30 de maig de 2026, dissabte VIII

DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II

Lectura primera Jud 17.20-25

Déu pot guardar-vos de caure

i pot presentar-vos irreprensibles davant de la seua glòria

Lectura de la carta de sant Judes

Benvolguts, recordeu les coses que van predir els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor.

Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu moguts per l'Esperit Sant, mantingueu-vos en l'amor de Déu, mentres espereu que la misericòrdia de Jesucrist, Senyor nostre, vos done la vida eterna.

Heu de tindre compassió dels indecisos; a uns, salveu-los arrancant-los del foc; dels altres, heu de tindre misericòrdia però amb prudència; detesteu fins i tot el vestit embrutat per la seua mala vida.

Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig davant de la seua glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, siga donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist, Senyor nostre, abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,

vos busque des de l'alba.

Tinc set de vós,

com carn que desitja,

en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Al·leluia Col 3,16a.17c

Que la paraula de Crist

habite en vosaltres en tota la seua riquesa.

Doneu gràcies per Jesucrist a Déu Pare.

Evangeli Mc 11,27-33

¿Amb quina autoritat fas estes coses?

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles tornaren a Jerusalem i, quan caminava pel temple, se li acostaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables, i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas tu estes coses? ¿Qui t'ha donat l'autoritat per a fer-les?» 

Jesús els replicà: «Vos faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana? Contesteu-me». 

Ells es feien este raonament: «Si responem que era cosa del cel, ens preguntarà: "¿I per què no el vau creure?"; però no podem dir tampoc que era cosa humana». Tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era realment un profeta. Per això li respongueren: «No ho sabem». 

I Jesús els va dir: «Jo no vos dic tampoc amb quina autoritat faig estes coses».

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir. (c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir. (s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

Santa Joana d'Arc

7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

13. Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

14. Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

15. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser tancat en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

16. Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.