DIMARTS DE LA SETMANA XXV / I
Oració col·lecta
Déu omnipotent i etern, vós heu concedit a sant Pius, prevere,la gràcia singular de participar de la creu del vostre Fill,i heu renovat, pel seu ministeri,les meravelles de la vostra misericòrdia;concediu-nos, per la seua intercessió, que,compartint els sofriments de Crist,arribem feliçment a la glòria de la resurrecció.
Lectura primera Esd 6,7-8.12b.14.20
El temple de Déu va quedar acabati van celebrar la festa de PasquaLectura del llibre d'EsdresEn aquells dies, el rei Darius va donar als governadors de la regió occidental de l'Eufrates este decret:«Deixeu continuar les obres d'este temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus notables el reconstruïxquen al mateix lloc on estava.Estes són les meues órdens sobre com heu de procedir amb els notables dels jueus respecte a la reconstrucció del temple de Déu: amb els ingressos reials de la regió occidental de l'Eufrates, pagueu puntualment els gastos de les obres als notables dels jueus, de manera que no s'interrompen els treballs. Jo, Darius, he promulgat este decret. Que siga executat fidelment».Els notables dels jueus avançaren la reconstrucció, encoratjats pels oracles del profeta Ageu i del profeta Zacaries, fill d'Idó. Pel voler del Déu d'Israel, acabaren feliçment la reconstrucció, tal com ho havien decretat Cir, Darius i Artaxerxes, reis de Pèrsia. L'edifici del temple va quedar acabat el dia tres del mes d'Adar, l'any sext del regnat de Darius.El poble d'Israel, sacerdots, levites i els altres repatriats, van celebrar amb alegria la dedicació d'este temple de Déu. Per a dedicar-lo oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents corders i dotze bocs com a sacrifici expiatori per tot Israel, un per cada una de les dotze tribus.Després designaren els torns dels sacerdots i dels levites per al servici del culte a Jerusalem, tal com ho prescriuen els llibres de Moisés.El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. Els levites, que es trobaven, sense cap excepció, en estat de puresa legal, immolaren els corders per a tots els repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.
Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5 (R.: cf. 1)
Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Ja han arribat els nostres peusa la teua porta, Jerusalem.R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós:allà pugen les tribus,les tribus del Senyor. R.A complir l'aliança d'Israel,a alabar el nom del Senyor.Allí estan els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David. R.
Al·leluia Lc 11,28
Feliços els qui escolten la paraula de Déui la guarden.
Evangeli Lc 8,19-21
Ma mare i els meus germanssón els qui escolten la paraula de Déui la posen en pràctica᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, la mare de Jesús i els seus germans anaren a vore'l, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.Alguns li van fer saber que sa mare i els seus germans estaven allí fora i el volien vore.Jesús els va respondre: «Ma mare i els meus germans són aquells que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica».
* * * * *
Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)
Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 23 de setembre
Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.
Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).
Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. († Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)
Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)
Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)
Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)
Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)
Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)
Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)
Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. († Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)
Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)
Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.
Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)
Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. († Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).
Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)
Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)
Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada