13 de setembre de 2025, dissabte XXIII: Sant Joan Crisòstom

DISSABTE XXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en vós, 

que féreu brillar a sant Joan Crisòstom 

per la seua eloqüència admirable 

i per la paciència en les proves que patí; 

concediu que ens alliçone la seua doctrina 

i que ens enfortixca l’exemple 

d’uns patiments tan pacientment suportats.

Lectura primera 1Tm 1,15-17

Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, açò que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: que Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu s'apiadà de mi per a que Jesucrist poguera demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seua paciència, fent de mi un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així la vida eterna. Al rei dels segles, Déu únic, immortal, i invisible, honor i glòria pels segles del segles. Amén.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-7 (R.: cf. 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,

alabeu el nom del Senyor.

Siga beneït el nom del Senyor,

ara i per tots els segles.

R. Siga beneït per sempre el nom del Senyor.

Des de l'eixida fins a la posta del sol

alabeu el nom del Senyor.

El Senyor sobrepassa tots els pobles,

la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,

que viu molt amunt,

i s'inclina per a mirar el cel i la terra?

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a residir en ell.

Evangeli Lc 6,43-49

¿Per què em dieu «Senyor, Senyor»,

i no feu el que jo dic?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«No hi ha cap arbre bo que done mala fruita, ni cap arbre malalt que done bona fruita, de manera que cada arbre es coneix per la seua fruita; no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. La persona bona trau el bé del bon tresor del seu cor, i la mala persona trau el mal del seu tresor de maldat; perquè la boca parla del que sobreïx del cor. 

¿Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo vos diré a qui s'assembla qualsevol que ve a escoltar les meues paraules i les complix: és com un home que, per a construir una casa, cava fondo i posa el fonament damunt de la roca, i quan ve una inundació, el corrent del riu envestix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè té bons fonaments; però qui escolta les meues paraules i no les complix és com un home que construïx una casa damunt de la terra, sense fonaments. El corrent del riu l'envestix i s'afona, i queda del tot destruïda».

* * * * *

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, antioqué de nació, que, ordenat prevere, va arribar a ser anomenat "Crisòstom" per la seua gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe en la seu constantinopolitana, en va ser desterrat per insídies dels seus enemics, i en tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardians durant el camí de retorn, va entregar la seua ànima a Déu a Comana del Pont, a l'actual Turquia, el catorze de setembre. (407)

• J.M. Bausset: Sant Joan Crisòstom (2015)

Sant Amat de Tortosa, sant llegendari

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de setembre

Sant Julià d'Ancira, prevere, màrtir sota l'emperador Licini a Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia. (s. IV).

A Jerusalem, dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre la muntanya del Calvari i el Sepulcre del Senyor. (355)

Sant Litori de Tours, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, per viure-hi ja cristians. († 371)

Sant Emilià de Valence, venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat de la Gàl·lia Lugdunense. († d. 374)

Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir. Va nàixer a Toledo. Quan era alt funcionari imperial, molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, va ser acusat de ser partidari de l'usurpador Heraclió i, encara que era innocent, per defendre la fe catòlica els heretges donatistes el van assassinar a Cartago, a l'actual Tunísia. († 413)

Sant Maurili, bisbe d'Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar de prevere, i li va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seua preocupació a bandejar les supersticions dels llauradors pagans. († 453)

Sant Amat de Remiremont, prevere i abat, el qual, cèlebre per la seua austeritat, dejunis i amor a la soledat, va presidir sàviament el monestir d'Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. († Sens, c. 629)

Sant Veneri, eremita. Mort a l'illa de Tino, al golf de La Spezia, a la regió de Ligúria, a Itàlia (s. VII).

Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort a Breuil-sud-la-Lys, a la Gàl·lia Ambianense, en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. († c. 690)

Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'Orde de Carmelites Descalces, que humil i sofrent, tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. († Toledo 1640)

Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir, qui, en temps de la Revolució Francesa, sent professor, va ser lligat de peus i mans amb cadenes, i reclòs en una vella nau ancorada en la mar, al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França, fins a morir malalt per inanició. († 1794)

Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, germà de les Escoles Cristianes i màrtir. († Almeria 1936)

Beats Josep Álvarez-Benavides y de la Torre i 114 companys, (1936/38). Sacerdots diocesans i laics, màrtirs d'Almeria durant la persecució religiosa en la guerra civil espanyola.