he dit la veritat tal com l'he sentida de Déu. Abraham no va fer això. No, vosaltres actueu igual que el vostre pare». Li replicaren: «Nosaltres no som fills bords. No tenim més pare que Déu». Jesús els respongué: «Si Déu fora el vostre pare, m'estimaríeu a mi, perquè jo he eixit de Déu i vinc de Déu; no he vingut pel meu compte, sinó que ell m'ha enviat».
- Setmana V de Quaresma. Missa de lliure elecció: "La resurrecció de Llàtzer".
Que este sacrifici,que ens permeteu oferiren honor del vostre nom,puge fins a vós, Senyor,i feu-lo una font de salvació.Per Crist, Senyor nostre.
Que els sants misteris que hem celebrat, Senyor,siguen per a nosaltres medicina de salvacióper a curar els vicis del nostre cori per a confirmar-nos en el vostre amor etern.Per Crist, Senyor nostre.
Escolteu les súpliques del vostre poble, Déu totpoderós,i a tots aquells a qui atorgueu l'esperança en la vostra clemència,concediu-los amablement el fruitde la vostra misericòrdia incessant.Per Crist, Senyor nostre.
Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentre que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 d'abril
1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)
2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)
3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)
4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)
5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)
6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)
7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)
8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)
9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)
10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)
11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)
12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)
13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)
14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.
15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada