TRÍDUUM PASQUAL
Divendres Sant de la Passió del Senyor
No hi ha missa. L’Església hui medita sobre la Passió del Senyor i adora la Creu, i així commemora el seu propi naiximent i la missió d’estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds. Hui es prega especialment per la salvació de tot el món.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Joan Llidó Herrero: La Passió (1985, abril 3)
- Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
- Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
 |
| Retaule dels Set Sagraments (Museu de Belles Arts de València) |
Dejuni i abstinència
En este dia, en què «ha sigut immolada la nostra Víctima Pasqual: Crist (1 Cor 5, 7), cosa que per llarg temps havia sigut promesa en misteriosa prefiguració s'ha complit amb plena eficàcia: l'anyell verdader substituïx l'ovella que l'anunciava, i amb l'únic sacrifici s'acaba la diversitat de les víctimes antigues» (cf. sant Lleó el Gran).
En efecte, «esta obra de la Redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, preparada abans per les meravelles que Déu va obrar en el poble de l'Antiga Aliança, Crist, el Senyor, la va realitzar principalment pel Misteri pasqual de la seua benaurada Passió, Resurrecció d'entre els morts i gloriosa Ascensió. Per este misteri, morint, va destruir la nostra mort, i ressuscitant, va restaurar la nostra vida. Perquè del costat de Crist adormit en la creu va nàixer el sagrament admirable de l'Església sencera» (SC, 5).
L'Església, meditant sobre la Passió del seu Senyor i Espòs i adorant la Creu, commemora el seu propi naiximent i la seua missió d'estendre a tota la humanitat els seus efectes fecunds, que hui celebra, donant gràcies per tan inefable do, i intercedix per la salvació de tot el món (CO, 312).
Oració col·lecta
Senyor,no vos oblideu de la vostra misericòrdiaa favor dels vostres servents;protegiu-los i santifiqueu-los,ja que per ells Crist,en escampar la seua sang,va inaugurar el misteri pasqual.Que viu i regna pels segles dels segles.
O bé:
Oh Déu,vós, per la passió de Crist,Fill vostre i Senyor nostre,heu destruït la mort, fruit del pecat,que es perpetuava en tota la descendència d’Adam.Concediu-nos que, semblants a Crist,així com per exigència de la naturalesahem heretat la imatge de l’home terrenal,així, portem també, per do de la gràcia,la semblança de l’home celestial.Per Crist, Senyor nostre.
Lectura primera Is 52,13-53,12
(Quart càntic del servent del Senyor)
Per les nostres faltes ha mort malferitLectura del llibre d'IsaïesMireu, el meu servent prosperarà,s'elevarà i serà posat molt amunt.Així com tots s'espantaren de vore'l,ja que, de tan desfigurat,ni tan sols pareixia un home,no tenia res d'humana la seua presència,així també se n'admiraran tots els pobles,els reis no badaran bocaquan voran amb els ullsallò que mai no s'havia contat,i sabran de veritat la cosa més inaudita.¿Qui pot creure allò que hem sentit?¿A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot,com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;no tenia ni figura, ni res que es fera admirar,no tenia l'aspecte atractiu,era menyspreat, rebuig entre els hòmens,home fet al dolor i acostumat a la malaltia,semblant a aquells que ens repugna mirar,el menyspreàvem i el teníem per no-res.Però ell portava les nostres malalties,i s'havia carregat els nostres dolors;nosaltres el preníem per un home castigatque Déu assota i humilia.Mentres ell, per les nostres faltes, moria malferit,fet pols per les nostres culpes,complia la pena que ens torna la pau,i les seues ferides ens curaven.Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa,cada u seguia el seu camí,mentres el Senyor li infligia la penaque tots nosaltres havíem merescut.Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca;com els corders portats a matar,o les ovelles mentres les esquilen,ell callava i no obria ni tan sols la boca.Se l'han endut de la presó i del tribunal;però, ¿qui es preocupa de la seua sort?Perquè va ser segat d'entre els qui viuen,en pena de la infidelitat del meu poble.L'han sepultat amb els injusts,l'han enterrat amb els malfactors,a ell, que no obrava amb violènciani tenia mai en els llavis la perfídia.El Senyor ha volgut provar-lo amb patiments.Quan haurà donat la vida per a expiar les culpes,vorà una descendència, viurà llargament,i per ell el designi del Senyor es complirà.Després del patiment de la seua ànima, vorà la llum;el just s'omplirà de coneiximent.
El meu Servent farà justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells;per això li done una multitud com a herènciai tots seran el seu botí;perquè ell s'ha entregat a la morti ha estat comptat entre els infidels,quan de fet es carregava el pecat de totsi intercedia a favor d'ells.
En vós, Senyor, m'empare,
que no tinga un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
encomane l'esperit a les vostres mans,
vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.
R. Pare, encomane l'esperit a les vostres mans.
Soc la burla dels enemics,
la vergonya dels veïns,
l'espant dels coneguts:
em troben pel carrer i em fugen.
M'han oblidat com a un mort,
soc un cànter trencat. R.
Però jo confie en vós, Senyor,
vos dic: «Sou el meu Déu,
la meua sort està en les vostres mans;
deslliureu-me de la mà dels enemics
i dels qui m'acacen». R.
Feu vore al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l'amor que em teniu.
Sigau valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor. R.
Aprengué què és obeir,
i es convertí en font de salvació eterna
per a tots els qui l'obeïxen
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans,
Mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim un gran sacerdot que ha travessat els cels.
No tenim un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres debilitats: ell, igual que nosaltres, ha sigut provat en tot, tret del pecat. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu per a obtindre misericòrdia i trobar, quan siga l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem.
Ell, Jesús, durant la seua vida mortal, es va dirigir a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-li i suplicant-li amb grans clams i amb llàgrimes. I Déu l'escoltà per la seua entrega filial. Així, encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeir i, quan arribà a la plenitud, es convertí en font dna per a tots els qui l'obeïxen.
Ell, Jesús, durant la seua vida mortal, es va dirigir a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-li i suplicant-li amb grans clams i amb llàgrimes. I Déu l'escoltà per la seua entrega filial. Així, encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeir i, quan arribà a la plenitud, es convertí en font dna per a tots els qui l'obeïxen.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort, i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom.
Evangeli Jo 18,1-19,42
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan
Agafaren a Jesús i l'encadenaren
C. En aquell temps, Jesús va eixir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent Cedró. Allí hi havia un hort, i Jesús entrà amb els deixebles. Judes, el qui l'entregava, coneixia bé aquell lloc, perquè Jesús s'havia reunit sovint allí amb els seus deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns hòmens de la guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n'anà. Venien amb llanternes i antorxes, i tots armats. Jesús, que sabia molt bé tot el que li venia damunt, s'avançà i els preguntà:
+ «¿A qui busqueu?»
C. Li respongueren:
S. «A Jesús de Natzaret».
C. Els diu:
+ «Jo soc».
C. També es trobava amb ells Judes, el qui el traïa. Quan Jesús els digué: «Soc jo», retrocediren i caigueren a terra. Jesús tornà a preguntar-los:
+ «¿A qui busqueu?»
C. Li digueren:
S. «A Jesús de Natzaret».
C. Ell els respongué:
+ «Ja vos he dit que soc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que estos se'n vagen lliurement».
C. S'havia de complir el que havia dit Jesús: «No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat».
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere:
+ «Guarda't l'espasa en la baina. ¿No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»
Dugueren a Jesús a la casa d'Anàs
C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia dels jueus, agarraren a Jesús, l'encadenaren i el dugueren a la casa d'Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus este consell: «Més val que un sol home muiga pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien a Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, mentres Pere es quedava fora, en l'entrada. Per això l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va eixir fora, parlà amb la criada que guardava la porta i feu entrar a Pere. La criada digué llavors a Pere:
S. «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'eixe home?»
C. Ell li diu:
S. «No, no ho soc».
C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encés un caliu de brasa i s'estaven allí drets, calfant-se. Pere també es calfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdot interrogà a Jesús sobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contestà:
+ «Jo he parlat a tot el món obertament. Sempre ensenyava en les sinagogues o en el temple, on es reunixen tots els jueus, i no he parlat mai d'amagat. ¿Per què em pregunteu a mi? Interrogueu els qui m'han escoltat; ells saben quines coses he dit».
C. Quan Jesús hagué dit això, u dels guardes que tenia al costat li pegà una galtada i el reptà dient-li:
S. «¿És esta la manera de contestar al gran sacerdot?»
C. Jesús li respongué:
+ «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, per què em pegues?»
Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?
No, no ho soc
C. Llavors Anàs l'envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó s'estava dret calfant-se. Li digueren:
S. «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?»
C. Ell ho negà:
S. «No, no ho soc».
C. U dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:
S. «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell».
C. Pere tornà a negar-ho, i en aquell moment el gall cantà.
La meua reialesa no és cosa d'este món
C. Llavors dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori. Era la matinada. Ells no entraren en l'edifici pagà del pretori, perquè, si es contaminaven, aquella vesprada no haurien pogut menjar l'anyell pasqual. Per això va eixir Pilat a buscar-los fora del pretori i els preguntà:
S. «¿Quina acusació porteu contra este home?»
C. Ells li contestaren:
S. «Si este home no fera res de mal, no l'entregaríem».
C. Pilat els digué:
S. «Emporteu-vos-el i jutgeu-lo vosaltres mateixos d'acord amb la vostra Llei».
C. Els jueus li respongueren:
S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar a ningú».
C. S'havia de complir el que havia dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, feu cridar a Jesús i li digué:
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C. Jesús contestà:
+ «¿Ix de vós, això que em pregunteu, o són uns altres els qui vos ho han dit de mi?»
C. Respongué Pilat:
S. «Jo no soc jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t'han entregat a les meues mans. He de saber què has fet».
C. Jesús respongué:
+ «La meua reialesa no és cosa d'este món. Si fora d'este món, els meus hòmens haurien lluitat perquè jo no fora entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'ací».
C. Pilat li digué:
S. «Per tant, vols dir que eres rei».
C. Jesús contestà:
+ «Teniu raó: jo soc rei. La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meua veu».
C. Li diu Pilat:
S. «I, ¿què és la veritat?»
C. I després de fer esta pregunta, Pilat se n'anà una altra vegada fora, a buscar els jueus per a dir-los:
S. «Jo no li trobe res per a poder-lo inculpar. Però ja que és costum d'indultar-vos algú en ocasió de la Pasqua, si voleu, vos indultaré el rei dels jueus».
C. Ells tornaren a cridar:
S. «Eixe, no: volem a Barrabàs».
C. Barrabàs era un bandoler.
Salve, rei dels jueus
C. Llavors Pilat feu assotar a Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d'espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de púrpura, anaven passant davant d'ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus».
C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a eixir i els digué:
S. «Ara vos el trauré fora i voreu que no li trobe res per a poder-lo inculpar».
C. Llavors va eixir Jesús portant la corona d'espines i el mantell de púrpura. Pilat els diu:
S. «Ací teniu l'home».
C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veren, cridaren:
S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».
C. Pilat els diu:
S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobe res per a poder-lo inculpar».
C. Els jueus li contestaren:
S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons eixa Llei mereix pena de mort, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu».
C. Quan Pilat sentí això prengué encara més por. Se'n tornà dins del pretori i digué a Jesús:
S. «¿D'on eres tu?»
C. Però Jesús no li tornà resposta. Li diu Pilat:
S. «¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per a crucificar-te?»
C. Jesús respongué:
+ «No tindríeu cap classe d'autoritat sobre mi si no vos l'hagueren concedida de més amunt. Per això el qui m'ha entregat a les vostres mans és més culpable».
Fora, fora, crucifiqueu-lo
C. A partir d'aquell moment, Pilat intentà deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren:
S. «Si deixeu lliure este home, és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tot el qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar».
C. Quan Pilat sentí estes paraules feu eixir fora a Jesús, l'assentà en una estrada en el lloc conegut amb el nom de l'Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vespra de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus:
S. «Ací teniu el vostre rei».
C. Ells cridaren:
S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo».
C. Pilat els diu:
S. «Jo he de crucificar el vostre rei?»
C. Els grans sacerdots respongueren:
S. «No tenim cap rei llevat del Cèsar».
C. Llavors Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.
El crucificaren, i amb ell en crucificaren dos més
C. Prengueren a Jesús, i va eixir, portant ell mateix la creu, cap al lloc conegut amb el nom de la Calavera, en hebreu Gòlgota. Allí el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu posar en la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzaré, el rei dels jueus». Molts dels jueus el llegiren, perquè el lloc on havia sigut crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol estava escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat:
S. «No poseu: "El rei dels jueus", sinó: "Este deia que era el rei dels jueus"».
C. Pilat contestà:
S. «Això que he escrit, escrit està».
Es repartixen entre ells els meus vestits
C. Els soldats, quan hagueren crucificat a Jesús, arreplegaren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells:
S. «No l'esgarrem; sortegem-la: a vore a qui toca».
C. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «Es repartixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meua roba». I els soldats ho feren així.
Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare
C. Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:
+ «Dona, ací tens el teu fill».
C. Després digué al deixeble:
+ «Ací tens ta mare».
C. I des d'aleshores el deixeble l'acollí en sa casa.
Tot s'ha complit
C. Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabara de complir el que anunciava l'Escriptura digué:
+ «Tinc set».
C. Hi havia allà un recipient ple de vinagre. Llavors fent un hisop amb una esponja xopada de vinagre i li l'acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué:
+ «Tot s'ha complit».
C. Llavors inclinà el cap i expirà.
(Ací tots s'agenollen, i es fa una pausa).
A l'instant en va eixir sang i aigua
C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin en les creus durant el repòs del dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia solemníssim. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i llevaren els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li pegà una llançada al costat, i a l'instant en va eixir sang i aigua. En dona testimoni el qui ho va vore. La seua paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, per a que també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques
C. Després d'això, Josep d'Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l'autorització per a endur-se el seu cos. Pilat ho permeté. Josep anà i despenjà el cos de la creu. També anà Nicodem, aquell que temps arrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d'espècies, barreja de mirra i àloes. Els dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus de soterrar els difunts. En un hort, vora el lloc on havien crucificat a Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havien soterrat ningú. Com que el sepulcre estava prop, van posar-hi a Jesús, ja que la vespra del divendres començava el repòs entre els jueus.
Déu omnipotent i etern,vós ens heu redimitamb la mort i la resurrecció de Crist;concediu-nos celebrar sempreesta obra del vostre amori de ser fidels al misteridel qual hem participat.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble
Senyor,feu davallar una abundosa benedicciósobre el vostre poble,que ha commemoratla mort del vostre Fill,amb la plena esperança de la resurrecció.Concediu-li el perdó,doneu-li el consol,augmenteu-li la fe,assegureu-li l'eterna redempció.
Per Crist, Senyor nostre.
- Melitó de Sardis: L’anyell immolat ens va traure de mort a vida.
- Sant Joan Crisòstom: El poder de la sang de Crist.
- Sant Vicent Ferrer: Contemplació de la Passió de Jesucrist.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.
- Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
- Ramon Peris i Pla: Oració al Crist del Calvari (2005)
- J.M. Bausset: Divendres Sant (2015)
- Paraula del dia: calvari (AVL)
- Paraula del dia: passió (AVL)
* * * * *
Beat Andreu Hibernon
- Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)
Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat (1998)
- J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 18 d'abril
1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)
2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)
3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)
4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)
5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)
6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)
7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)
8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)
9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)
10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)
11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)
12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)
14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)
15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)
16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.
17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)
18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada