TRÍDUUM PASQUAL
És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».- Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
- Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
Dijous Sant
La missa vespertina «en la cena del Senyor» evoca aquella Cena en què Jesús, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang. Hui celebrem la institució de l’Eucaristia, la institució de l’Orde Sacerdotal i el manament del Senyor sobre l’amor fratern.
Amb la missa que té lloc en les hores vespertines de dijous de la Setmana Santa, l'Església comença el Tridu pasqual i evoca aquella Cena en la qual el Senyor Jesús, en la nit en què anava a ser entregat, havent estimat fins a l'extrem els seus que estaven en el món, va oferir a Déu Pare el seu Cos i la seua Sang sota les espècies del pa i del vi i els va entregar als apòstols perquè els sumiren, manant-los que ells i els seus successors en el sacerdoci també l'oferiren (Caeremoniale Episcoporum, n. 297).
Tota l'atenció de l'esperit ha de centrar-se en els misteris que es recorden en la Missa: és a dir, la institució de l'Eucaristia, la institució de l'Ordre sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna; són estos els punts que convé recordar als fidels en l'homilia, perquè tan grans misteris puguen penetrar més profundament en la seua pietat i els visquen intensament en els seus costums i en la seua vida.
Oració col·lecta
Oh Déu,hui celebrem aquella Cena santíssimaen què el vostre Unigènit,abans d'entregar-se a la mort,va confiar a l'Església el sacrifici nou i etern,convit del seu amor;feu que obtingam de tan gran misteri,la plenitud de la caritat i de la vida.Pel nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Ex 12,1-8.11-14
El ritual del sopar pasqualLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte:«Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa, prenga un anyell o un cabrit. Si una família fora poc nombrosa, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollin aquell dia de vesprada, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran.Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents, perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang "passaré" de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no caurà damunt de vosaltres la plaga de l'extermini.Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».
Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16)
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvaciói invocaré el seu nom.R. El calze de la benediccióés comunió amb la sang de Crist.Al Senyor li dol la mort dels seus fidels.Senyor, soc el vostre servent,servent vostre, fill de la vostra serventa.Vós em trencàreu les cadenes. R.Oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el nom del Senyor.Compliré les meues promesesen presència de tot el poble. R.
Lectura segona 1C 11,23-26
Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze,anunciem la mort del SenyorLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans,Esta tradició que jo he rebut i que vos he transmés a vosaltres, ve del Senyor: Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Açò és el meu cos, oferit per vosaltres. Feu açò per a celebrar el meu memorial».Igualment, després de sopar, prengué el calze i digué: «Este calze és la nova aliança segellada amb la meua sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per a celebrar el meu memorial».Així, per tant, cada vegada que mengeu este pa i beveu este calze anuncieu la mort del Senyor fins que torne.
Vers abans de l'evangeli Jo 13,34
Evangeli Jo 13,1-15Vos done un manament nou, diu el Senyor:Que vos ameu els uns als altrestal com jo vos he amat.
Jesús els amà fins a l'extrem
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare. Ell, que havia amat els seus que vivien en el món, els va demostrar el seu amor fins a l'extrem.Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà els vestits i se cenyí una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li replica: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs més tard». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no te'ls llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui era el traïdor; per això va dir que no tots estaven nets.
Després de llavar-los els peus, prengué els seus vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per tal que vosaltres ho feu tal com jo ho he fet».
Oració sobre les ofrenes
Senyor,concediu-nos prendre part dignamenten estos misteris,perquè cada vegada que celebrem el memorialdel vostre sacrificies fa present l'obra de de la redempció.Per Crist, Senyor nostre.
Prefaci (Eucaristia I)
És realment just i necessari,és el nostre deure i és la nostra salvació,Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,que, sempre i en tot lloc,vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,sacerdot verdader i eternque, en instituir l’Eucaristia,començà oferint-se ell mateix a vóscom a víctima de salvaciói ens va manar que celebrarem este sacrificiper a fer el seu memorial.El seu Cos, immolat per nosaltres,és menjar que ens enfortix;la seua Sang, escampada per nosaltres,és beguda que ens purifica.
Per això,amb els àngels i els arcàngelsi amb tots els cors celestials,cantem l’himne de la vostra glòria,dient:
Quan es diu el Cànon romà:
Commemoració dels sants
En una mateixa comunió,i celebrant el dia santíssimque nostre senyor Jesucrist fou entregat per nosaltres,venerem la memòria
de la gloriosa sempre Verge Maria, *
Intercessió
Accepteu favorablementesta ofrena que vos presentem, nosaltres,els vostres ministres i tota la vostra família; hui,que és el dia que nostre Senyor Jesucristconfià als seus deixebles la celebraciódels misteris del seu Cos i de la seua Sang;feu que els nostres diestranscórreguen en la vostra pau,salveu-nos de la condemnació eternai compteu-nos entre els vostres elegits.[Per Crist Senyor nostre. Amén.]
Narració
Ell, el dia abans de patir per la nostra salvaciói la de tots, açò és, hui,prengué el pa amb les seues mans santes i venerables,i, alçant els ulls al celcap a vós, Déu, el seu Pare omnipotent,donant-vos gràcies digué la benedicció,el partí i el donà als seus deixebles, dient:
Oració després de la comunió
Concediu-nos, oh Déu omnipotent,que, igual que ens alimentaen la terra la Cena del vostre Fill,merescam d'assaciar-nosen el convit de l'eternitat.Per Crist, Senyor nostre.
L'eucaristia és el sagrament que fa a l'Església. És memòria pasqual del sacrifici nou i etern, del pas de la servitud a la llibertat per tal que pugam arribar a la plenitud de caritat i de vida. L'eucaristia és una ensenyança sobre el servici i el diàleg, perquè és la narració d'allò que Jesús va fer per tots nosaltres, del seu servici, de la seua entrega en la creu. L'eucaristia ens ensenya a no crear enemistat, a no tancar-nos, encara que sabem que en este camí ens podem trobar amb la creu. L'altar, la santa eucaristia, són l'escola espiritual, la càtedra de l'Evangeli, la memòria del diàleg i el servici, la medicina de l'eternitat, el lloc de la fraternitat i l'anunci que la unitat entre tots és possible.
- Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
- Adoro te devote (Sant Tomàs d'Aquino - Mossén Sorribes).
- Bartomeu Cucala: La crossa del pastor (1524).
- Sant Pau VI: Homilia «in Cœna Domini» (1964).
- J.M. Bausset: Dijous Sant (2015).
* * * * *
Aniversari de la mort de Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores
Martirologi Romà
Elogis del 17 d'abril
1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. (c. s. IV)
2. A Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Simeó bar Sabas, bisbe de Selèucia i Ctesifont, que, per orde del rei dels perses Sapor II, va ser detingut i carregat de cadenes per negar-se a adorar el sol i continuar proclamant a Jesucrist lliurement i valentament. Empresonat juntament amb més de cent cristians, bisbes, preveres i d'altres ordes eclesiàstics, va ser sotmés a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant dels seus ulls i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser decapitats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. (341)
3. També commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, en tot el territori de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist, entre ells sant Txusdazat [o Guhashtazad, Usthazan o Gothazat], eunuc del palau reial i padrí del mateix rei, que durant el primer ímpetu de la persecució va patir el martiri al palau d'Artaxerxes, germà de Sapor, a la província d'Adiabene, a l'actual Iraq. (341)
4. A Tortona, a la regió de Ligúria, actualment Itàlia, sant Innocenci, bisbe. (s. IV)
5. A Melitene, a l'antiga Armènia, hui Turquia, sant Acaci, bisbe, que va intervindre en el Concili d'Efes contra Nestori per a defendre la fe catòlica, i després va ser deposat injustament de la seua seu. (c. 435)
6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, ara França, sant Pantagat, bisbe. (540)
7. A l'illa d'Eigg, a les Hèbrides interiors, enfront d'Escòcia, sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, que durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. (617)
8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos jóvens, que per la seua fe cristiana van perir en la persecució duta a terme pels sarraïns. (856)
9. A l'abadia de la Chaise-Dieu, també a França, sant Robert de Turlande, abat, al qual se li van unir alguns germans en este lloc on s'havia retirat per a viure en soledat, i amb la seua predicació i exemple de vida va guanyar moltes ànimes per al Senyor. (1067)
10. A l'abadia de Molesme, a França, sant Robert, abat, qui desitjós d'una vida monàstica més senzilla i estricta, va ser fundador de monestirs i esforçat superior, director d'ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, i instaurador del monestir de Cister, que va regir com a primer abat. Finalment, va ser cridat de nou com a abat a Molesme, on va descansar allí en pau. (1111)
11. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume de Cerqueto, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va oferir un seré exemple en assumir amb alegria la malaltia que l'afligia. (1367)
12. A Pisa, a la regió de Toscana, beata Clara Gambacorti, que, en perdre encara molt jove al seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Doménec sota una regla austera, va dirigir amb prudència i caritat les germanes, i es va distingir per haver perdonat l'assassí de son pare i dels seus germans. (1419)
13. A Madrid, a Espanya, beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge, la qual, després de superar l'oposició de son pare, va rebre l'hàbit de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé i es va dedicar a la vida d'oració, penitència i ajuda a pobres i afligits. (1624)
14. A Londres, a Anglaterra, beat Enric Heath, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que sota el rei Carles I, per la sola raó del seu sacerdoci, va ser entregat al botxí a Tyburn. (1643)
15. A Sault, lloc de la província de Quebec, al Canadà, santa Caterina Tekawitha, verge, que, nascuda entre els indígenes del lloc, va patir moltes amenaces i vexacions per haver acceptat, en el dia de Pasqua, rebre el baptisme i oferir a Déu la seua virginitat, que conservava ja abans de convertir-se. (1680) Canonitzada en 2012
16. Beat Llucià Botovasoa (1908- Vohipeno, Madagascar 1947). Laic i pare de família, mestre, membre del Tercer Orde de Sant Francesc; assassinat per romandre fidel a l'Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada