DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA
Lectura primera Fets 5,27-33
Nosaltres som testimonis d'estes paraules,i també l'Esperit SantLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, els guardes s'emportaren els apòstols i els portaren en presència del sanedrí. El gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home».
Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir els hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Guia i Salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeïxen».
Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.
Salm responsorial 33,2 i 9.18 i 17.19-20 (R.: 7a)
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre en els llavis la seua alabança.Tasteu i voreu que bo és el Senyor;feliç l'home que confia en ell.R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.O bé:Al·leluia.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record. R.El Senyor s'acosta als cors afligits,renova els cors trencats.El just patix molts mals,però el Senyor sempre l'allibera. R.
Al·leluia Jo 20,29
Perquè m'has vist Tomàs, has cregut;feliços els qui creuran sense haver vist.
Evangeli Jo 3,31-36
El Pare, que ama el Fill,ho ha posat tot en les seues mans᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Qui ve de dalt està per damunt de tots; qui ve de la terra és de terra i parla des de terra; qui ve del cel està per damunt de tots i dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però no accepta ningú el seu testimoni.
El qui l'accepta confirma que Déu diu la veritat, perquè l'enviat de Déu anuncia les paraules de Déu, ja que Déu li dona el seu Esperit sense mesura.
El Pare, que ama el Fill, ho ha posat tot en les seues mans. Qui creu en el Fill té la vida eterna, però qui es nega a creure en el Fill no la tindrà mai, sinó que la ira de Déu pesa damunt d'ell.»
Per a meditar l'evangeli
Papa Francesc: Homilia a Santa Marta (12 d'abril de 2018)
La paraula "obediència" apareix també en l'Evangeli de hui (Jo 3, 31-36). Perquè una vida d'obediència és la que caracteritza als Apòstols que han rebut l'Esperit Sant. Obediència per a seguir la senda de Jesús que "va obeir fins a la fi" com en l'Hort de les Oliveres. Obediència que consistix a fer la voluntat de Déu. L'obediència és el camí que el Fill ens va obrir, i el cristià, llavors, obeïx a Déu. Els sacerdots, en canvi, que volien manar, ho van reglamentar tot, amb una propina: la corrupció va arribar fins al Sepulcre. Així resol les coses el món, és a dir, amb coses mundanes. La primera és els diners, el senyor dels quals és el diable. Jesús mateix va dir que no es pot servir a dos senyors.
1 de maig
SANT JOSEP OBRER
Memòria lliure
- J. M. Díaz Rodelas: Josep, el fuster de Natzaret (2018)
- Sant Josep (Cercapou)
L'evangeli d'esta memòria és propi.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.
La primera lectura és de la fèria corresponent del temps pasqual.
Oració col·lecta
Oh Déu, creador de totes les coses,vós heu establit per als hòmens la llei del treball;concediu-nos que,amb l’exemple i amb el patrocini de sant Josep,complim les obres que vós ens heu manati n’obtingam la vostra recompensa.
Al·leluia Salm 67,20
Beneït siga el Senyor dia a dia;Déu ens porta, ell ens salva.
Evangeli Mt 13,54-58
¿No és el fill del fuster? Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia estranyada: «¿D'on li venen este saber i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot això?» I s'escandalitzaven d'ell.Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.
* * * * *
Comença el mes de Maria
Festa de la Santa Faç de Nostre Senyor Jesucrist a Alacant i arxiprestat de Mutxamel, mem. ob. a la diòcesi
- J.M. Bausset: El miracle de la llàgrima de la Santa Faç (2015)
Aniversari de la mort del cardenal Agustí Garcia-Gasco i Vicente, arquebisbe, emèrit de València (2011)
Dia del Treball
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Davant de l'1 de maig: saber i actuar (2019)
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Dia dels Treballadors (2018)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 de maig
Sant Josep Obrer, el fuster de Natzaret, que amb la seua laboriositat va proveir la subsistència de Maria i de Jesús i va iniciar el Fill de Déu en els treballs dels hòmens. Per esta raó, en el dia de hui, en el qual se celebra la festa del treball en moltes parts del món, tots els obrers cristians honren a sant Josep com a model i patró seu.
2. Commemoració de sant Jeremies, profeta, que va viure en temps de Joaquim i Sedecies, reis de Judà. Va profetitzar la ruïna de la Ciutat Santa, així com la deportació del poble, i va patir moltes persecucions a causa d'això, per la qual cosa és considerat per l'Església com a figura del Crist sofrent. Va predir, a més, que la nova i eterna Aliança aconseguiria la seua plenitud en el mateix Crist Jesús; més encara, que, per mitjà d'Ell, Déu Pare totpoderós escriuria la seua llei en el cor dels fills d'Israel, a fi que Ell mateix fora el seu Déu i ells foren el seu poble.
3. A la regió de Viviers, a la Gàl·lia, hui França, sant Andèol [o Aniol] del Vivarés, màrtir. (s. inc.)
4. A Hispània meridional, commemoració de sant Torquat, bisbe d'Acci (Guadix), i altres sis bisbes més, que es van establir en diferents ciutats: Tesifont [o Ctesifon], bisbe de Bergi (Berja); Hesiqui [o Isici], bisbe de Carcere (Carcesa); Indaleci, bisbe d'Urci (Almeria); Segon [o Secund], bisbe d'Abula (Abla); Eufrasi, bisbe d'Iliturgi (Andújar), i Cecili, bisbe d'Illiberis (Elvira). (s. III/IV)
5. A Auxerre, de la Gàl·lia, hui França, sant Amador, bisbe, que va treballar amb obstinació per a extirpar de la seua ciutat les supersticions dels pagans i va instituir el culte dels sants màrtirs. (418)
6. A Aush, població d'Aquitània, també a França, sant Orenci, bisbe, que es va esforçar a erradicar de la seua ciutat els costums pagans i a procurar la pau entre els romans i el rei visigot de Tolosa. (c. 440)
7. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Brioc, bisbe i abat, natural de Càmbria, que va fundar un monestir a la costa armòrica de Bretanya, posteriorment elevat a la dignitat de seu episcopal. (c. 500)
8. A Saint-Maurice d'Agaune (Valais), lloc de Rècia, hui Suïssa, sepultura de sant Segimon, reidels burgundis, el qual, convertit de l'heretgia arriana a la fe catòlica, va instituir en eixe lloc una comunitat de monjos que havia d'entonar sense interrupció la salmòdia davant dels sepulcres dels màrtirs, expiant amb penitència, llàgrimes i dejunis els delictes comesos, i va trobar la mort a la regió d'Orleans, on va ser llançat a un pou pels seus enemics. (524)
9. En una illa de la Bretanya Menor, actualment França, sant Marcuf, ermità, després monjo i abat del monestir de Nanteuil. (c. 558)
10. A Llanelwy, a Càmbria, hui el Regne Unit, sant Asaf, abat i bisbe de la seu que més tard va portar el seu nom. (s. VI ex.)
11. A Gap, a la regió de Provença, a França, sant Arigi, bisbe, que es va distingir per la seua paciència en les adversitats, pel seu zel a enfrontar-se als simoníacs i per la seua caritat envers els monjos que havien sigut enviats des de Roma per a evangelitzar Anglaterra. (604)
12. A la regió de Montalban [Montauban], a la Gàl·lia Narbonense, de nou a França, mort de sant Teodard, bisbe de Narbona, que va restaurar l'església catedral d'esta seu, va sobreeixir pel seu diligent magisteri i, finalment, minat per la malaltia, va morir en un monestir, rendint la seua ànima a Déu. (893)
13. A Fossombrone, del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Aldebrand, bisbe, insigne per la seua austeritat de vida i pel seu esperit apostòlic. (1170)
14. A Arouca, a Portugal, beata Mafalda, verge, filla del rei Sanç I, que després de quedar lliure d'un contracte matrimonial prèviament acordat, es va fer monja i va introduir en el seu monestir la reforma cistercenca. (1257)
15. A Montaione, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Vivald (o Ubald) de San Geminiano, ermità del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua vida d'austeritat, de paciència i de caritat en la cura dels malalts. (c. 1320)
16. A Castello di Valle d'Ístria, a Ístria, hui Croàcia, beat Julià Cesarello, prevere de l'Ordre dels Germans Menors, la vida del qual va ser un continu peregrinar per llogarets i places, sembrant la paraula de Déu i esforçant-se a aplacar els enfrontaments entre les faccions ciutadanes. (c. 1349)
17. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Pelegrí Laziosi, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que, des de la seua dedicació a la Mare de Déu, es va distingir pel seu amor a Jesucrist i per la seua sol·licitud cap als pobres. (1345)
18. A Le Moncel, a la regió de Beauvais, a França, beata Petronil·la [o Peronella], verge, primera abadessa del monestir de les Clarisses d'aquell lloc (1355).
19. A Roma, mort del papa sant Pius V, la memòria del qual se celebra el dia 30 d'abril. (1572)
20. Al llogaret de Son-Tay, a Tonquín, hui Vietnam, sant Agustí Schoeffler, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, el qual, empresonat després d'haver exercit durant tres anys el seu ministeri, per orde de l'emperador Tu Duc, va ser finalment decapitat en un paratge denominat Cinc Jovades, i va obtindre així la gràcia del martiri que cada dia havia demanat a Déu. (1851)
21. Prop de la ciutat de Nam Dinh, també a Tonquín, sant Joan Lluís Bonnard, prevere de la mateixa Societat de Missions Extragueres de París, que, condemnat a mort per haver batejat vint-i-cinc xiquets, va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (1852)
22. A Milà, a Itàlia, sant Ricard (Hermini Felip) Pampuri, que, després d'haver exercit generosament en el món la seua professió de metge, va ingressar en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i al cap de quasi dos anys va descansar piadosament en el Senyor. (1928)
23. A la ciutat de Vladímir, a Rússia, beat Clement Septyckyj, prevere i màrtir, superior del monestir de monjos Estudites d'Univ, que durant el règim hostil a Déu va perseverar en la fe, i va meréixer el seu estatge en el santuari del cel. (1951)
