DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida
Oh Déu, per la penitència,vós concediu als justs el premii als pecadors el perdó;tingueu pietat de nosaltres,i feu que, per la nostra humil confessió,obtingam la remissió dels pecats.Per nostre Senyor Jesucrist...
Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país
Lectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor:«T'he escoltat en l'hora favorable,t'he ajudat el dia de la salvació;jo t'he creat i et destinea ser aliança del poble,a restaurar el país,a repartir les heretats devastades,a dir als captius: "Eixiu",i als qui viuen en la foscor:"Eixiu a la llum".Pasturaran pels camins,trobaran prats en totes les clarianes,no passaran fam ni set,no els farà mal el sol ni la calor,perquè els guiarà el qui té compassiói els durà a les fonts d'aigua viva.Convertiré les muntanyes en camins,anivellaré les meues sendes.Mireu, uns venen de l'orient,d'altres, del nord o del mar,uns altres, de les fronteres del Nil».Cel, exulta; celebra-ho, terra;muntanyes, esclateu en crits de festa.El Senyor consola el seu poble,té compassió dels afligits.Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,el meu Déu s'ha oblidat de mi».¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?Però, encara que alguna l'oblidara,jo no m'oblidaria mai de tu.
El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.El Senyor és bo amb tots,estima entranyablementtotes les seues criatures.R. El Senyor és compassiu i benigne.Totes les paraules del Senyor són fidels,les seues obres són obres d'amor.El Senyor sosté els qui van a caure,
redreça els qui han entropessat. R.El Senyor és just en tots el seus camins,i bondadós en totes les seues obres.El Senyor està prop dels qui l'invoquen,dels qui l'invoquen de bon cor. R.
Jo soc la resurrecció i la vida,diu el Senyor;els qui creuen en mi no moriran mai més.
Igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida,també el Fill dona la vida a qui ell vol᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als jueus: «Mon Pare continua treballant, i jo també treballe».
Per això, els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare, i així es feia ell igual a Déu.
Jesús va prendre la paraula i els va dir: «En veritat vos dic que el Fill, per ell mateix, no pot fer res si no li ho veu fer al Pare: allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, que vos deixaran meravellats. Perquè, igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida, també el Fill dona la vida a qui ell vol.
I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no honra el Fill, no honra el Pare que l'ha enviat.
En veritat vos dic que qui escolta la meua paraula i creu en aquell que m'ha enviat, tindra la vida eterna; i s'estalviarà el juí, perquè ja ha passat de la mort a la vida.
També vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'escolten viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: s'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la seua veu i, si han fet el bé, eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i anar al juí.
Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».
- Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).
Que el poder d'este sacrifici, Senyor,cancel·le l'antiga esclavitud del pecati faça brotar dins de nosaltres la vida nova i la salvació.Per Crist, Senyor nostre.
Senyor, no deixeu que els dons del celrebuts com a medicina de salvacióesdevinguen causa de condemna per a nosaltres.Per Crist, Senyor nostre.
Que els vostres fidels, Senyor,siguen protegits per la vostra benevolència,i que, fent el bé en esta vida,arriben a vós, font de tota bondat.Per Crist, Senyor nostre.
MARTIROLOGI ROMÀ
Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)
2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)
3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)
4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)
5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)
6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)
7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)
8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)
9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)
10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)
11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)
12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)
13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.
14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)
15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)
16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada