Déu omnipotent i etern,feu que celebrem de tal maneraels misteris de la Passió del Senyor,que merescam ser perdonats.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Is 49,1-6
T'he fet llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terraLectura del llibre d'IsaïesEscolteu-me, illes remotes;estigueu atents, pobles llunyans.Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,quan estava en el si de la mare,va pronunciar el meu nom.Va fer dels meus llavis una espasa tallanti em va amagar a l'ombra de la seua mà.Va fer de mi una fletxa aguda,ben guardada en la seua baina,i em va dir: «Eres el meu servent, Israel,
en tu manifestaré la meua glòria».Jo pensava: «M'he cansat en va,he consumit les meues forces per no res.De fet el Senyor sostenia la meua causa,el meu Déu em guardava la recompensa».El Senyor em va formar des del si de la mareper a que fora el seu servent,fera tornar el poble de Jacob,i li reunira el poble d'Israel;m'he sentit honrat davant del Senyor,i el meu Déu ha sigut la meua força:però ara ell em diu:«És massa poc que sigues el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els qui he guardat d'Israel;et faré llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe
de cap a cap de la terra».
Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 (R.: 15a)
En vós, Senyor, m'empare,que no en tinga un desengany.Deslliureu-me, traeu-me del perill;vós, bo i just; escolteu i salveu-me.R. Els meus llavis contaran la vostra bondat.Sigueu el meua castell de refugi,la meua roca salvadora.Per a mi sou penyal i castell.Déu meu,rescateu-me de les mans de l'injust. R.Vós sou la meua esperança, Déu meu;en vós, Senyor, he confiat des de jove.En el si de la mare ja m'assistíeu,en el claustre matern em sosteníeu. R.Els meus llavis contaran la vostra bondat,tot el dia la vostra salvació,que jo no sé mesurar.M'instruïu, Déu meu, des de jove,i encara proclame les vostres meravelles. R.
Vers abans de l'evangeli
Salve, Rei nostre, obedient al Pare;vós fóreu portat com un corderet a la mort de creu.
Evangeli Jo 13,21-33.36-38
U de vosaltres m'ha d'entregar...Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, [durant el sopar amb els deixebles,] Jesús es va commoure i va declarar: «En veritat vos dic que u de vosaltres m'ha d'entregar». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien a qui es referia. U dels deixebles, aquell que Jesús estimava, es trobava en taula al seu costat. Simó Pere li va fer senyes per a que li preguntara de qui parlava. Ell es deixà caure sobre el pit de Jesús i li preguntà: «Senyor, ¿qui és?» Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I Jesús va sucar el pa i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere del mos, Satanàs va entrar en ell. Jesús li digué: «Fes de pressa això que has de fer». Ningun comensal va entendre per què li ho deia Jesús. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns suposaven que Jesús li encarregava la compra de tot el que necessitaven per a la festa, o que donara alguna cosa als pobres. Este es va menjar aquell tros de pa i va eixir immediatament. Era de nit.Quan Judes va eixir fora, Jesús va dir: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Em buscareu, però ara vos dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "A on jo vaig, vosaltres no hi podeu anar"». Simó Pere li diu: «Senyor, ¿a on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me a on jo vaig. Em seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, ¿per què no vos puc seguir ara? Jo donaria la vida per vós». Jesús li respon: «¿Tu vols donar la vida per mi? Mira, t'assegure que abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
Oració sobre les ofrenes
Senyor,accepteu, compadit, les ofrenes de la vostra famíliai, ja que li permeteu participardels dons sagrats,feu que arribe a disfrutar-los en plenitud.
Per Crist, Senyor nostre.
Prefaci
És realment just i necessari,és el nostre deure i la nostra salvació,Senyor, Pare sant,Déu omnipotent i etern,que, sempre i en tot lloc,vos donem gràcies,per Crist Senyor nostre.Perquè s'acosten els dies santsde la seua passió salvadorai de la seua gloriosa resurrecció,en els quals ell venç la supèrbia de l'enemici nosaltres celebremel misteri de la nostra redempció.Per ell, els cors dels àngels,que s'alegren eternament en la vostra presència,adoren la vostra majestat.Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntarles nostres veus a les seuesper a alabar-vos, humils,dient:
Oració després de la comunió
Senyor,nodrits amb este do de salvació,implorem de la vostra misericòrdia,que, per este sagrament,amb el qual ens alimenteu en esta vida temporal,ens feu participar també de la vida eterna.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
«L'ovella extraviada més perfecta en l'Evangeli és Judes». Ell, en efecte, va recordar el Pontífex, és «un home que sempre, sempre tenia una miqueta d'amargor en el cor, alguna cosa per criticar dels altres, sempre distanciat»: un home que no coneixia «la dolçor de la gratuïtat de viure amb tots els altres». I atés que esta «ovella» no «estava satisfeta», aleshores «escapava». «escapava perquè era un lladre», altres «són luxuriosos» i igualment «escapen perquè hi ha esta tenebra en el cor que els allunya del rei». Estem davant d'«esta doble vida» que existix en «tants cristians» i també —va afegir «amb dolor»— de «sacerdots» i «bisbes». D'altra banda, també «Judes era bisbe, era u dels primers bisbes...». «Ovella extraviada» Pobret! (…) «també nosaltres hem d'entendre les ovelles extraviades». En efecte, també nosaltres tenim alguna coseta, menuda o no tan menuda, de l'ovella extraviada». (Homilia Santa Marta, 6 de desembre de 2016)
* * * * *
Santes Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva), copatrones de Xàtiva
Dia Mundial de l'Art
Sants i Beats del 15 d'abril
1. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Teodor i Pausilip, màrtirs, que, segons la tradició, van patir el martiri en temps de l'emperador Adrià. (117/137)
2. A la població de Mira, a Lícia, també a Turquia, sant Crescent, que va consumar el martiri per mitjà del foc. (s. inc.)
3. A la Muntanya Àuria, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Maró, màrtir. (s. inc.)
4. A Roma, en la basílica de Sant Pere, commemoració de sant Abundi, que, com narra el papa sant Gregori el Gran, va ser humil i fidel mansionari d'esta església. (c. 564)
5. Al cenobi de Scissy, a la regió de Coutances, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Patern, bisbe d'Avranches, que, després d'haver fundat molts monestirs, ja septuagenari va ser elegit per a la funció episcopal. Ple de mèrits, va entregar a la fi la seua ànima a Déu en este cenobi. (c. 565)
6. Al monestir de Landelles, a la comarca de Bayeux, de Normandia, també França actualment, sant Ortari, abat, cèlebre per la seua austeritat i la seua vida d'oració, així com per la seua dedicació a la cura dels malalts i a l'ajuda dels pobres. (s. XI)
7. A Avinyó, al territori de Provença, de nou a França, beat Cèsar de Bus, prevere, que, havent-se convertit de la vida mundana, es va entregar completament a la predicació i a la catequesi, i va fundar la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana, perquè es donara glòria a Déu amb la instrucció dels fidels. (1607)
8. A Kalawao, a l'illa de Molokai, a Oceania, pertanyent en l'actualitat als Estats Units d'Amèrica, sant Damià de Veuster, prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, que, entregat a l'assistència dels leprosos, va acabar ell mateix contagiat d'esta malaltia. (1889) Canonitzat en 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada