CARTA ENCÍCLICA
FRATELLI TUTTI
DEL SANT PARE FRANCESC
SOBRE LA FRATERNITAT I L'AMISTAT SOCIAL
Capítol primer
LES OMBRES D'UN MÓN TANCAT
9. Sense pretendre realitzar una anàlisi exhaustiva ni posar en consideració tots els aspectes de la realitat que vivim, propose només estar atents davant d'algunes tendències del món actual que desfavorixen el desenvolupament de la fraternitat universal.
Somnis que es trenquen a trossos
10. Durant dècades semblava que el món havia aprés de tantes guerres i fracassos i es dirigia lentament cap a diverses formes d'integració. Per exemple, va avançar el somni d'una Europa unida, capaç de reconéixer arrels comunes i d'alegrar-se amb la diversitat que l'habita. Recordem «la ferma convicció dels Pares fundadors de la Unió Europea, que desitjaven un futur basat en la capacitat de treballar junts per a superar les divisions, afavorint la pau i la comunió entre tots els pobles del continent». [7] També va prendre força l'anhel d'una integració llatinoamericana i van començar a fer-se alguns passos. En altres països i regions va haver-hi intents de pacificació i acostaments que van aconseguir fruits i altres que semblaven promissoris.
11. Però la història fa mostra d'estar tornant arrere. S'encenen conflictes anacrònics que es consideraven superats, ressorgixen nacionalismes tancats, exasperats, ressentits i agressius. En diversos països una idea de la unitat del poble i de la nació, penetrada per diverses ideologies, crea noves formes d'egoisme i de pèrdua del sentit social emmascarades sota una suposada defensa dels interessos nacionals. Cosa que ens recorda que «cada generació ha de fer seues les lluites i els èxits de les generacions passades i portar-les a metes més altes encara. És el camí. El bé, com també l'amor, la justícia i la solidaritat, no s'aconseguixen una vegada per sempre; han de ser conquistats cada dia. No és possible conformar-se amb el que ja s'ha aconseguit en el passat i instal·lar-se, i gaudir-ho com si eixa situació ens portara a desconéixer que encara molts germans nostres patixen situacions d'injustícia que ens reclamen a tots». [8]
12. "Obrir-se al món" és una expressió que hui ha sigut cooptada per l'economia i les finances. Es referix exclusivament a l'obertura als interessos estrangers o a la llibertat dels poders econòmics per a invertir sense traves ni complicacions en tots els països. Els conflictes locals i el desinterés pel bé comú són instrumentalitzats per l'economia global per a imposar un model cultural únic. Esta cultura unifica el món però dividix les persones i les nacions, perquè «la societat cada vegada més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans». [9] Estem més sols que mai en este món massificat que fa prevaldre els interessos individuals i debilita la dimensió comunitària de l'existència. Hi ha més aviat mercats, on les persones complixen rols de consumidors o d'espectadors. L'avanç d'este globalisme afavorix normalment la identitat dels més forts que es protegixen a si mateixos, però procura liquar les identitats de les regions més dèbils i pobres, fent-les més vulnerables i dependents. D'esta manera la política es torna cada vegada més fràgil enfront dels poders econòmics transnacionals que apliquen el "dividix i regnaràs".
La fi de la consciència històrica
13. Per això mateix es respira també una pèrdua del sentit de la història que disgrega encara més. S'advertix la penetració cultural d'una espècie de "deconstruccionisme", on la llibertat humana pretén construir-ho tot des de zero. Deixa en vigor únicament la necessitat de consumir sense límits i l'accentuació de moltes formes d'individualisme sense continguts. En esta línia se situava un consell que vaig donar als jóvens: «Si una persona vos fa una proposta i vos diu que ignoreu la història, que no arreplegueu l'experiència dels majors, que menyspreeu tot el passat i que només mireu el futur que ella vos oferix, ¿no és una forma fàcil d'atrapar-vos amb la seua proposta perquè solament feu el que ella vos diu? Eixa persona vos necessita buits, desarrelats, desconfiats de tot, perquè només confieu en les seues promeses i se sotmeteu als seus plans. Així funcionen les ideologies de diferents colors, que destruïxen —o de-construïxen— tot el que siga diferent i així poden regnar sense oposicions. Per a això necessiten jóvens que menyspreen la història, que rebutgen la riquesa espiritual i humana que ha anat transmetent-se al llarg de les generacions, que ignoren tot el que els ha precedit». [10]
14. Són les noves formes de colonització cultural. No oblidem que «els pobles que alienen la seua tradició, i per mania imitativa, violència impositiva, imperdonable negligència o apatia, toleren que se'ls arrabasse l'ànima, perden, juntament amb la seua fisonomia espiritual, la seua consistència moral i, finalment, la seua independència ideològica, econòmica i política». [11] Una manera eficaç de liquar la consciència històrica, el pensament crític, la lluita per la justícia i els camins d'integració és buidar de sentit o manipular les grans paraules. ¿Què signifiquen hui algunes expressions com democràcia, llibertat, justícia, unitat? Han sigut manipulades i desfigurades per a utilitzar-les com a instrument de dominació, com a títols buits de contingut que poden servir per a justificar qualsevol acció.
Sense un projecte per a tots
15. La millor manera de dominar i d'avançar sense límits és sembrar la desesperança i suscitar la desconfiança constant, fins i tot disfressada darrere de la defensa d'alguns valors. Hui en molts països s'utilitza el mecanisme polític d'exasperar, exacerbar i polaritzar. Per diversos camins es nega a uns altres el dret a existir i a opinar i, per això, s'acudix a l'estratègia de ridiculitzar-los, sospitar d'ells, bloquejar-los. No es recull la seua part de veritat, els seus valors, i d'esta manera la societat s'empobrix i es reduïx a la prepotència del més fort. La política ja no és així una discussió sana sobre projectes a llarg termini per al desenvolupament de tots i el bé comú, sinó només receptes inmediatistes de màrqueting que troben en la destrucció de l'altre el recurs més eficaç. En este joc mesquí de les desqualificacions, el debat és manipulat cap a l'estat permanent de qüestionament i confrontació.
16. En esta pugna d'interessos que ens enfronta a tots contra tots, on véncer passa a ser sinònim de destruir, ¿com és possible alçar el cap per a reconéixer el veí o per a posar-se al costat de qui està caigut en el camí? Un projecte amb grans objectius per al desenvolupament de tota la humanitat hui sona a deliri. Augmenten les distàncies entre nosaltres, i la marxa dura i lenta cap a un món unit i més just patix una nova i dràstica reculada.
17. Cuidar el món que ens rodeja i conté és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Però necessitem constituir-nos en un "nosaltres" que habita la casa comuna. Eixa cura no interessa als poders econòmics que necessiten un rèdit ràpid. Sovint les veus que s'alcen per a la defensa del medi ambient són fetes callar o ridiculitzades, disfressant de racionalitat el que són només interessos particulars. En esta cultura que estem gestant, buida, inmediatista i sense un projecte comú, «és previsible que, davant de l'esgotament d'alguns recursos, es vaja creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades darrere de nobles reivindicacions». [12]
[7] Discurso al Parlamento europeo, Estrasburg (25 novembre 2014): AAS 106 (2014), 996; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (28 novembre 2014), p. 3.
[8] Encuentro con las autoridades, la sociedad civil y el Cuerpo diplomático, Santiago – Chile (16 gener 2018): AAS 110 (2018), 256.
[9] Benet XVI, Carta enc. Caritas in veritate (29 juny 2009), 19: AAS 101 (2009), 655.
[10] Exhort. ap. postsin. Christus vivit (25 març 2019), 181.
[11] Card. Raúl Silva Henríquez, S.D.B., Homilia en el Tedeum a Santiago de Chile (18 setembre 1974).
[12] Carta enc. Laudato si’ (24 maig 2015), 57: AAS 107 (2015), 869.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada