DIMARTS DE LA SETMANA XXII / I
Oració col·lecta
Déu omnipotent, tota bondat ve de vós;sembreu en els nostres cors l’amor del vostre nom,aviveu-lo amb l’esperit de pietati guardeu-lo sol·lícitament.
Lectura primera 1Te 5,1-6.9-11
Jesucrist va morir per nosaltres per a que viscam junt amb ellLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de TessalònicaGermans, no cal que vos escrigam quan i en quin moment arribarà el dia del Senyor, perquè sabeu perfectament que vindrà com un lladre en plena nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben segur, quan de sobte els caurà damunt la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú.Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor.Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetlar i viure sòbriament.Déu no ens ha destinat al castic sinó a aconseguir la salvació gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que va morir per nosaltres per a que viscam amb ell, tant si l'hora de la seua vinguda ens troba vetlant entre els vius, com si ens troba dormint entre els morts. Per això animeu-vos i ajudeu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 13)
El Senyor m'il·lumina i em salva,¿qui em pot fer por?El Senyor és el mur que em defén,¿qui em pot espantar?R. Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.Una cosa he demanat al Senyor,i la desitge amb tota l'ànima:poder viure en la casa del Senyorcada dia de ma vida,assaborir la dolçor del Senyori vetlar pel seu temple. R.Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.Espera en el Senyor! Sigues valent!¡Que el teu cor no flaquege!Espera en el Senyor! R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Lc 4,31-37
Sé qui eres tu: el Sant de Déu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i estaven meravellats de la seua manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat.En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne, un dimoni, i es va posar a bramar: «Ei! ¿què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu».Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d'este home». El dimoni el va tirar al mig de tots i va eixir d'ell sense fer-li cap mal.Tots quedaren plens d'estupor i, conversant entre ells, es preguntaven: «¿Què vol dir tot açò? Dona órdens amb autoritat i poder als esperits malignes i els fa eixir». I la seua fama s'escampà per tota la contornada.
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 2 de setembre
2. A Nicea, també a Bitínia, martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. (s. IV)
3. A Edessa, al territori d'Osroene, a Mesopotàmia septentrional, sant Habib, diaca i màrtir, que en temps de l'emperador Licini va ser condemnat a la foguera per orde del prefecte Lisànies. (322)
4. A Apamea, lloc de Síria, sant Antoní (o Antolí), màrtir de la fe, de qui es diu que els pagans el van matar per destruir ídols gentils quan tenia vint anys. (s. IV)
5. A Tarragona, a Hispània, sant Pròsper, bisbe. (s. IV/V)
6. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d'Aquileia i es va retirar, juntament amb sant Viator (Viador), lector, a un desert d'Egipte, on va conviure durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les restes mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. (d. 381)
7. A la muntanya de Soratte, a la via Flamínia, al Laci, regió de l'actual Itàlia, sant Nonós, abat. (c. 570)
8. A Autun, lloc de Burgúndia, hui França, sant Siacre o Siagre, bisbe, la ciència i el zel del qual van brillar en els concilis on va intervindre. (599/600)
9. A Avinyó, a la Provença, també a França, sant Agrícola, bisbe, que, després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat son pare, sant Magne, de qui havia sigut auxiliar. (c. 700)
10. Al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que conserva el seu venerat cos. (c. s. XI)
11. A Pontida, al territori de Bèrgam, a Llombardia, regió actualment italiana, sants Albert i Vit [o Guiu], monjos. El primer, després de posposar armes i honors mundans per seguir a Crist, va fundar un monestir en la seua ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar este monestir. (c. 1096)
12. A la muntanya del Carmel, a Palestina, hui Israel, prop de la font d'Elies, beat Brocard, prior dels eremites, als qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per a conduir-se dia i nit vigilants en l'oració i en la meditació de la llei del Senyor. (1231)
Prior d’un grup d’ermitans que vivien al Mont Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel.En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat al Mont Carmel. [font]
13. A Skänninge, a Suècia, beata Ingrid Elofsdotter, que en enviduar va dedicar tots els seus béns al servici del Senyor, i va vestir l'hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. (1282)
14. Beat Antoni Franco (1585- Lucia de Mela, Itàlia 1626). Prelat Ordinari de Santa Lucia del Mela, es va distingir pel seu zel pastoral, especialment amb els pobres i malalts.
15. A París, a França, martiri dels beats Joan Maria de Lau d'Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, més noranta-tres companys*, clergues o religiosos, que, per negar-se tots ells a prestar el jurament impiament imposat als clergues en temps de la Revolució Francesa, van ser empresonats al convent dels Carmelites i, després, ajusticiats pels qui odiaven la religió. (1792)
Són els seus noms: beats Vicent Abraham, Andreu Angar, Joan Baptiste Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Lluís Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx-Dumas, Joan Charton de Millou, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaud, Maturín Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs Renat Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gagnières des Granges, Lluís Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptiste Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulf de Laporte, Robert le Bis, Maturín Nicolau le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliveri Lefèvre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicent Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Lluís Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Lluís Mauduit, Francesc Lluís Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptiste Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, Renat Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Lluís Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptiste Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Lluís Josep Verrier i Lluís Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l'Orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i Renat Julià Massey, de l'Orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptiste Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Lluís Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat de Missions Estrangeres de París; Severí (Jordi) Girault, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Lluís Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Lluís) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes (canonitzat en 2016); August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.
16. Al mateix lloc, dia i any, beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys*, màrtirs, que en els mateixos temps de turbulència van ser assassinats a l'abadia de San Germain-des-Prés, pels qui odiaven a l'Església. (1792)
Els seus noms són: beats Daniel Lluís André des Pommerayes, Lluís Remigi Benoist, Lluís Renat Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Lluís Gervais, Sants Huré, Joan Lluís Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Lluís le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Lluís Royer, Joan Pere Simon, a més de Carles Lluís Hurtrel, de l'Orde dels Mínims, tots preveres; i Lluís Benjamí Hurtrel, diaca.
17. Beata Maria Lluïsa del Santíssim Sagrament Velotti (1826- Casoria, Itàlia 1886). Religiosa. Fundadora de les Germanes Franciscanes Adoratrius de la Santa Creu, per a l'educació cristiana de la joventut, l'assistència als malalts, ancians i discapacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada