DIJOUS DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Déu misericordiós,aparteu de nosaltres tota classe d’adversitat,per tal que, sense contratemps ni rèmores,vos servim amb llibertat d’esperit.
Lectura primera Sa 7,22-8,1
La saviesa és resplandor de la llum eterna,espill immaculat de l'acció de DéuLectura del llibre de la SaviesaLa saviesa té un esperit intel·ligent, sant,únic i variat, subtil,àgil, penetrant, immaculat,clar, inofensiu, benèvol, perspicaç,lliure, benèfic, humanitari,segur, incommovible, tranquil,capaç de tot, atent a tot.Impregna tots els esperits,sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.Perquè res no es mou tan fàcilment com la saviesa:sent tan pura, penetra per totes parts.És una exhalació del poder de Déu,una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós:per això no conté res que l'enfosque.És resplandor de la llum eterna,espill immaculat de l'acció de Déu,imatge de la seua bondat.És única, però ho pot tot,i, sense canviar per res, tot ho renova.Passa per les ànimes santes en cada generaciói en fa profetes i amics de Déu.Déu ama només els que conviuen amb la saviesa.És més radiant que el sol i que tot l'univers de les estreles.La seua resplandor no es pot comparar amb la de la llum,que la nit apaga cada dia:la maldat no podrà mai res contra la saviesa.Estén el seu poder d'un extrem a l'altre del món,governa amb bondat tot l'univers.
Salm responsorial 118,89.90.91.130.135.175 (R.: 89a)
Les vostres promeses, Senyor, són eternes,persistiran com el cel.R. Les vostres promeses, Senyor, són eternes.La vostra fidelitat es manté pels segles,com és manté la terra que vau crear. R.Cel i terra subsistixen per decisió vostra,perquè tot l'univers vos obeïx. R.La revelació de la vostra paraula dona llum,dona enteniment als senzills. R.Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,ensenyeu els decrets al vostre servent. R.Que puga viure per a alabar-vosi que el vostre juí em defenga. R.
Al·leluia Jo 15,5
Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
Evangeli Lc 17,20-25
El Regne de Déu ja està enmig de vosaltres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne de Déu. Ell els va respondre: «L'arribada del Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Està ací" o "Està allà", perquè el Regne de Déu ja està dins de vosaltres».
Després va dir als deixebles: «Vindran dies en què desitjareu vore ni que siga un sol dia del Fill de l'home, i no el voreu. Vos diran "mireu, està ací" o "està allà", però no heu d’eixir a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el fulgor del rellamp, que es veu d'un extrem a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la nostra generació l'ha de rebutjar».
Per a meditar
Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018
Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el Regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya, o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servixc els altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres pugam créixer en l'Església així.
* * * * *
* * * * *
Sants
Sant Leandre (Murillo)
Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)
Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.
A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)
|
| Sant Leandre (Murillo) |
Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)
Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.
A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)
Oració a sant Breç de Tours
1 O digne prelat de gran reverència,
2 sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
3 pastor excellent de molta prudència
4 i ver sacerdot molt gran en ciència,
5 vaixell de virtuts per Déu estimat,
6 puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
7 de tanta virtut que guia los cecs,
8 vullau-nos mostrar del cel la carrera,
9 de Déu impetrant-nos salut verdadera,
10 puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
11 i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
12 feu vós que ens herete de vida perfeta.
Amen.(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).
Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)
2 sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
3 pastor excellent de molta prudència
4 i ver sacerdot molt gran en ciència,
5 vaixell de virtuts per Déu estimat,
6 puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
7 de tanta virtut que guia los cecs,
8 vullau-nos mostrar del cel la carrera,
9 de Déu impetrant-nos salut verdadera,
10 puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
11 i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
12 feu vós que ens herete de vida perfeta.
Amen.(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).
Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)
3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)
5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)
6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)
7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)
8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)
9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)
10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)
11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)
12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)
13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)
14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)
15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)
16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)
17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.
18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)
19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)
20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)
21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)
21. Beat Carl Lampert (1944)
22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)
3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)
5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)
6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)
7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)
8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)
9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)
10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)
11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)
12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)
13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)
14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)
15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)
16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)
17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.
18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)
19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada