16 de febrer de 2025, diumenge VI

DIUMENGE VI / Cicle C

Lectura primera Jr 17,5-8

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

"Maleït aquell que confia en l'ajuda humana i busca qui li faça de braç dret, mentres el seu cor s'allunya del Senyor. Serà com un matoll en el desert que no veu vindre la pluja; viu en un desert ardorós, en una terra salada que no es pot habitar.

Beneït aquell que confia en el Senyor: troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat vora l'aigua que estén les arrels vora el corrent; no té por quan ve l'estiu, les seues fulles aguanten fresques; no s'inquieta en anys de sequera, ni deixa de donar fruit".

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Lectura segona 1C 15,12.16-20

Si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist ha ressuscitat, i si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Al·leluia Lc 6,23ab

Alegreu-vos i celebreu-ho,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Evangeli Lc 6,17.20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres els rics

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús amb els deixebles va baixar de la muntanya i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una gran multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús va alçar els ulls i va dir mirant els seus deixebles: 

«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. 

Feliços els qui ara passeu fam, perquè vindrà dia que quedareu assaciats. 

Feliços els qui ara ploreu, perquè vindrà dia que riureu. 

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. 

Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja teniu el vostre consol. 

Ai dels qui ara esteu farts, perquè vindrà dia que passareu fam. 

Ai dels qui ara rieu, perquè vindrà dia que vos lamentareu i plorareu. 

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes».».

La fe és confiança del que no es veu, i esta confiança genera esperança en Jesús, el Senyor ressuscitat. Les benaurances ens ajuden a comprendre en què o en qui de veritat hem posat la nostra confiança. Som cridats a sentir el contrast entre una vida que es mou només ran de terra i una existència orientada cap a Déu. Jesús ens demana la pobresa triada com a mode de vida i que es manifesta en la senzillesa, en la búsqueda del bé per damunt de qualsevol interés personal, en la generositat, en el saber que es pot viure amb poc, i que el millor tresor és l'amor de Déu manifestat en Jesús i les seues paraules.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió (2025)
• Missa d'À Punt: Cant de les benaurances (Goigs i devocions populars)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de febrer

1. A la regió italiana de Campània, santa Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir. (s. inc.)

La santa de hui és la patrona del poble de Santillana de Mar. Sembla que de Santa Juliana en derivà santa Illana. Com sol passar, els primers cristians d’aquelles terres càntabres volien estar emparentats amb els primers testimonis de la fe. El relat tradicional del seu martiri, recull aspectes que ja trobem en altres màrtirs: jove bonica, de bona família senatorial, a les terres de la Campània (amb capital a Nàpols), que es fa cristiana, amb l’oposició dels pares, la passió del prefecte romà per ella, les amenaces de mort, la promesa de viure com una princesa si renuncia a la seua fe i finalment la seua execució. A Juliana, res no li satisfeia més que la seua fe. Al cor de la col·legiata de Santillana, la podeu admirar en una gran estàtua de pedra, al lloc on els reis de Castilla li feien les seues ofrenes, els guerrers s’hi agenollaven i els bisbes s’hi enterraven. (Font)

2. A Cesarea de Palestina, sants màrtirs Elies, Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel, cristians egipcis que, per haver servit els confessors condemnats a les mines, van ser capturats pel prefecte Firmilià, en temps de Galeri Maximià, i, després de durs turments, van perir decapitats. Després d'ells van ser martiritzats Pàmfil, prevere, Valent, diaca de Jerusalem, i Pau, oriünd de la ciutat de Iamnia, que havien romàs dos anys en la presó, així com Porfiri, serf de Pàmfil, a més de Seleuci, capadoci que ostentava un grau en la milícia, i Teòdul, ancià servidor del prefecte Firmilià. Finalment, el capadoci Julià, arribat com a pelegrí en aquell moment, va ser denunciat com a cristià per haver besat els cossos dels màrtirs i per orde del prefecte el van cremar a foc lent. (309)

3. Al regne de Pèrsia, a l'Iraq actual, sant Maruta, bisbe, que en establir-se la pau de l'Església va presidir el concili de Selèucia, va reparar les esglésies destruïdes durant la persecució sota el rei Sapor i va col·locar les relíquies dels màrtirs perses a la ciutat episcopal, Talgrit, la qual va rebre des d'aquella ocasió el nom de Martiròpolis. (a. 420)

4. A Borgo San Pietro, als Abruços italians, beata Filipa Mareri, verge, que, menyspreant les riqueses i el fast mundà, va abraçar la forma de vida de santa Clara, recentment establerta en aquella regió. (1236)

5. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, també a Itàlia, commemoració del beat Nicolau Paglia, prevere de l'Orde de Predicadors, que va rebre de sant Doménec l'hàbit i la missió de predicar. (1256)

6. A Hiroshima, beat Francesc Tóyama Jintaró, noble samurai (1624)

7. Beat Marià Arciero (1707- Nàpols 1788). Sacerdot diocesà que va dedicar heroicament la seua vida a la missió pastoral encomanada.

8. A Torí, de nou a Itàlia, beat Josep Allamano, prevere, que, ple de fervor, per a propagar la fe cristiana va fundar les congregacions d'hòmens i de dones denominades Missioners i Missioneres de la Consolata. (1926)