21 de febrer de 2024, dimecres I de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: urgència de conversió

Lectures de la missa 

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)

• J.M. Bausset: Sant Pere Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Joan Enric Newman, cardenal (1801)

Dia Internacional de la Llengua Materna

• Eficàcia de la predicació en valencià (Bonaventura Guerau, 1655)
• El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (Josep Maria Cases Deordal, bisbe, 1978)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• Per què en valencià? (mossén Jesús Miralles, 1990)
• La llengua forja la unitat d'una nació (Joan Pau II, 1993)
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• Sant Agustí i Pentecosta (Avel·lí Flors, 2009-2010)
• El valencià en la litúrgia (Antoni Ferrando, 2010)
• Humans, llengües i cultura (Vicent Artur Moreno, 2018)
• La llengua com a memòria d'un poble (Abelard Saragossà, 2018)
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• El valencià en el Seminari de Montcada (Joan Llopis, 2021)
• El Sínode Diocesà d'una Església que margina el valencià (J.M. Bausset, 2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de febrer

2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d'Antioquia, el qual, cèlebre per la seua doctrina, en temps de l'emperador arrià Constanci, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, actual Bulgària, a causa de la seua fe catòlica, i allí va descansar en el Senyor. (c. 338)

3. Al monestir de Moutier-Grandval, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Germà, abat, que en tractar de defensar pacíficament uns veïns del monestir davant de l'agressió d'uns assaltadors, va ser despullat per estos de les seues vestidures i llancejat fins a morir, juntament amb el monjo Randoald. (c. 667)

4. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, consumant així el seu martiri. (1592)

5. També a Londres, sant Robert Southwell, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i el seu voltant, i va compondre himnes espirituals. Detingut per ser sacerdot, va ser cruelment torturat per orde de la mateixa reina Isabel I, i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. (1595)

6. A Angers, població de França, beat Nadal [Noel] Pinot, prevere i màrtir, el qual, en temps de la Revolució Francesa, mentre es preparava per a celebrar Missa com a rector que era, va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, el van portar al patíbul com a l'altar del sacrifici. (1794)

7. A Torí, ciutat de la regió italiana del Piemont, beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de la Congregació de Germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys, fins al dia de la seua mort. (1894)