30 de setembre de 2025, dimarts XXVI: Sant Jeroni

DIMARTS DE LA SETMANA XXVI / I

Sant Jeroni

Oració col·lecta

Oh Déu, vós féreu sentir vivament a sant Jeroni 

la delicadea de les Sagrades Escriptures 

i el convertíreu en un intèrpret excel·lent de la revelació divina; 

feu que tota l’Església s’alimente en abundància de la vostra paraula 

i que hi trobe la font de la vida.

Lectura primera Za 8,20-23

Seran molts els pobles que vindran a Jerusalem a buscar el Senyor

Lectura de la profecia de Zacaries

Açò diu el Senyor de l'univers:

Encara vindran altres pobles

i habitants de grans ciutats.

Els d'una ciutat

invitaran els d'una altra dient-los:

«Anem a implorar el favor del Senyor,

a buscar el Senyor de l'univers».

I ells els respondran:

«Nosaltres també hi volem anar».

Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions

que vindran a Jerusalem

a buscar el Senyor de l'univers,

a implorar el seu favor.

Açò diu el Senyor de l'univers:

Aquells dies, deu hòmens de llengües diferents,

provinents de totes les nacions,

s'aferraran al mantell d'un home de Judà i li diran:

«Volem anar amb vosaltres,

perquè sabem que Déu està al vostre costat».

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Za 8,23)

El Senyor té el palau al mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,

coses glorioses.

R. Déu està al nostre costat.

«Compte Egipte i Babilònia

entre els pobles que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia

els dic: Fills de Sió».

Diuen d'ella:

«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fill de Sió».

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per molts.

Evangeli Lc 9,51-56

Jesús va decidir encaminar-se a Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell va decidir encaminar-se a Jerusalem. Va enviar alguns dels seus davant d'ell, i ells, fent camí, entraren en un poble de samaritans a preparar la seua arribada; però no volgueren acollir-lo, perquè s'encaminava a Jerusalem. 

En saber açò, els deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, ¿voleu que digam que baixe foc del cel i els devore?" Però Jesús es va girar cap a ells i els va increpar. I se n'anaren a un altre poble. 

 

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església

Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)

Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

• J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
• Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)

Santoral

Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).