DIUMENGE VI / Cicle C
Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;beneït aquell que confia en el SenyorLectura del llibre de JeremiesAçò diu el Senyor:"Maleït aquell que confia en l'ajuda humana i busca qui li faça de braç dret, mentres el seu cor s'allunya del Senyor. Serà com un matoll en el desert que no veu vindre la pluja; viu en un desert ardorós, en una terra salada que no es pot habitar.Beneït aquell que confia en el Senyor: troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat vora l'aigua que estén les arrels vora el corrent; no té por quan ve l'estiu, les seues fulles aguanten fresques; no s'inquieta en anys de sequera, ni deixa de donar fruit".
Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. Feliç aquell que confia en el Senyor.O bé:Al·leluia.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla escampada pel vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels malvats, acaben mal. R.
Si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra feLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist ha ressuscitat, i si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.
Alegreu-vos i celebreu-ho,perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Feliços els pobres. Ai de vosaltres els ricsLectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i va parar en un lloc pla on hi havia molts dels seus seguidors i una multutud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:«Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel.Feliços els qui tenen fam i set de ser justs: Déu els assaciarà.Feliços els qui ploren: Déu els consolarà.Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insultaran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calumnies. Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igual feien els seus pares amb els profetes.Però, ¡ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol!¡Ai de vosaltres, els qui ara aneu farts, perquè passareu fam!¡Ai de vosaltres, els que ara rieu, perquè patireu i plorareu!¡Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igual feien els seus pares amb els falsos profetes».
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió (2025)
- Missa d'À Punt: Cant de les benaurances (Goigs i devocions populars)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de febrer
La santa de hui és la patrona del poble de Santillana de Mar. Sembla que de Santa Juliana en derivà santa Illana. Com sol passar, els primers cristians d’aquelles terres càntabres volien estar emparentats amb els primers testimonis de la fe. El relat tradicional del seu martiri, recull aspectes que ja trobem en altres màrtirs: jove bonica, de bona família senatorial, a les terres de la Campània (amb capital a Nàpols), que es fa cristiana, amb l’oposició dels pares, la passió del prefecte romà per ella, les amenaces de mort, la promesa de viure com una princesa si renuncia a la seua fe i finalment la seua execució. A Juliana, res no li satisfeia més que la seua fe. Al cor de la col·legiata de Santillana, la podeu admirar en una gran estàtua de pedra, al lloc on els reis de Castilla li feien les seues ofrenes, els guerrers s’hi agenollaven i els bisbes s’hi enterraven. (Font)
2. A Cesarea de Palestina, sants màrtirs Elies, Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel, cristians egipcis que, per haver servit els confessors condemnats a les mines, van ser capturats pel prefecte Firmilià, en temps de Galeri Maximià, i, després de durs turments, van perir decapitats. Després d'ells van ser martiritzats Pàmfil, prevere, Valent, diaca de Jerusalem, i Pau, oriünd de la ciutat de Iamnia, que havien romàs dos anys en la presó, així com Porfiri, serf de Pàmfil, a més de Seleuci, capadoci que ostentava un grau en la milícia, i Teòdul, ancià servidor del prefecte Firmilià. Finalment, el capadoci Julià, arribat com a pelegrí en aquell moment, va ser denunciat com a cristià per haver besat els cossos dels màrtirs i per orde del prefecte el van cremar a foc lent. (309)
3. Al regne de Pèrsia, a l'Iraq actual, sant Maruta, bisbe, que en establir-se la pau de l'Església va presidir el concili de Selèucia, va reparar les esglésies destruïdes durant la persecució sota el rei Sapor i va col·locar les relíquies dels màrtirs perses a la ciutat episcopal, Talgrit, la qual va rebre des d'aquella ocasió el nom de Martiròpolis. (a. 420)
4. A Borgo San Pietro, als Abruços italians, beata Filipa Mareri, verge, que, menyspreant les riqueses i el fast mundà, va abraçar la forma de vida de santa Clara, recentment establerta en aquella regió. (1236)
5. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, també a Itàlia, commemoració del beat Nicolau Paglia, prevere de l'Orde de Predicadors, que va rebre de sant Doménec l'hàbit i la missió de predicar. (1256)
6. A Hiroshima, beat Francesc Tóyama Jintaró, noble samurai (1624)
7. Beat Marià Arciero (1707- Nàpols 1788). Sacerdot diocesà que va dedicar heroicament la seua vida a la missió pastoral encomanada.
8. A Torí, de nou a Itàlia, beat Josep Allamano, prevere, que, ple de fervor, per a propagar la fe cristiana va fundar les congregacions d'hòmens i de dones denominades Missioners i Missioneres de la Consolata. (1926)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada