DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors
Oració col·lecta
Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;feu que acollim amb alegriai reproduïm en la nostra conductaels efectes de la vostra gràcia.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Sa 2,1a.12-22
Condemnem-lo a una mort vergonyosaLectura del llibre de la SaviesaEls malvats van errats quan diuen entre ells:«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.
Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)
El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.R. El Senyor s'acosta als cors afligits.El Senyor s'acosta als cors afligits,i sutura els cors trencats.El just patix molts mals,però el Senyor sempre l'allibera. R.Vetla per tots els seus ossos,no en trencaran ni u.El Senyor rescata els seus servents,no acusarà els qui confien en ell. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Evangeli Jo 7,1-2.10.14.25-30
Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.A mitjan setmana de la festa, Jesús va pujar al temple i es va posar a ensenyar. Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem».
I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc, encara que, de fet, no he vingut pel meu compte. Aquell que m'ha enviat és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat».
Després de sentir açò, volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora.
- Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Que este sacrifici, Déu totpoderós,ens purifique amb la seua forçai ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,inici de la nostra salvació.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Senyor, que este sagrament,que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,ens despulle de l'home antici ens renove en esperit.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,i protegiu amb la vostra ajuda benèvolaels que confien en la vostra misericòrdia.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)
Martirologi Romà
Elogis del 4 d'abril
1. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, hui Grècia, sants màrtirs Agatòpode, diaca, i Teòdul, lector, que a causa de la seua confessió de la fe cristiana, en temps de l'emperador Maximià, i per mandat del prefecte Faustí, van ser llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (s. IV in.)
2. A Milà, a la regió de Ligúria, a Itàlia, mort de sant Ambròs, bisbe, que el dia de Dissabte Sant va eixir a l'encontre de Crist, vencedor de la mort. La seua memòria se celebra el 7 de desembre, aniversari de la seua ordenació. (397)
3. Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, que a Espanya se celebra el dia 26 d'este mateix mes. (636)
4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Plató, abat, que durant molts anys va lluitar amb ànim invicte contra els destructors de les sagrades imatges, i amb el seu nebot Teodor, va organitzar el cèlebre monestir d'Studion. (814)
5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actualment França, sant Pere, bisbe, que va afavorir els començaments de l'Orde de Fontevraud i, apartat injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny. (1115)
6. A Scicli, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Guillem Cuffitelli, eremita, que, renunciant a la pràctica de la caça, va passar cinquanta-set anys en la soledat i en la pobresa. (1411)
7. A Palerm, ciutat també de Sicília, sant Benet Manasseri, denominat el "Negre" pel color de la seua pell, que primer va ser eremita, i va entrar després en l'Orde dels Germans Menors. Es va mostrar sempre humil en tot i ple de fe en la divina Providència. (1589)
8. A Catània, de nou a Sicília, beat Josep Benet Dusmet, bisbe, membre de l'Orde de Sant Benet, que va fomentar vivament el culte diví, la instrucció cristiana del poble i el zel en el clero, i en temps de pesta va prestar auxili als malalts. (1894)
10. A Regio Calàbria, a Itàlia, beat Gaietà Catanoso, prevere, que va instituir la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a alleujament dels pobres i abandonats. (1953)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada