DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA
Déu omnipotent i etern,vós que heu fet de sant Atanasi, bisbe,un defensor eximi de la divinitat del vostre Fill,concediu-nos que gràcies el seu pasturatgeaprofundim en la seua doctrinai progressem contínuamenten el vostre coneiximent i amor.
Els apòstols es retiraren,contents d'haver sigut dignesde ser maltractats per causa del nom de JesúsLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, un mestre de la Llei respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment els apòstols i va dir:
«Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li ajuntaren uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i quedaren reduïts a no res. Més tard, els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es dispersaren els seus seguidors. I ara jo vos dic: desenteneu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar; perquè si el seu pla o la seua obra és cosa humana, ja es desfarà; però si ve de Déu, no podreu fer-la caure i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».Li donaren la raó a Gamaliel i cridaren els apòstols; els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús i els soltaren.Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.I cada dia, en el temple i de casa en casa, no paraven d'ensenyar i proclamar la Bona Notícia que Jesús és el Crist.
El Senyor m'il·lumina i em salva,¿qui em pot fer por?El Senyor és el mur que em defén,¿qui em pot espantar?R. Una cosa he demanat al Senyor:poder viure en sa casa.O bé:Al·leluia.Una cosa he demanat al Senyor,i la desitge amb tota l'ànima:poder viure en la casa del Senyorcada dia de ma vida,assaborir la dolçor del Senyori vetlar pel seu temple. R.Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!¡Que el teu cor no flaquege!¡Espera en el Senyor! R.
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Jesús va repartir els pans a tota la gent.En repartia tants com en volien
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts.
Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On podem comprar pa per a que puguen menjar tots?»
De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què havia de fer.
Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u».
U dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xiquet que porta cinc pans d'ordi i dos peixets; però, ¿què és açò per a tanta gent?»Jesús els va manar: «Feu que s'acomoden tots» En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren tots; només d'hòmens, n'eren uns cinc mil.
Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats, tant com en volgueren; igual va fer amb els peixos.
Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es llancen a perdre».Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres.Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món».Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar de nou a soles a la muntanya.
Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)
- Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església, el qual, preclar per la seua santedat i doctrina, a Alexandria d'Egipte va defendre amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins a Valent, per la qual cosa va haver de suportar nombroses trampes per part dels arrians i ser desterrat en diverses ocasions. Finalment, va tornar a l'Església que se li havia confiat, on, després d'haver lluitat i patit molt amb heroica paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisé aniversari de la seua ordenació episcopal. (373)
- J.M. Bausset: Sant Atanasi d'Alexandria (2015)
Sant Antoní de Florència, bisbe, fou un dels primers biògrafs de sant Vicent Ferrer
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 2 de maig
2. A Attália [Antalya], a la regió de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Hèsper i la seua esposa Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Tots ells, segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servici d'un pagà, i per orde del seu mateix amo van ser primer assotats a causa de la seua lliure confessió de fe cristiana, després brutalment turmentats i finalment llançats a un forn encés, on van entregar les seues ànimes a Déu. (s. II)
3. A la ciutat d'Hispalis, Sevilla actualment, a la Hispània Bètica, sant Fèlix, diaca i màrtir. (s. IV)
4. Commemoració dels sants màrtirs Vindemial, bisbe de Gafsa, a Numídia, hui Tunísia, i Longinus [o Longí], bisbe de Pomaria, a Mauritània, els dos decapitats per orde d'Huneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians en el concili de Cartago. (483)
5. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, actual França, sant Valdebert [o Valbert], abat. (665/670)
6. Al territori de Sant Gal, a Helvècia, hui Suïssa, santa Viborada, verge i màrtir, que va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des d'on atenia el poble. A causa de la seua fe i dels seus vots religiosos, va escometre la mort a les mans d'invasors hongaresos. (926)
7. A Linköping, a Suècia, beat Nicolau Hermansson, bisbe, el qual, exigent amb si mateix, es va entregar per complet a la seua Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. (1391)
8. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que després de dur a terme una labor de reforma en l'Orde de Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seua diòcesi, on va resplandir per la seua santedat i per la seua profitosa i constant predicació. (1459)
9. A Clonmel, a Irlanda, beat Guillem Tirry, prevere de l'Orde de Sant Agustí, màrtir sota el règim d'Oliver Cromwell per mantindre's fidel a l'Església de Roma. (1654)
10. A la ciutat de Vinh Long, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Josep Nguyên Van Luu, màrtir, que, agricultor i catequista, es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats, i va morir en la presó en temps de l'emperador Tu Duc. (1854)
11. A la ciutat d'Aranjuez, a la regió espanyola de Castella la Nova, sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que es va significar per la seua atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seues visites als pobres en els suburbis de Madrid. (1929)
12. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir, el qual, en esclatar la guerra, va ser empresonat per la seua fe, i va aconseguir la corona de la glòria per les tortures rebudes. (1941)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada