16 d'abril de 2025: Dimecres Sant

SETMANA SANTA

DIMECRES SANT

• Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
• J.M. Bausset: La sarpassa i les matraques (2017)

Lectures i oracions de la missa:

Oració col·lecta

Oh Déu,

que heu volgut que el vostre Fill

patira per nosaltres el suplici de la creu

per a arrancar-nos del poder de l’enemic,

feu que aconseguim la gràcia de la resurrecció.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 50,4-9a

No he amagat la cara davant de les ofenses

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,

per a donar als cansats una paraula d'ànim.

Un matí i un altre, em desvetla,

a fi que escolte com un deixeble.

Déu, el Senyor, m'ha obert l'orella

i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:

he parat l'esquena als qui m'assotaven

i les galtes als qui m'arrancaven la barba;

no he amagat la cara

davant d'ofenses i salivades.

El Senyor Déu m'ajuda:

per això no em done per vençut;

per això pare la cara com una roca

i sé que no quedaré avergonyit.

Tinc al meu costat qui em fa justícia.

¿Qui vol litigar amb mi? Compareguem a juí.

¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acoste.

Déu, el Senyor, em defén: 

¿qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 68,8-10.21-22.31 i 33-34 (R.: 14c i b)

Per vós he aguantat insults,

i abaixe els ulls, avergonyit;

un estrany soc per als meus germans,

un estranger per als fills de ma mare.

El zel del vostre temple em devora,

i cauen sobre mi els insults

dels qui vos insulten.

R. Déu meu, vós que ameu tant,

escolteu-me en este temps de gràcia.

L'oprobi m'ha trencat el cor;

per això estic malalt.

He esperat en va qui em compadira

i em consolara, però no l'he trobat.

Em tiren fel al menjar

i, quan tic set, em fan beure vinagre. R.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre;

només vós heu tingut pietat de nosaltres.

Evangeli Mt 26,14-25

El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell,

però ai de l'home que li fa traïció

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se'n va anar a vore els grans sacerdots i els va proposar: «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?» Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment Judes buscava una ocasió per a entregar-lo.

El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: «¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?» Ell va respondre: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i doneu-li este encàrrec: "El mestre diu: la meua hora s'acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa"». Els deixebles compliren les instruccions de Jesús i prepararen el sopar de Pasqua.

A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I va dir mentres sopaven: «Vos ho dic de veres: u de vosaltres m'entregarà». Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits: «¿Soc jo, Senyor?» Jesús els va contestar: «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui m'ha d'entregar. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que li fa traïció. Més li valdria no haver nascut». Judes, el traïdor, li va preguntar: «¿Soc jo, rabí?» Jesús li va contestar: «Tu ho has dit».

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, estes ofrenes

i feu que aconseguim plenament els fruits

de la Passió del Senyor

que celebrem en esta Eucaristia.

Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

Senyor, Pare sant,

Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies,

per Crist Senyor nostre.

Perquè s'acosten els dies sants

de la seua passió salvadora

i de la seua gloriosa resurrecció,

en els quals ell venç la supèrbia de l'enemic

i nosaltres celebrem

el misteri de la nostra redempció.

Per ell, els cors dels àngels,

que s'alegren eternament en la vostra presència,

adoren la vostra majestat.

Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntar

les nostres veus a les seues

per a alabar-vos, humils,

dient:

Oració després de la comunió

Déu omnipotent,

feu que viscam amb la plena confiança

que ja ens heu donat la vida eterna,

per la mort temporal del vostre Fill,

de la qual són testimoni estos misteris.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Dimecres Sant també es diu “dimecres de la traïció”, el dia que se subratlla en l'Església la traïció de Judes. Judes ven el Mestre. (…) Però això ens fa pensar en una altra cosa, que és més real, més que hui: el diable va entrar en Judes, va ser el diable qui el va portar a este punt. I ¿com va acabar la història? El diable és un mal pagador. No és un pagador fiable. T'ho promet tot, t'ho fa vore tot i al final et deixa sol a penjar-te en la teua desesperació. (…) Pensem en tants Judes institucionalitzats en este món, que exploten la gent. I també pensem en el Judes menut  que cada u de nosaltres té dins d'ell a l'hora de triar entre lleialtat o interés. Cada u de nosaltres té la capacitat de trair, de vendre, d'escollir el propi interés. Cada u de nosaltres té la possibilitat de deixar-se atraure per l'amor als diners o als béns o al benestar futur. “Judes, on estàs?”. Però la pregunta la faig a cada u de nosaltres: “Tu, Judes, el Judes menut  que tinc dins: on estàs?”. (Homilia da Santa Marta, 8 d'abril de 2020)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

1. A Corint, ciutat d'Acaia, hui a Grècia, sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa, que, després d'haver patit diverses tortures, van ser llançats a la mar. (III/IV)

2. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense, commemoració de sant Optat i els seus dèsset companys, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats, Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. (s. IV)

Els noms són: Luperci, Succés, Marcial, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Frontó, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i altres quatre que portaven tots el nom de Saturní [o Sadurní].

3. A la mateixa ciutat de Saragossa, santa Engràcia, verge i màrtir, que va patir durs suplicis i li van quedar les nafres com a testimoniatge del seu martiri. (s. IV)

4. De nou a Saragossa, sants Gai i Crescenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se'ls van infligir. (s. IV)

5. A la seu d'Astorga, durant el regnat dels sueus a Espanya, sant Toribi, bisbe, que, sota el mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista, que allí estava difonent-se. (s. V)

6. A Braga, a la regió de Lusitània, hui Portugal, sant Fructuós, bisbe, el qual, monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume [Dumium], i després, per voluntat dels Pares del X Concili de Toledo, també bisbe metropolità de Braga, seu que, juntament amb els seus monestirs, va regir amb prudència. (c. 665)

7. A Escòcia, sant Magnus, màrtir, que, sent príncep de les Illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana, i enfrontat amb el rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser assassinat a traïció quan es va presentar desarmat davant d'ell per a signar la pau sobre el domini d'aquelles illes. (1116)

8. A Sebourg, a Hainaut, actualment França, sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor, que, buscant una vida senzilla i solitària, va acabar els seus dies reclús en una cel·la menuda. (c. 1186)

9. A Broni, prop de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, commemoració de sant Contard, pelegrí, que va triar viure en pobresa total i va morir en contraure una malaltia mentre es trobava de camí cap a Sant Jaume de Galícia. (1249)

10. A Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Joaquim, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que es va distingir per la seua devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. (1306)

11. A Roma, sant Benet Josep Labre, el qual, desitjós des de la seua adolescència d'una aspra vida penitent, va realitzar peregrinacions a cèlebres santuaris vestint parracs i acontentant-se amb almoines, donant exemple de pietat i penitència, i tornat a Roma es va entregar a una vida d'oració i de pobresa extrema. (1783)

12. A Avrillé, en la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes, quasi tots llauradors, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

Són els seus noms: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, viuda; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.

13. A Nevers, també a França, santa Maria Bernadeta Sobirós, verge, la qual, nascuda a Lorda d'una família molt pobra, sent encara xiqueta va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i després va abraçar la vida religiosa i va portar una vida amagada i humil. (1879)

• J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)

El papa Francesc parla de Bernadeta

Com santa Bernadeta estem sota la mirada de Maria. La xica humil de Lorda conta que la Mare de Déu, a la qual anomenava «la bella Senyora», la mirava com es mira una persona. Estes paraules senzilles descriuen la plenitud d'una relació. Bernadeta, pobra, analfabeta i malalta, se sent mirada per Maria com a persona. La bella Senyora li parla amb gran respecte, sense llàstima. Això ens recorda que cada pacient és i serà sempre un ser humà, i ha de ser tractat en conseqüència. Els malalts, com les persones que tenen una discapacitat fins i tot molt greu, tenen una dignitat inalienable i una missió en la vida i mai es convertixen en simples objectes, encara que a vegades puguen semblar merament passius, però en realitat mai és així.

Bernadeta, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seua fragilitat en ajuda als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir el seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seua vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demane que rese pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que patixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de manera cristiana, arribant a donar-la com a verdaders deixebles missioners de Crist. A Bernadeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar per tal que es fera Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre vore el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb ella un do a compartir amb els altres.

(Missatge per a la XXV Jornada Mundial del Malalt de 2017)