Carta encíclica Fratelli tutti (1-8) del papa Francesc

CARTA ENCÍCLICA

FRATELLI TUTTI

DEL SANT PARE FRANCESC

SOBRE LA FRATERNITAT I L'AMISTAT SOCIAL

1. «Fratelli tutti», [1] escrivia sant Francesc d'Assís per a dirigir-se a tots els germans i les germanes, i proposar-los una forma de vida amb sabor d'Evangeli. D'eixos consells vull destacar-ne un on convida a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l'espai. Allí declara feliç a qui estime l'altre «tant al germà quan n'està lluny com quan està al seu costat». [2] Amb estes poques i senzilles paraules va expressar l'essencial d'una fraternitat oberta, que permet reconéixer, valorar i estimar cada persona més enllà de la proximitat física, més enllà del lloc de l'univers on haja nascut o on habite.

2. Este sant de l'amor fratern, de la senzillesa i de l'alegria, que em va inspirar a escriure l'encíclica Laudato si', torna a motivar-me per a dedicar esta nova encíclica a la fraternitat i a l'amistat social. Perquè sant Francesc, que se sentia germà del sol, de la mar i del vent, se sabia encara més unit als qui eren de la seua mateixa carn. Va sembrar pau pertot arreu i va caminar prop dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels rebutjats, dels últims.

Sense fronteres

3. Hi ha un episodi de la seua vida que ens mostra el seu cor sense confins, capaç d'anar més enllà de les distàncies de procedència, nacionalitat, color o religió. És la visita al sultà Malik-el-Kamil, a l'Egipte, que va significar per a ell un gran esforç a causa de la seua pobresa, als pocs recursos que tenia, a la distància i a les diferències d'idioma, cultura i religió. Este viatge, en aquell moment històric marcat per les croades, mostrava encara més la grandesa de l'amor tan ampli que volia viure, desitjós d'abraçar a tots. La fidelitat al seu Senyor era proporcional al seu amor als germans i a les germanes. Sense desconéixer les dificultats i perills, sant Francesc va anar a l'encontre del Sultà amb la mateixa actitud que demanava als seus deixebles: que sense negar la seua identitat, quan anaren «entre sarraïns i altres infidels [...] no promoguen disputes ni controvèrsies, sinó que estiguen sotmesos a tota humana criatura per Déu». [3] En aquell context era una petició extraordinària. Ens impressiona que huit-cents anys arrere Francesc convidara a evitar tota forma d'agressió o contesa i també a viure un humil i fratern "sotmetiment", fins i tot davant dels qui no compartien la seua fe.

4. Ell no feia la guerra dialèctica imposant doctrines, sinó que comunicava l'amor de Déu. Havia entés que «Déu és amor, i el que roman en l'amor roman en Déu» (1 Jn 4,16). D'eixa manera va ser un pare fecund que va despertar el somni d'una societat fraterna, perquè «només l'home que accepta acostar-se a altres sers en el seu moviment propi, no per a retindre'ls en el seu, sinó per a ajudar-los a ser més ells mateixos, es fa realment pare». [4] En aquell món plagat de torrasses de vigilància i de muralles protectores, les ciutats vivien guerres sagnants entre famílies poderoses, alhora que creixien les zones miserables de les perifèries excloses. Allí Francesc va acollir la verdadera pau en el seu interior, es va alliberar de tot desig de domini sobre els altres, es va fer un dels últims i va buscar viure en harmonia amb tots. Ell ha motivat estes pàgines.

5. Les qüestions relacionades amb la fraternitat i l'amistat social han estat sempre entre les meues preocupacions. Durant els últims anys m'hi he referit reiterades vegades i en llocs diversos. He volgut arreplegar en esta encíclica moltes d'eixes intervencions situant-les en un context més ampli de reflexió. A més, si en la redacció de la Laudato si' vaig tindre una font d'inspiració en el meu germà Bertomeu, el Patriarca ortodox que va proposar amb molta força la cura de la creació, en este cas em vaig sentir especialment estimulat pel Gran Imam Ahmad Al-Tayyeb, amb qui em vaig trobar a Abu Dhabi per a recordar que Déu «ha creat tots els sers humans iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridat a conviure com a germans entre ells». [5] No es va tractar d'un mer acte diplomàtic sinó d'una reflexió feta en diàleg i d'un compromís conjunt. Esta encíclica arreplega i desenvolupa grans temes plantejats en aquell document que signàrem junts. També he acollit ací, amb el meu llenguatge, nombroses cartes i documents amb reflexions que he rebut de moltes persones i grups de tot el món.

6. Les pàgines següents no pretenen resumir la doctrina sobre l'amor fratern, sinó detindre's en la seua dimensió universal, en la seua obertura a tots. Entregue esta encíclica social com una humil aportació a la reflexió perquè, enfront de les diverses i actuals maneres d'eliminar o d'ignorar a altres, siguem capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d'amistat social que no es quede en les paraules. Encara que l'he escrita des de les meues conviccions cristianes, que m'encoratgen i em nodrixen, he procurat fer-ho de tal manera que la reflexió s'òbriga al diàleg amb totes les persones de bona voluntat.

7. Així mateix, quan estava redactant esta carta, va irrompre de manera inesperada la pandèmia de la Covid-19 que va deixar al descobert les nostres falses seguretats. Més enllà de les diverses respostes que han donat els diversos països, es va fer evident la incapacitat d'actuar conjuntament. A pesar d'estar hiperconnectats, hi havia una fragmentació que feia més difícil resoldre els problemes que ens afecten a tots. Si algú creu que només es tractava de fer funcionar millor el que ja féiem, o que l'únic missatge és que hem de millorar els sistemes i les regles ja existents, està negant la realitat.

8. Anhele que en esta època que ens toca viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renàixer entre tots un desig mundial de germanor. Entre tots: «Heus ací un bell secret per a somiar i fer de la nostra vida una bella aventura. Ningú pot lluitar la vida aïlladament. [...] Cal una comunitat que ens sostinga, que ens ajude i en què ens ajudem els uns als altres a mirar cap avant. Que important és somiar junts! [...] Només es corre el risc de tindre miratges, en els quals veus el que no hi ha; els somnis es construïxen junts». [6] Somiem com una única humanitat, com caminants de la mateixa carn humana, com a fills d'esta mateixa terra que ens acull a tots, cadascú amb la riquesa de la seua fe o de les seues conviccions, cadascú amb la seua veu pròpia, tots germans.

[1] Admoniciones, 6, 1: Fonti Francescane (FF) 155; cf. Escritos. Biografías. Documentos de la época, ed. BAC, Madrid 2011, 94.

[2] Ibíd., 25: FF 175; cf. ibíd., p. 99.

[3] S. Francesc d'Assís, Regla no butlada dels germans menors, 16, 3.6: FF 42-43; cf. ibíd., 120.

[4] Eloi Leclerc, O.F.M., Exilio y ternura, ed. Marova, Madrid 1987, 205.

[5] Documento sobre la fraternidad humana por la paz mundial y la convivencia común, Abu Dhabi (4 febrer 2019): L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (8 febrer 2019), p. 6.

[6] Discurso en el encuentro ecuménico e interreligioso con los jóvenes, Skopie – Macedònia del Nord (7 maig 2019): L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (10 maig 2019), p. 13.