28 de setembre de 2025, diumenge XXVI

DIUMENGE XXVI / Cicle C

Lectura primera Am 6,1a.4-7

Els vividors seran els primers en les files dels deportats

Lectura de la profecia d'Amós

Açò diu el Senyor, Déu de l'univers: «¡Ai dels qui viuen tranquils a Sió i vos creieu segurs en el tossal de Samaria! Dormiu en llits de marfil, reposeu en els vostres divans, mengeu els corderets més tendres i els vedells engreixats en estables. Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. Beveu el vi en grans copes i vos perfumeu amb les essències més fines, però no vos fa gens de pena el desastre que amenaça les tribus de Josep. Per això vosaltres sereu els primers en les files dels deportats: així s’haurà acabat l’orgia dels vividors».

Salm responsorial 145,7.8.9-10 (R.: 1b)

El Senyor fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justs. R.

El Senyor guarda els forasters,

manté les viudes i els òrfens,

però capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura segona 1Tm 6,11-16

Guarda el manament rebut, fins que es manifestarà el Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Tu, home de Déu, fuig de tot això. Busca la justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud. Lluita el noble combat de la fe i guanya't la vida eterna a què has sigut cridat, tal com vas reconéixer noblement en la professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. I ara, davant de Déu, que dona vida a totes les coses, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seua noble declaració de fe, et recomane que guardes irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist, que, quan serà l’hora, ens serà revelada per Déu, el benaurat i únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que posseïx la immortalitat i habita en una llum inaccessible: No l’ha vist mai ningú i no pot arribar a vore’l ningú. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell troba consol i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus:

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres. El pobre va morir i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d’estes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals; però ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d’ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d’on esteu vosaltres cap ací”. El ric digué: “En eixe cas, pare, et pregue que l’envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertisca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten”. El ric contestà: “No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a vore’ls algú d’entre els morts, sí que es convertiran”. Abraham li digué: “Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d’entre els morts”».

A. Este diumenge les lectures posen en crisi la nostra entrega idolàtrica al plaer o als diners, oblidant-nos de Déu. Ja el profeta Amós va denunciar la vida dissoluta de la gent del seu temps i a això es lliga l'anunci del desterrament que patirien després (cf. primera lect.). L'Evangeli del ric i del pobre Llàtzer ens recorda que, quan ens entreguem plenament als béns materials, ens enceguem per a ajudar els necessitats. El ric de la paràbola anirà a l'infern no perquè li haguera robat res a Llàtzer, sinó perquè ni tan sols s'havia adonat que era allí a la seua porta tirat, mort de fam, mentre ell banquetejava un dia i un altre. Per al cristià el valor fonamental ha de ser «guardar el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor», (cf. segona lect.) estimant plenament als germans.

B. Al ric de la paràbola Jesús no li posa nom, i no es diu d'ell que haja aconseguit la seua riquesa explotant els pobres. El que es diu és que banquetejava i vivia entre luxes mentres que un pobre es moria a la seua porta. És la injustícia d'acumular i viure entre luxes, mentres uns altres no tenen el mínim per a viure, com denuncia el profeta Amós. Este ric anònim se celebra a si mateix, mentres que el pobre a penes pot viure, però Jesús a este pobre sí que li posa un nom, perquè Déu està amb ell: és el que significa «Llàtzer». Escoltar la Paraula de Déu (Moisés i els profetes) ens ha de portar a escoltar el pobre: este serà el nostre juí.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una crida a la nostra conciència (2025, setembre 24)
• Missa d'À Punt: Si puc...  (Grevnille Kleiser)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Vicent F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * *

 

Sant Venceslau [o Wenceslau] de Bohèmia, màrtir. Patró de Txèquia

Hui fem memòria de sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia, a l'actual Txèquia, on va nàixer l'any 907. Educat per la seua àvia, va ser sever amb si mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós amb els pobres. A esclaus pagans que estaven a Praga esperant la seua venda, els va redimir per a ser batejats. Després de patir moltes dificultats en el govern i en la defensa de la fe, va ser traït pel seu germà Boleslau i assassinat en una església, entre els anys 929 i 935. 

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs.

Commemorem hui els sants Llorenç Ruiz, pare de família, oriünd de Filipines, i quinze companys, màrtirs, tant preveres com religiosos i laics. Van ser sembradors de la fe cristiana a les Filipines, Formosa i algunes illes japoneses, per la qual cosa, per decret del suprem governador del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies, però celebrats en una única commemoració, van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist, entre els anys 1633 i 1637.

Beat Francesc Castelló

Beat valencià Francesc Castelló i Aleu, seglar, màrtir, titular d'una església parroquial a Alacant (memòria a Oriola-Alacant i a Lleida: textos propis), patró dels químics brasilers.

Aniversari del naixement de Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435)

• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Beat Joan Pau I

 

Aniversari de la mort del beat Joan Pau I, papa (Roma, 1978)

Martirologi Romà

Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs*

*Els noms són: sants Doménec Ibáñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni González, Miquel d'Aozaraza, Guillem Courtet, Vicent Shiwozuka, Lluc Alfons Gordo, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l'orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del Tercer Orde de Sant Agustí; Marina d'Omura, verge del Tercer Orde dominicà; Llatzer de Kyoto, seglar.

Sants germans Alfeu, Alexandre i Zòsim, màrtirs. († Chiliadu, lloc de Pisídia, a la moderna Turquia, s. IV)

Sant Caritó, abat, perseverant en l'oració i dejunis, i fundador de moltes laures al desert de la Judea. († monestir de Souka, prop de Betlem, a Palestina, c. 350)

Sant Zama de Bolonya, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. († Bolonya, a Emília-Romanya, regió d'Itàlia, c. s. IV)

Sant Exuperi de Tolosa, bisbe, que va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní, va defensar acèrrimament la seua ciutat davant la invasió dels bàrbars i, en dir de sant Jeroni, va ser tan parc amb si mateix com generós amb els altres. († Tolosa, ciutat d'Aquitània, a la França actual, d. 411)

Commemoració de santa Eustoqui, verge, la qual, amb sa mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per a no privar-se del consell del mestre sant Jeroni, i allí, plena de preclars mèrits, va volar al cel. († Betlem de Judea, a Palestina, c. 419)

Sant Saloni de Ginebra, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins, que, durant el seu bisbat, va afirmar la doctrina del papa sant Lleó el Gran i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. († Ginebra, a la regió de Helvecia, hui Suïssa, d. 450)

Sant Faust de Riés, bisbe i abans abat de Lerins, que contra els arrians va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, i va ser exiliat pel rei Euric. († Riés, lloc de Provença, a la Gàl·lia, actual França, d. 485)

Sant Annemon [o Ennemon], bisbe i màrtir. († Lió, també a la Gàl·lia, c. 658)

Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. († Salzburg, a Baviera, actualment Àustria, s. VIII)

Santa Lioba

Santa Lioba de Tauberbischofsheim, verge, la qual, parent de sant Bonifaci, va ser cridada per ell des d'Anglaterra a Germània i va presidir el monestir situat a la vora del Tauber, on amb la paraula i el testimoni va conduir les serventes de Déu pel camí de la perfecció. († prop de Magúncia, lloc de Renània, a Austràsia, hui Alemanya, c. 782)

Beat Bernadí de Feltre (Martí Tomitano), prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va obtindre bons fruits en la seua funció de predicador, va fundar contra la usura i per a l'estalvi l'anomenat Mont de Pietat i, com a home de pau, va ser delegat del papa Sixt IV per a conciliar discòrdies civils. († Pavía, a la regió de la Llombardia, a Itàlia, 1494)

Sant Simó de Rojas, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, que, acompanyant el seguici de la reina d'Espanya, mai va viatjar en carrossa ni va percebre sou, sinó, més aviat, entre fastuositats sempre es va mostrar humil i pobre, així com misericordiós cap als necessitats i fervorosament devot envers Déu. († Madrid, 1624)

Beats Joan Shozaburo, catequista, Manci Ichizayemon, Miquel Taiemon Kinoshi, Llorenç Hachizo, Pere Terai Kuhioye i Tomàs Terai Kahioye, màrtirs, decapitats tots ells per la seua fe en Crist. († Nagasaki, del Japó, 1630)

Beat Francesc Xavier Ponsa Casallarch, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. († Sant Feliu de Codines, a Catalunya, 1936)

Beata Amàlia Abad i Casasempere, mare de família i màrtir valenciana (memòria a Alcoi). († Benillup, 1936)

• Amàlia Abad Casasempere, màrtir (Josep Miralles Climent, en Diccionari biogràfic de dones).

Beat Josep Tarrats i Comaposada, religiós de l'Orde de la Companyía de Jesús i mártir. († València, 1936)

Beat Nicetes Budka, primer bisbe a Canadá al front de fidels catòlicos de ritu bizantí, que fou deportat a un camp de concentració, on, per amor a Crist, perseverà en la fe escometent la mort amb fortalesa d'ànim davant de  totes les adversitats. († Karadzar, prop de Karaganda, a Kazajstan, 1949)

Beat Lluís Monza, prevere (1898-1954). Milà, Itàlia. Fundador de l'Institut Secular de les Petites Apòstoles de la Caritat.