5 d'abril de 2025, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: ¿què diem de Jesús?

Oració col·lecta

Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor,
moga els nostres cors,
ja que sense vós
no vos podem complaure.
Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Jr 11,18-20

Jo era com un corder mans que porten a matar

Lectura del llibre de Jeremies

Senyor, m'heu fet saber, i ara ja sé,
m'heu fet vore les seues intrigues. 
Jo, com un corder mans que porten a matar,
no sabia que conspiraven contra mi i deien:
«Talem l'arbre en ple vigor,
arranquem-lo de la terra dels vius
i que ningú recorde més el seu nom».

Senyor de l'univers, que jutgeu segons dret 
i proveu el cor i la ment:
que veja com feu justícia,
jo que vos he confiat la meua causa.

Salm responsorial 7,2-3.9bc-10.11-12 (R.: 2a)

Senyor, Déu meu, en vós trobe refugi;
salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,
que si algú, com un lleó, m'arrapa la vida,
¿qui la rescatarà, qui la salvarà?

R. Senyor, Déu meu, en vós em refugie.

Feu-me justícia, Senyor,
perquè soc honrat i no tinc culpa.
Ja n'hi ha prou de la malícia dels malvats!
Vós, Déu just, doneu raó a l'innocent,
vós que proveu el cor i la ment. R.

Déu és l'escut que em protegix,
el salvador dels rectes de cor.
Déu jutja segons dret,
Déu s'imposa cada dia. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Jo 7, 40-53

El Messies, ¿ha de vindre de Galilea?

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns del poble, que havien oït estes paraules de Jesús, començaren a dir: «Este és realment el Profeta». Uns altres deien: «És el Messies». Però uns altres replicaven: «El Messies, ¿pot vindre de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que "serà descendent de David i vindrà de Betlem, el poble de David"?» I la gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien arrestar-lo, però ningú li va posar les mans damunt.
Els guardes del temple tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i estos els preguntaren: «¿Per què no l'heu portat?» Ells els respongueren: «No ha parlat mai ningú com este home». Els fariseus replicaren: «Vosaltres ¿també vos heu deixat enganyar? ¿És que alguna autoritat o algun fariseu ha cregut en ell? Eixa gentola, que no coneix la Llei, està maleïda».
U del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia visitat a Jesús, preguntà: «¿És que la nostra Llei permet jutjar a algú sense haver-lo escoltat i sense saber què ha fet?» Ells li respongueren: «¿Tu també eres galileu? Estudia l'Escriptura i voràs com de Galilea no pot eixir cap profeta». I cada u se n'anà a sa casa.
Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor,
esta ofrena de reconciliació,
i amb la força del vostre amor
inclineu cap a vós la nostra voluntat,
encara que siga rebel.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sagraments ens purifiquen, Senyor,
i en el seu poder salvador ens facen agradables.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Protegiu, Senyor, el vostre poble
que es prepara per a les festes de Pasqua
i acompanyeu-lo amb l'abundància de la vostra gràcia,
per a que a través dels consols terrenals
siguen guiats als béns eterns.
Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 d'abril

Sant Vicent Ferrer, prevere de l'Orde de Predicadors, valencià que va recórrer incansablement ciutats i camins d'Occident en favor de la pau i la unitat de l'Església, predicant a pobles innombrables l'Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor, fins que a Gwened [Vannes], lloc de la Bretanya Menor, a França, va entregar el seu esperit a Déu. (1419) Al País Valencià se celebra el dilluns de la setmana II de Pasqua.

Santa Irene

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, hui Grècia, santa Irene, verge i màrtir, que per haver ocultat els llibres sagrats en contra de la prohibició de l'emperador Dioclecià, va ser conduïda a un bordell públic i després cremada per orde del prefecte Dulceci, sota el mandat del qual també les seues germanes, Àgape i Quiònia, havien patit, poc abans el martiri. (204)

3. A Selèucia, a Pèrsia, actual Iraq, santa Ferbuta, viuda, germana de sant Simeó, bisbe, que, juntament amb el seu acompanyant va ser martiritzada en temps del rei Sapor II. (c. 342)

4. També en la mateixa ciutat de Selèucia, commemoració de cent onze hòmens i nou dones, màrtirs, procedents de diverses ciutats règies de Pèrsia, que havent refusat fermament renegar de Crist i adorar el foc, per mandat del mateix rei van ser cremats vius. (344)

5. A Regie, a Mauritània, actualment Algèria, passió dels sants màrtirs, que en la persecució baix Genseric, rei arrià, van rebre la mort a l'església el dia de Pasqua; entre ells, estava el lector, que, mentre cantava l'"Al·leluia" en el púlpit, va ser traspassat amb una saeta en la gola. (s. V)

6. A l'abadia de La Sauve-Majeure, a Aquitània, hui França, sant Gerald, abat, que, havent ingressat a l'abadia de Corbie, va ser elegit després abat de Saint-Vincent de Laon (Aisne),però, passat un temps, després de diverses peregrinacions santes, es va retirar a l'espessor del bosc. (1095)

7. A Montecorvino, a la regió italiana de la Pulla, sant Albert, bisbe, que va dedicar la seua vida a l'oració contínua i a buscar el bé dels pobres. (1127)

8. Al lloc de Fosses, a Brabant, hui França, santa Juliana, verge de l'Orde de Sant Agustí, que va ser priora de Mont-Cornillon, al costat de Lieja, i va portar després vida reclosa, en la qual, enfortida amb gràcies especials, va promoure la solemnitat del Cos de Crist. (1258)

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, santa Caterina Tomàs, verge, que, havent ingressat en l'Orde de Canongesses Regulars de Sant Agustí, va destacar per la seua humilitat i l'abnegació de la voluntat. (1574)

10. A Kaufbeuren, al costat del riu Iller, a Baviera, actual Alemanya, santa Maria Crescència (Anna) Höss, verge, que va ingressar en el Tercer Orde regular de Sant Francesc i va procurar comunicar als altres el fervor de l'Esperit Sant amb el qual ella mateixa cremava. (1744)

11. Beata Caterina de Maria, en el segle Josepa Saturnina Rodríguez de Zavalía (1823- Córdoba, Argentina 1896). Quan va quedar viuda, va fundar la congregació de les Esclaves del Cor de Jesús.

12. Beat Marià de la Mata Aparicio (Sao Paulo, el Brasil 1905-1983). Sacerdot agustí i missioner.

4 d'abril de 2025, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;
feu que acollim amb alegria
i reproduïm en la nostra conducta
els efectes de la vostra gràcia.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Sa 2,1a.12-22

Condemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats van errats quan diuen entre ells:
«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».
Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)

El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record.
Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.

R. El Senyor s'acosta als cors afligits.

El Senyor s'acosta als cors afligits,
i sutura els cors trencats.
El just patix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera. R.

Vetla per tots els seus ossos,
no en trencaran ni u.
El Senyor rescata els seus servents,
no acusarà els qui confien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.14.25-30

Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.
A mitjan setmana de la festa, Jesús va pujar al temple i es va posar a ensenyar. Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». 
I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc, encara que, de fet, no he vingut pel meu compte. Aquell que m'ha enviat és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat». 
Després de sentir açò, volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora. 
Oració sobre les ofrenes

Que este sacrifici, Déu totpoderós,
ens purifique amb la seua força
i ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,
inici de la nostra salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, que este sagrament,
que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,
ens despulle de l'home antic
i ens renove en esperit.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,
i protegiu amb la vostra ajuda benèvola
els que confien en la vostra misericòrdia.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)


Martirologi Romà

Elogis del 4 d'abril

1. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, hui Grècia, sants màrtirs Agatòpode, diaca, i Teòdul, lector, que a causa de la seua confessió de la fe cristiana, en temps de l'emperador Maximià, i per mandat del prefecte Faustí, van ser llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (s. IV in.)

2. A Milà, a la regió de Ligúria, a Itàlia, mort de sant Ambròs, bisbe, que el dia de Dissabte Sant va eixir a l'encontre de Crist, vencedor de la mort. La seua memòria se celebra el 7 de desembre, aniversari de la seua ordenació. (397)

3. Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, que a Espanya se celebra el dia 26 d'este mateix mes. (636)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Plató, abat, que durant molts anys va lluitar amb ànim invicte contra els destructors de les sagrades imatges, i amb el seu nebot Teodor, va organitzar el cèlebre monestir d'Studion. (814)

5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actualment França, sant Pere, bisbe, que va afavorir els començaments de l'Orde de Fontevraud i, apartat injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny. (1115)

6. A Scicli, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Guillem Cuffitelli, eremita, que, renunciant a la pràctica de la caça, va passar cinquanta-set anys en la soledat i en la pobresa. (1411)

7. A Palerm, ciutat també de Sicília, sant Benet Manasseri, denominat el "Negre" pel color de la seua pell, que primer va ser eremita, i va entrar després en l'Orde dels Germans Menors. Es va mostrar sempre humil en tot i ple de fe en la divina Providència. (1589)

8. A Catània, de nou a Sicília, beat Josep Benet Dusmet, bisbe, membre de l'Orde de Sant Benet, que va fomentar vivament el culte diví, la instrucció cristiana del poble i el zel en el clero, i en temps de pesta va prestar auxili als malalts. (1894)

9. Al lloc d'Aljustrel, prop de Fàtima, a Portugal, sant Francesc Marto, que, consumit per una malaltia, sent encara xiquet, va brillar per la suavitat de costums, la perseverança en els sofriments i en la fe, i també per l'assiduïtat en l'oració. (1919) Canonitzat en 2017.

10. A Regio Calàbria, a Itàlia, beat Gaietà Catanoso, prevere, que va instituir la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a alleujament dels pobres i abandonats. (1953) 

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: penedir-se dels pecats

Oració col·lecta

Per la vostra clemència, Senyor,
feu que els vostres servents,
purificats per la penitència
i santificats per les bones obres,
caminem fidelment pel camí dels vostres manaments
i arribem renovats a les celebracions de Pasqua.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Ex 32,7-14

Desistiu de fer este mal al vostre poble

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el Senyor va dir a Moisés: «Ves, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu has fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia indicat. S'han fabricat un vedell de metall fos i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'Israel, ací tens els teus déus, els que t'han tret de la terra d'Egipte"».
El Senyor va afegir: «Veig que este poble té el cap dur. Deixa'm que s'encenga contra ells la meua indignació i els extermine. Després faré de tu un gran poble». 
Però Moisés aplacava el Senyor, el seu Déu, dient: «Senyor, ¿per què s'encén la vostra fúria contra el vostre poble, que heu fet eixir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: "Els va fer eixir amb mala intenció, per a fer-los morir per les muntanyes i fer-los desaparéixer de la terra". Calmeu la vostra ira, desistiu de fer este mal al vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els diguéreu: "Multiplicaré la vostra descendència com les estreles del cel, donaré tot este país als vostres descendents i el posseiran per sempre"». 
D'esta manera el Senyor es va desdir del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 4a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell,
adoraren un ídol de metall;
canviaren a Déu, la seua glòria,
per la figura d'un bou que menja herba.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables vora el Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisés, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el desdigué de destruir-los. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 5,31-47

Qui vos acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: 
«Si donara testimoni de mi mateix, el meu testimoni no tindria valor. Un altre dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és verídic. 
Quan enviàreu gent per a interrogar a Joan, ell va donar testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessite cap testimoni humà; només ho dic perquè vullc que vos salveu. Joan era una flama encesa i resplandent, i vosaltres vos deixàreu entusiasmar un cert temps per la seua llum.
Però jo tinc a favor meu un testimoni més gran que el de Joan: són les obres que el Pare m'ha encomanat que duga a terme. Estes obres que jo faig, sí que m'acrediten com a enviat del Pare. A més, el Pare, que m'ha enviat, dona testimoni a favor meu. 
No heu sentit mai la seua veu, ni li heu vist mai la cara, ni deixeu que la seua paraula habite en vosaltres, perquè no voleu creure en qui ell vos ha enviat. 
Vosaltres estudieu les Escriptures, perquè penseu que per elles tindreu la vida eterna, però les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu vindre a mi, encara que en mi trobaríeu la vida. 
De glòria humana, no n'accepte. Però vos conec bé i sé que no porteu dins l'amor de Déu. Jo he vingut en nom de mon Pare, i no m'acolliu; en canvi, acolliu a qualsevol que vinga en nom propi. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu glòria els uns dels altres, però no busqueu la glòria que ve del Déu únic? 
No penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare: qui vos acusa és Moisés, en qui teniu posada l'esperança. Si creguéreu a Moisés, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisés, ¿com heu de creure les meues paraules?» 
Oració sobre les ofrenes

Concediu, Déu totpoderós,
que l'ofrena d'este sacrifici
enfortixca la debilitat de la nostra fe,
ens purifique del pecat i ens faça forts en el bé.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la communió

Amb la força del sagrament que hem rebut,
purifiqueu-nos, oh Pare, i feu que els vostres fills,
oprimits per la consciència del pecat,
siguen deslliurats de tota culpa,
a fi que s'alegren per sempre de la vostra salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Oh Déu, protector dels qui esperen en vós,
beneïu, salveu i defeneu el vostre poble,
perquè, lliure de pecat i protegit contra els enemics,
camine sempre en el vostre amor.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

El Pare sempre ha estat present en la vida de Jesús, i Jesús en va parlar. Jesús pregava al Pare. I moltes vegades, parlava del Pare que ens cuida, com cuida els ocells, els lliris del camp... I quan els deixebles li demanaren que els ensenyara a pregar, Jesús els ensenyà a resar al Pare: «Pare nostre» (Mt 6,9). Sempre va [es gira] al Pare. Esta confiança en el Pare, que és capaç de tot. Este coratge per pregar, ¡perquè cal coratge per a pregar! Pregar és anar amb Jesús al Pare, que t'ho donarà tot. Així va l'Església, amb la pregària, el coratge de la pregària, perquè l'Església sap que sense este ascens al Pare no pot sobreviure. (Homilia Santa Marta, 10 de maig de 2020)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'abril

1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)

2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs(c. s. IV)

3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)

4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)

5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)

7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)

8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)

9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)

11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)

12. Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)

2 d'abril de 2025, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida

Oració col·lecta

Oh Déu, per la penitència,
vós concediu als justs el premi
i als pecadors el perdó;
tingueu pietat de nosaltres,
i feu que, per la nostra humil confessió,
obtingam la remissió dels pecats.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 49,8-15

Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«T'he escoltat en l'hora favorable,
t'he ajudat el dia de la salvació;
jo t'he creat i et destine
a ser aliança del poble,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
a dir als captius: "Eixiu",
i als qui viuen en la foscor:
"Eixiu a la llum".
Pasturaran pels camins,
trobaran prats en totes les clarianes,
no passaran fam ni set,
no els farà mal el sol ni la calor,
perquè els guiarà el qui té compassió
i els durà a les fonts d'aigua viva.
Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meues sendes.
Mireu, uns venen de l'orient,
d'altres, del nord o del mar,
uns altres, de les fronteres del Nil».
Cel, exulta; celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de festa.
El Senyor consola el seu poble,
té compassió dels afligits.
Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,
el meu Déu s'ha oblidat de mi».
¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,
i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?
Però, encara que alguna l'oblidara,
jo no m'oblidaria mai de tu.

Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima entranyablement
totes les seues criatures. 

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui van a caure, 
redreça els qui han entropessat. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen de bon cor. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,
diu el Senyor;
els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Jo 5,17-30

Igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida,
també el Fill dona la vida a qui ell vol

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «Mon Pare continua treballant, i jo també treballe». 
Per això, els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare, i així es feia ell igual a Déu. 
Jesús va prendre la paraula i els va dir: «En veritat vos dic que el Fill, per ell mateix, no pot fer res si no li ho veu fer al Pare: allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, que vos deixaran meravellats. Perquè, igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida, també el Fill dona la vida a qui ell vol. 
I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no honra el Fill, no honra el Pare que l'ha enviat. 
En veritat vos dic que qui escolta la meua paraula i creu en aquell que m'ha enviat, tindra la vida eterna; i s'estalviarà el juí, perquè ja ha passat de la mort a la vida. 
També vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'escolten viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: s'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la seua veu i, si han fet el bé, eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i anar al juí. 
Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».
Oració sobre les ofrenes

Que el poder d'este sacrifici, Senyor,
cancel·le l'antiga esclavitud del pecat
i faça brotar dins de nosaltres la vida nova i la salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, no deixeu que els dons del cel
rebuts com a medicina de salvació
esdevinguen causa de condemna per a nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que els vostres fidels, Senyor,
siguen protegits per la vostra benevolència,
i que, fent el bé en esta vida,
arriben a vós, font de tota bondat.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Jesús va vindre entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot excepte en el pecat, va morir per nosaltres i va ressuscitar, dona als seus deixebles l'Esperit Sant com a penyora de plena comunió en el seu Regne gloriós, que esperem amb vigilància. Esta espera és la font i la raó de la nostra esperança. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va vindre, ve cada dia i vindrà al final. Si poguérem mantenir esta realitat més present, no estaríem tan cansats de la vida quotidiana, ni tan presoners de l'efímer, i més disposats a caminar amb el cor misericordiós pel camí de la salvació. (Audiència General, 4 de desembre de 2013)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'abril

1. Sant Francesc de Pàola, ermità.

Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)

2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)

3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)

4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)

5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)

6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)

7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)

8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)

9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)

10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)

11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)

12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)

13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.

14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)

15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)

16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)

entrada destacada

5 d'abril de 2025, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma : ¿què diem de Jesús? Oració col·lecta Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor, moga...

entrades populars