25 d'abril de 2025: Divendres de Pasqua

DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,

vós en el misteri pasqual del vostre Fill

heu segellat el pacte de reconciliació amb els hòmens;

feu que les nostres obres acrediten la fe que professem.

Lectura primera Fets 4,1-12

La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard. 

Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.

L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei, amb el gran sacerdot Anàs, i amb Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet tot això?» 

Pere, ple de l'Esperit Sant, va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el teniu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 

Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu descartat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, davall del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».

Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Que diga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

Que duguen els fidels del Senyor:

el seu amor durarà sempre.

R. La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

O bé:

Al·leluia.

La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se'n meravellen.

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo. R.

¡Senyor, doneu-nos la victòria!

¡Senyor, doneu-nos prosperitat!

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Vos beneïm des de la casa del Senyor.

Déu, el Senyor, ens il·lumina. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Jo 21,1-14

Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera: 

Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va preguntar: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li digué a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.

Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els digué: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Veniu a almorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els en va donar. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.

* * * * *

SANT MARC, EVANGELISTE

Sant Marc, evangeliste, que primer va acompanyar a Jerusalem a sant Pau en el seu apostolat, i després va seguir els passos de sant Pere, qui el va anomenar el seu fill. És tradició que a Roma va recollir en el seu Evangeli la catequesi de Pere als romans i que va ser ell qui va instituir l'Església d'Alexandria, a l'actual Egipte (elog. del Martirologi Romà).

Sant Marc és patró de Benimantell i de Patró. Festa de Sant Marc a Beniarjó i a Aras de los Olmos. 

• J.M. Bausset: Sant Marc (2015)

* * * * *

El 25 d'abril de 1549 va morir a Barcelona Estefania de Requesens i Roís de Liori, escriptora nascuda vora 1504.

Aniversari de l'ordenación episcopal del cardenal Antoni Cañizares Llovera, arquebisbe emèrit de València (1992).

Dia de les Corts Valencianes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 d'abril

2. Commemoració de sant Anià, bisbe d'Alexandria d'Egipte, que, com narra Eusebi, des del huité any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l'episcopat d'eixa ciutat, que va exercir durant vint-i-dos anys, i que va ser un home de Déu, admirable en el seu comportament. (c. 67)

3. A Silistra, ciutat de Mèsia, hui Bulgària, sants Pasícrates i Valenci, màrtirs, que, per confessar a Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l'espasa. (c. 302)

4. A Agen, a Aquitània, a l'actual França, sant Febadi, bisbe, que va escriure una obra contra els arrians i va protegir el seu ramat de l'heretgia. (c. 393)

5. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Esteve, bisbe i màrtir, que va patir molt per part dels heretges que s'oposaven al Concili de Calcedònia, i en temps de l'emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. (479)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, actualment França, sant Clarenci, bisbe. (s. VII)

7. A Lobbes, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Ermini, abat i bisbe, que, excels per la seua vida d'oració i dotat d'esperit de profecia, va ser successor de sant Ursmar [o Ursmer]. (737)

8. Al territori de Piacenza, a Emília-Romanya, Itàlia ara, santa Franca, abadessa, que va voler ingressar en l'Orde Cistercenc i passava nits senceres en oració davant de Déu. (1218)

9. A la regió italiana d'Aosta, als Alps de Graies, beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seua caritat i la seua humilitat. (1243)

10. A l'illa de Wight, a Anglaterra, beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs, que durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, detinguts en haver desembarcat a Anglaterra a causa d'un naufragi, van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, martiri que van acceptar amb ànim seré i decidit. (1586)

11. A Antigua, prop de la ciutat de Guatemala, a Amèrica Central, sant Pere de Sant Josep Betancur, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc, que sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem es va entregar exemplarment a l'assistència d'òrfens, captaires, malalts, jóvens sense formació, estrangers i condemnats a treballs forçats. (1667)

12. Al llogaret de Remedello, a la província de Brescia, a Itàlia, beat Joan Piamarta, prevere, que després de grans dificultats va fundar l'Institut d'Artesanets de Brescia en la redor d'una colònia agrícola, amb la finalitat de facilitar als jóvens una formació religiosa, i també l'aprenentatge d'un ofici, cosa que va donar vida a la Congregació de la Sagrada Família de Natzaret. (1913)

13. Beat Josep Trinitat Rangel (1887-1927), prevere mexicà de la diòcesi de León, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

14. Beat Andreu Solà i Molist (1895-1927), prevere mexicà de la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (Claretians), màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

15. Beat Lleonard Pérez (1883-1927), laic, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic, per no haver renegat de la seua fe.

16. Beats Màrius Borzaga i Pau Thoj Xyooj (Luang Prabang, Laos 1960). El primer, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners Oblats de la Mare de Déu Immaculada, i el segon laosià, catequista laic, assassinats per odi a la fe, per guerrillers comunistes.