21 de febrer de 2024, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: urgència de conversió

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré». 

Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa,  tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada  cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». 

La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.

Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?» 

Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

No vos satisfan els sacrificis,

si vos oferira un holocaust, no vos plauria.

El meu sacrifici és un esperit abatut;

un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,

diu el Senyor,

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,29-32

A la gent d'esta generació, Déu no els donarà cap altre senyal que el de Jonàs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir:

«La gent d'esta generació és malvada: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. El Fill de l'home serà un senyal per als d'esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites.

El dia del juí, la reina del país del Sud acusarà la gent d'esta generació i els condemnarà, perquè ella va vindre de l'altre cap del món per a escoltar la saviesa de Salomó, i ací hi ha algú més gran que Salomó.

El dia del juí, els ninivites acusaran la gent d'esta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i ací hi ha algú més gran que Jonàs».

* * * * *

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

• J.M. Bausset: Sant Pere Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)

Dia Internacional de la Llengua Materna

• Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)
• El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (Josep Maria Cases Deordal, bisbe, 1978)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• Per què en valencià? (mossén Jesús Miralles, 1990)
• La llengua forja la unitat d'una nació (Joan Pau II, 1993)
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• Sant Agustí i Pentecosta (Avel·lí Flors, 2009-2010)
• El valencià en la litúrgia (Antoni Ferrando, 2010)
• Humans, llengües i cultura (Vicent Artur Moreno, 2018)
• La llengua com a memòria d'un poble (Abelard Saragossà, 2018)
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• El valencià en el Seminari de Montcada (Joan Llopis, 2021)
• El Sínode Diocesà d'una Església que margina el valencià (J.M. Bausset, 2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)