DILLUNS XVIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Déu omnipotent i misericordiós,vós heu fet de sant Joan Maria Vianneyun sacerdot admirable pel seu zel pastoral;concediu-nos, pel seu exemple i per la seua intercessió,guanyar per a vós, amb l’amor de Crist, els nostres germansi que amb ells aconseguim la glòria eterna.
Lectura primera Nm 11,4b-15
Jo, a soles, no puc portar este pobleLectura del llibre dels NombresEn aquells dies, els israelites deien: «¡Qui ens poguera donar carn! ¡Com recordem el peix que menjàvem a Egipte per no res! ¡I els alficossos, els melons, els porros, les cebes i els alls! Però ara tenim resseca la gola: ací no veem res més que el mannà».El mannà era paregut a les llavors de coriandre, i tenia l'aspecte de la resina olorosa. La gent eixia a arreplegar-lo i el molien o el picaven en morters, el bullien a l'olla o en feien coques, que feien gust a pa d'oli. Durant la nit, quan queia la rosada sobre el campament, queia també el mannà.Moisés va sentir com es lamentaven les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda. El Senyor es va indignar molt, cosa que no va agradar a Moisés; per això li va dir al Senyor:
«¿Per què maltracteu el vostre servent?
¿Per què no he trobat gràcia als vostres ulls
i, a més, em carregueu amb el pes de tot este poble?
¿Potser soc la mare que l'ha portat en les seues entranyes i l'ha posat al món,
que ara em dieu que el porte en braços, com una nodrissa,
cap a la terra que vau prometre als seus pares?
¿D'on trauré jo carn per a tot este poble,
que es queixa i me'n demana?
Jo, a soles, no puc portar esta càrrega:
és massa per a les meues forces.
Si em voleu tractar d'esta manera,
val més que em feu morir;
si he trobat gràcia als vostres ulls,
que no haja de vore més la meua desgràcia».
Salm responsorial 80,12-13.14-15.16-17 (R.: 2a)
El meu poble no m'escolta,Israel no vol fer-me cas;i els deixe amb el seu cor dur,per la senda de la frivolitat.R. Celebreu a Déu, la nostra força.Si el meu poble m'escoltara,si Israel caminara pel meu camí,al moment jo venceria els seus enemics,giraria la mà contra els seus adversaris. R.Els qui detesten el Senyor l'adularien,seria eixe el seu destí per sempre;l'alimentaria amb la flor del blati amb la mel abundant de les roques. R.
Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Evangeli Mt 14,13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció i va donar els pans als deixebles, i ells a la gent᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús va sentir la notícia de la mort de Joan Baptiste, se n'anà en una barca cap a un lloc despoblat i retirat. Quan la gent ho va saber, el seguiren per terra des dels pobles. Quan desembarcà va vore molta gent, li van fer llàstima i es va posar a curar els malalts.
Els deixebles, veent que es feia tard, anaren a dir-li: «Estem en un lloc despoblat i ja s'ha fet tard. Digueu adeu a la gent. Que vagen als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que se'n vagen. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li van dir: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos». Ell respongué: «Porteu-me'ls ací». Jesús ordenà que la gent s'acomodarà en l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, va partir els pans i els va donar als deixebles, i ells a la gent.
Tots en menjaren tant com en volgueren, i encara arreplegaren dotze cistelles plenes de les sobres. En menjaren uns cinc mil hòmens, sense comptar les dones i els xiquets.
* * * * *
Sant Joan Maria Vianney, prevere, titular d'una església parroquial a la ciutat de València.
Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va entregar d'una manera admirable al servici de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars, prop de Belley, a França, amb assídua predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament, catequitzava xiquets i adults, reconciliava els penedits i amb la seua ardent caritat, alimentada en la font de la santa Eucaristia, va brillar de tal manera que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tot Europa, i amb la seua saviesa va portar a Déu moltíssimes ànimes. (1859)
- J. M. Bausset: Sant Joan Maria Vianney (4 d'agost del 2015)
Venerable Enric Angelelli, bisbe màrtir
- J. M. Bausset: Enrique Angelelli, bisbe màrtir (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 4 d'agost
2. Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de l'apòstol sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner al costat d'ell a Roma. (s. I)
3. A Roma, a la via Tiburtina, sants Justí i Crescenci, màrtirs. (258)
4. A Tàrsia, lloc de Bitínia, hui Turquia, sant Eleuteri, màrtir. (s. IV)
5. A Pèrsia, actual Iraq, santa Ia, màrtir durant el regnat de Sapor II. (c. 632)
6. A Tours, població de Nèustria, actual França, commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va restaurar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies als llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu (573).
7. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a l'actual regió italiana de Calàbria, sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l'austeritat de vida. (995)
8. A Split, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Rainer, bisbe i màrtir, que, en primer lloc, va ser monjo, després va suportar grans patiments per defendre els drets de l'Església en la seu episcopal de Cagli i posteriorment va morir apedregat en la d'Split. (1180)
9. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Doménec, de la vida del qual i de l'esperit del qual va ser testimoni fidelíssima. (1290)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Horne, màrtir, monjo a la Cartoixa d'esta ciutat, en la qual mai es va apartar del compliment de la Regla. Debilitat per una llarga permanència en la presó durant el regnat d'Enric VIII, i sotmés finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. (1540)
11. A Mont-real, a la regió de Quebec, al Canadà, beat Frederic Janssoone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, per al progrés de la fe, va difondre notablement les peregrinacions a Terra Santa. (1916)
12. A Madrid, a Espanya, beat Gonçal Gonzalo Gonzalo, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que en temps de persecució contra la religió, va confirmar amb la sang el testimoni de la seua fe en Crist. (1936)
13. A Barcelona, beats màrtirs Josep Batalla Parramón, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Gil Rodicio Rodicio, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales, que durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la fe. (1936)
14. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir, el qual, deportat, en temps de guerra, des de Polònia a una presó estrangera per haver-se professat cristià, va consumar entre suplicis el seu martiri. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada