16 d'octubre de 2025, dijous XXVIII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)

DIJOUS DE LA SETMANA XXVIII / I

Lectura primera Rm 3,21-30a

Déu fa just l'home per la fe,

al marge de les obres de la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, ara, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. Per la fe en Jesucrist, Déu dona la seua justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, ja que tots han pecat i viuen privats de la glòria de Déu. Però ara ell els fa justs purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.

Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seua sang, fora instrument del perdó per mitjà de la fe; volia mostrar amb això que ell estima la justícia. En altre temps, per la seua misericòrdia, ell havia anat perdonant els pecats comesos. Però ara, en el temps present, ha mostrat la seua justícia: ell, que és just, fa justs els qui viuen de la fe en Jesús.

Per tant, ¿quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just per la fe, al marge de les obres de la Llei.

¿O és que Déu és només Déu dels jueus? ¿No ho és també dels altres pobles? Certament que també és Déu dels altres pobles, ja que Déu és u.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6ab (R.: 7)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

el meu clam que vos suplica.

R. Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

Si tinguéreu en compte les culpes,

¿qui es podria sostindre?

Però de vós ve el perdó,

i així ens infoneu respecte. R.

La meua ànima confia en el Senyor,

confie en la seua paraula.

La meua ànima espera el Senyor ,

més que els sentinel·les el matí. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 11,47-54

Déu demanarà comptes de la sang dels profetes,

des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:

«¡Ai de vosaltres, que construïu mausoleus als profetes que els vostres pares van matar! Amb això doneu testimoni del que van fer i ho aproveu: ells els van matar i vosaltres construïu monuments que els recorden.

Per això la saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols, i a uns els mataran i als altres els perseguiran. Però Déu demanarà comptes a la gent d'ara de la sang dels profetes escampada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort entre l'altar i el santuari. Sí, vos assegure que Déu demanarà comptes a la gent del nostre temps.

¡Ai, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneiximent! Vosaltres no heu entrat, i heu tancat la porta als que volien entrar».

Quan Jesús va eixir d'allí, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a envestir-lo durament, i l'incitaven a parlar sobre moltes qüestions, per a agarrar-lo en alguna resposta comprometedora. 

 

* * * * *

Festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives a Carcaixent

Aniversari de la defunció del servent de Déu Miquel Costa i Llobera, prevere i poeta (1922)

Aniversari de la defunció de Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià (2015)

Martirologi Roma

Santa Eduvigis

Santa Eduvigis, religiosa (mem. ll.).

Fem memòria de santa Eduvigis, religiosa, duquessa de Silèsia, a Alemanya. Va resplandir per la seua santedat: com a mare educadora de set fills, com a viuda entregada al servici dels malalts, com a religiosa de vida contemplativa al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seua filla Gertrudis, lloc on va acabar la seua vida en 1243.

Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge (mem. ll.).

Recordem santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, monja de l'Orde de la Visitació de la Mare de Déu, nascuda a França l'any 1647. Donar a conéixer a tots l'amor de Déu, revelat en Jesucrist i simbolitzat en el seu cor, va ser la raó de la seua vida. Va morir al monestir de Paray-le-Monial en 1690.

• J.M. Bausset: Santa Margarida Maria d'Alacoque (2015)

A Jerusalem, commemoració de sant Longinos [o Longí], venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. (s. I)

A la regió de Toul, a la Gàl·lia, hui França, sant Elifi, que és venerat com a màrtir. (s. IV)

Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus, tots els quals, durant la persecució sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seua constància en la fe catòlica van ser apallissats amb vares nuoses fins a descobrir els seus ossos i, desterrats a la regió dels mauritans, per convertir-ne alguns a la fe de Crist van ser condemnats a mort. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes vèrgens en un monestir. (s. V)

Al territori de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. (s. VI)

Prop d'Arbon, a Germània, actual Alemanya, sant Gal, prevere i monjo, que, encara adolescent va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, per a dedicar-se després a propagar l'Evangeli en estes regions i ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja quasi centenari. (645)

A Noyon, lloc de Nèustria, França en l'actualitat, sant Mumoln o Mommelin, bisbe, que, sent monjo, va ajudar sant Andomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per a succeir sant Eloi. (c. 680)

Al monestir de Hersfeld, a la regió de Francònia, a Germània, hui Alemanya, sant Lull [o Lul], bisbe de Magúncia, que, sent company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, va ser ordenat bisbe per ell, perquè fora mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. (786)

A la regió de Retz, prop de Nantes, a Bretanya Menor, actual França, sant Vidal, eremita. (s. VIII)

A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Galderic [o Galdric], agricultor, cèlebre per la seua devoció a la Mare de Déu. (c. 900)

A Briude, a la regió de Clarmont, a Aquitània, de nou a França, santa Bonica, verge. (s. IX/XI)

A Pamiers, al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, igualment França, sant Anastasi, monjo, el qual, nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop de Mont-Saint-Michel, i va passar després al monestir de Cluny, on va acabar vivint en soledat els últims anys de la seua vida. (c. 1085)

A Comenge [Comminges], de nou al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, sant Bertran o Bertrand, bisbe, que, seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per la reforma de l'Església, va reconstruir la seua ciutat abandonada i derruïda, va edificar l'església catedral, i va instituir-hi una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. (c. 1123)

Al monestir d'Igny, a la regió de Reims, així mateix a la Gàl·lia, mort del beat Gerard, abat de Claravall, que durant la visita que feia en este monestir va ser assassinat per un monjo al qual havia représ. (1177)

Al lloc de Materdomini, a la regió italiana de Campània, sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera, i consumit pel zel per Déu i les ànimes, encara jove va descansar en el Senyor. (1755)

Prop de Cracòvia, ciutat de Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beats Anicet Koplin, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim contrari a Déu i a la religió, van proclamar la seua fe en Crist fins a la mort, el primer en la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. (1941)

Beat Agustí Thevarparampil "Kunjachan" (Palai, Kerala, l'Índia 1891-1973). Sacerdot de ritu siromalabar, anomenat "Kunjachan" (xicotet sacerdot).