31 de maig de 2025, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Cicle A

Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de Pentecosta. [Font: MCL, adaptat, p. 652]

Propi de la solemnitat:

Col·lecta

Oh Déu Pare, 

quan enviàreu al món el Verb de la veritat 

i l'Esperit santificador, 

revelàreu a la humanitat el vostre admirable misteri. 

Concediu-nos que en en la professió de la fe verdadera, 

reconeguem la glòria de la Trinitat eterna 

i adorem la seua unitat de poder i majestat.

Lectura primera Ex 34,4b-6.8-9

Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne 

 

Lectura del llibre de l'Èxode 

 

En aquells dies, Moisés es va alçar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava en les mans les dos tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i pronuncià el seu nom. Moisés va estar allí amb ell. En això el Senyor, passant davant d'ell, va cridar: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, generós en l'amor». 

Moisés es va inclinar a l'instant, es va prosternar i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix i acompanyeu-nos. És certament un poble rebel, però vós perdoneu les nostres culpes i els nostres pecats, i feu de nosaltres la vostra heretat».

Salm responsorial Dn 3,52.52.53.54.55.56 (R.: 52b)

 

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.

R. Glòria i lloança per sempre.

És beneït el vostre nom gloriós i sant.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el temple de la vostra glòria.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el vostre soli reial.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en la carrossa de querubins,

quan penetreu amb la mirada els oceans.

R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el firmament del cel.

R. Glòria i lloança per sempre.

Lectura segona 2C 13,11-13

 

La gràcia de Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant 

 

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 

 

Germans, estigueu alegres, sigueu perfectes, exhorteu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Vos saluda tot el poble sant.

Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguen amb tots vosaltres.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

 

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ve.

Evangeli Jo 3,16-18

 

Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. Déu no va enviar el seu Fill per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. 

 

A. Quan Jesús presenta a Déu com a comunitat d'amor, no vol revelar-nos únicament la constitució de la divinitat, sinó que, alhora, ens vol presentar la intimitat mateixa de la seua Església. La comunitat cristiana, per obra de l'Esperit Sant, ha sigut creada a imatge de la Trinitat i està cridada a viure una comunió d'amor similar a la de la mateixa comunitat trinitària. Si el nostre Déu és comunitat d'amor, l'Església ha de ser una comunitat d'hòmens i dones que s'estimen i que s'entreguen els uns pels altres. Per això se'ns ha donat el do de l'Esperit, per a que obre la unitat en l'amor de tot el poble cristià. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La Bíblia narra el misteri de l'amor de Déu: un amor que és comunió, i que es manifesta per mitjà de les tres divines persones. La saviesa de Déu des del principi és imatge del Verb, nascut del Pare abans de tots els segles. I este Verb, o Paraula de Déu que actua, es fa home, i és Jesucrist, el nostre germà major que ens porta fins a Déu gràcies a l'amor abocat en els nostres cors: l'Esperit Sant. Este Esperit que ens guia procedix del Pare i del Fill i és igualment Déu, i per mitjà de la fe i de la vida sacramental ens introduïx en la comunió d'amor que és la Trinitat divina. Contemplem esta veritat senzilla de Déu en la seua Unitat de poder i grandesa: el misteri de Déu i la seua relació d'amor amb el seu poble i amb tots nosaltres.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Tres minuts amb les lectures del diumenge (Joan Baptista Almela i Hijalva)
• Missa d'À Punt 2026: Déu nostre, Trinitat d'amor (Papa Francesc)
• Missa d'À Punt: Himne a la Santa Trinitat (Laudes)
• Missa d'À Punt: Vos adorem, Trinitat Santa (Aian Ferguson)

Oració sobre les ofrenes

Senyor, Déu nostre, 

santifiqueu, per la invocació del vostre nom,

estos dons que vos oferim, 

i per ells feu de nosaltres mateixos

una ofrena en el vostre honor.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació, 

Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies.

A vós que amb el vostre Unigènit i l'Esperit Sant

sou un sol Déu, un sol Senyor;

no una sola persona, sinó tres en una sola substància.

De manera que tot allò que creiem de la vostra glòria,

perquè vós ho heu revelat,

ho creiem igualment tant del vostre Fill com de l'Esperit Sant.

Per això, confessant-vos Déu verdader i etern,

adorem alhora la vostra essència, única,

les persones, distintes, i la seua idèntica majestat.

Majestat que alaben els àngels i els arcàngels 

i tots els cors celestials,

que no cessen de clamar a una veu:

Oració després de la comunió

Senyor, que siga profitosa per a la nostra salvació

la recepció d'este sagrament,

que és també una confessió de la Trinitat eterna

i de la Unitat indivisible.

Dia Pro Orantibus

• Enric Benavent, arquebibe de València: Per qui eres, vida contemplativa? (2026, maig 27)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Pregar amb fe, viure amb esperança (2025, juny 11)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Contemplativa (2024, maig 22)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Generar esperança (2023, maig 31)
• J.M. Bausset: La bellesa cura (i atrau) (2020)

* * * * *

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig

2. A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la [o Peronella], verge i màrtir. (s. inc.)

És una autèntica màrtir romana, enterrada al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina. El nom de la santa, alguns l'han relacionat amb el de "Petrus", amb què han donat peu a la falsa llegenda que la fa filla de sant Pere, en lloc de derivar-lo de "Petronius". [font]

3. Al costat de Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Hermies, soldat i màrtir. (s. III)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs, que, detinguts pel perseguidor mentres fugien de la ciutat en un carromato, finalment van ser condemnats al suplici. (s. IV)

5. A la població de Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Silvi [o Selvi], bisbe, que va començar la construcció d'una basílica per a instal·lar dignament el sepulcre de sant Sadurní. (c. 400)

6. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jaume Salomoni, prevere, que, sent encara adolescent, mort son pare i ingressada sa mare en les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en l'Orde de Predicadors, on va resplandir durant quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes. (1314)

7. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Baptista (Camila) de Varano, abadessa del monestir de Clarisses fundat per son pare, on va experimentar grans tribulacions i també místiques consolacions. (1524)

8. A York, a Anglaterra, beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, que van ser condemnats a mort en temps de la reina Isabel I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d'edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Tots dos van rebre, a un mateix temps, la corona del martiri en el patíbul. (1591)

9. A París, a França, beat Nicolau Barré, prevere, el qual, sent mestre de Teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va fundar en tot França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com l'Institut de Germanes Mestres de l'Infant Jesús, per a impartir educació gratuïta als fills del poble. (1686)

10. A Nicòsia, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Fèlix (Jaume) Amorós, religiós, que, després d'haver sigut rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir oficis humilíssims amb senzillesa i innocència de cor. (1787) (Canonitzat en 2005).

11. Al poble de Bellegra, als voltants de Roma, beat Marià de Roccacasale (Doménec) Di Nicolantonio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, complint l'ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als qui va atendre amb summa caritat en tot. (1886)

12. Al lloc de Mityana, a Uganda, sant Noé Mawaggali, màrtir, que, sent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida i va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, els qui, després de travessar-li'l, el van penjar d'un arbre fins que va entregar l'esperit per Crist. (1886)